Butlletí digital de Tavernes de la Valldigna


dilluns, 21 d’octubre de 2013

La contribució podria haver-se rebaixat un 40%, però només tindrem un descens d'un 20%

L'ajuntament ha demanat una rebaixa del 20% del valor de les vivendes quan la realitat és que el preu de la vivenda ha caigut un 38,6% des de l'any 2007 que va ser l'any en què va entrar en vigor la revisió cadastral a Tavernes. Esta caiguda de preus arriba a ser del 45% en les vivendes de la platja de la Safor segons informava fa uns dies el periòdic Levante-EMV.

Europa Press va publicar el mes de setembre que el preu mitjà de la vivenda a Espanya acumula un descens del 38,6% des dels imports màxims aconseguits al desembre del 2007, abans de la crisi, segons informa Taxacions Immobiliàries (Tinsa). El descens dels preus de la vivenda arriba al 44,4% en la costa mediterrània.

Amb tot açò sobre la taula no acabem d'entendre perquè l'Ajuntament s'ha conformat de demanar una rebaixa del 20% quan les xifres indiquen que deuria ser pròxima al 40%. El govern del senyor Juan porta dos anys demanant a la Gerència de Cadastre una revisió a la baixa del valor cadastral dels habitatges i s’han quedat a la mitat del camí. 
Cal dir que la revisió cadastral que des d'anys enrere s'anava reivindicant i sol·licitant periòdicament en els plens de l'ajuntament, va ser concedida en abril de 2012. Eixa revisió pressuposava ja una baixa considerable dels valors cadastrals, estimada en diversos estudos en un 40%. No obstant cal dir que el govern del senyor Juan i concretament el senyor Borràs van renunciar a fer aquesta revisió en octubre del mateix any. És a dir, mesos després es va renunciar a la possibilitat de rebaixar els valors cadastrals en un 40%, sense haver iniciat tan sols les tasques necessàries per dur a terme la ansiada revisió. Cert és que el·laborar una revisió cadastral requereix uns terminis en el temps amplis, d'uns 9 mesos aproximadament, raó per la qual pensem que s'havia d'haver començat a treballar en aquesta línia de la revisió cadastral a l'endemà de la recepció del vist i plau de la Gerència de Cadastre.

No entenem quina raó pogué moure a que una notícia tan desitjada i demanada com la revisió cadastral acabara en una renúncia a la mateixa, sense haver tan sols, intentat fer-la "morint en el intento" si cal.

Poc de temps després va aparéixer la possibilitat de sol·licitar una rebaixa del 20 % dels valors, només disponible per a aquells municipis que, com Tavernes, aprovaren unar evisió cadastral en determinat interval d'anys.
Evidentment, més val una rebaixa del 20% que no res, però és cert que vam fregar amb els dits la possibilitat del 40%. Serà conformisme del govern local? Serà que no donava temps a fer una revisió completa? hi ha molts punt que se'ns escapen, però sí sabem que ho pagarem tots els veïns i veïnes en el rebut de l'IBI, en l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlua), en l'impost de la renda (perquè les rendes imputades per segona o posterior vivenda no es veuran prou reduïdes i tampoc s'abaixarà en la seua justa mesura l'impost sobre el Patrimoni perquè els valors dels immobles seran majors que el seu valor real.

Esperem que senyor Victor Borràs, regidor d'Economia, Hisenda i Benestar Social sol·licite tantes voltes com calga, una rebaixa més adequada a la realitat en què vivim, del 40%. Cal que demane una rebaixa major tantes voltes com calga, tantes voltes com es va demanar la revisió cadastral des del govern popular i després des del nacionalista.
Amb tot, no sabem quan arribarà l'aprovació definitiva de la rebaixa; i mentrestant, l'IBI seguirà augmentant. Almenys l'any que ve ho farà. I això, que no els enganyen, l'ajuntament té ferramentes per canviar-ho cada any. Altra cosa és que a Borràs i Juan no els interese ingressar menys... En tot cas, a pagar, el ciudatadà.

9 comentaris:

  1. Si se produce una bajad de ingresos por el IBI (estoy a favor), donde propone el PP que se bajen los gastos en la misma cuantía? Gracias.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si en 2014 se baja un 20% el IBI, que preveia ingresar el plan de ajuste aprobado por el entonces tripartito, resultará que el ayuntamiento ingresará en concepto de IBI aproximadamente la misma cantidad que en 2012 que es el presupuesto que esta ahora en vigor y con el que se ha venido trabajando durante 2013.

      Con ese presupuesto del 2012 hubo dinero para que el ayuntamiento funcionará y, además, gastaron en cosas tan innecesarias como el festivern, la cabalgata de reyes, los bous al carrer, el gabinete de prensa, el BIM,.... y, aun asi, hubo un superavit de 1.800.000 € por lo tanto no hara falta reducir ningún gasto ya que se ingresarà lo mismo que en ese año y los gastos seràn los mismos. De hecho el ayuntamiento no aprobo un nuevo presupuesto para 2013 y tampoco se espera que lo haga en 2014.

      Elimina
    2. Pero si para próximos ejercicios vienen más importes de amortizaciones de préstamos y derivaciones de la piscina y el parking?.
      El importe de superávit de 1,8 millones fue por flujos de caja y aumento de la deuda, no se debe mezclar gastos- ingresos, con movimientos de caja (generan confusión).

      Elimina
    3. No entenc què vols dir anònim de les 12.20, explica-ho millor, per favor.

      Elimina
    4. Me explico : Corriente de ingresos y gastos vs corriente de caja o tesorería
      La primera recoge por un lado ingresos (por impuestos, contribuciones, tasas, transferencias del estado,…) contra los gastos (gasto de personal, luz, intereses bancarios, suministros, combustible, seguridad social,…), en términos de contabilidad una cuenta de pérdidas y ganancias. Se suele medir durante periodos (año natural).
      La segunda recoge los movimientos de efectivo (dinero, euros), que se lo que pasan con ellos cuando salen (se pagan cosas) y cuando entran (se cobra). Se suele medir por periodos (año natural).
      Y si con corrientes diferente aunque tengan similitudes: cuando el ayuntamiento ingresa la contribución tiene un ingreso por ambas cosas, y cuando paga una nómina tiene una salida por ambos flujos; por el contrario si el ayuntamiento pide un préstamo a finales de año y entran 3 millones de euros, tienes 3 millones de ingreso de caja pero no tienes un ingreso (ingresos-gasto), no se si me explico.
      Cuando indico que no son comparable: anteriormente era práctica para tapar las tensiones de tesorería en muchos ayuntamientos se pedía un préstamo con varios años de carencia, y se tapa que se gastaba más de lo que se ingresaba. Un ejemplo sería el FLA qué están pidiendo las autonomías pues reciben del ministerio a devolver en el año 2015 (después de las elecciones), siguen teniendo déficit de ingresos y gastos , pero lo van tapando con préstamos.
      Mi comentario del principio iba referido a que si el ayuntamiento sobre los 13 millones de presupuesto, si se pretende bajar la contribución de verdad (cosa con la que estoy de acuerdo) por ejemplo en un millón de euros, estimo que para cumplir el equilibrio presupuestario (ingresos igual a gastos, que se cargo Zapatero y Montoro ha vuelto a ponerlo, cosa la que estoy de acuerdo), habrá que no gastar un millón de euros en gastos, y es ahí donde pregunto donde se va gastar menos (en personal, intereses, luz, papel,..).
      Soy economista y de Tavernes, y estimo que la situación requiere bajar la contribución, pero para ello el ayuntamiento debe gastar menos, pero dada la situación política actual no se puede abordar una disminución del presupuesto (se debe prorrogar). Si me preguntan que opino al respecto: que después de la moción de censura, Manolo debería dimitir (que asuma la culpa de la moción), que se proponga a Inma (por ser la segunda) para alcaldesa previa negociación de una disminución de gastos sería en el ayuntamiento. Pero creo que esto sería hacer lo mejor para el pueblo (pero no para ciertas personas).
      Abro paraguas.

      Elimina
  2. Crec que no s'ha de confiar en que baixarà l'impost ja que hui ja hagueren pogut baixar-lo si hagueren volgut. Vull dir, a banda del valor cadastral l'ajuntament marca un tipo impositiu que pot canviar cada any i que es mou entre 0.4 i 1.1. Ara mateix està en 0.48, així que si l'ajuntament pensara que ara estem pagant massa hauria baixat eixe tipo i au. Haguérem pagat menys sense necessitat de tindre l'aprovació de la rebaixa dels valors cadstrals.

    Però bé. Jo pense que no deu haver cap lloc del pressupost de l'ajuntament on llevar directament 200.000 o 300.000 euros, així que crec que el que s'haurida de fer és revisar el pressupost en la seua totalitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte. Si l'objectiu és pagar menys IBI es pot fer de 2 formes:
      1. Baixar el gravamen.
      2. Baixar el valor cadastral dels inmobles.
      Quina d'elles està en mans de l'ajuntament? Quina es fa efectiva de forma més ràpida? La 1º opció.
      En mans de qui està y que suposa la 2ª opció? Està en mans de l'estat i suposa una devaluació del valor catastral de la vivenda.

      Elimina
  3. Que pasarà si no arriba l'aprovació definitiva de la rebaixa?
    Donarà temps a baixar el coeficient?
    Tornarà Jordi a pujar un 10% l'IBI?

    ResponElimina
  4. Per què ha anunciat Jordi la mitja baixada de l'IBI en un article d'opinió en el Levante en lloc de deixar a Borràs (regidor d'hisenda) fer-ho i penjar-se alguna medalla?
    Segur que a Borràs li ha sentat mal que Jordi s'atribuixca tots els merits de rebaixa i, si no li sap mal que Jordi el ningunetge, vol dir que Borràs ja te asumit que és un secundon i que ni ell ni el partit socialiste pinten res a l'ajuntament i ho dona tot per perdut per a les properes eleccions.

    ResponElimina

Escriu el teu comentari