Butlletí digital de Tavernes de la Valldigna


dimarts, 17 de desembre de 2013

Però pagarem més o menys a la factura de l’aigua?


Ahir es celebrà a l’ajuntament el plenari corresponent al mes de desembre. En ell es tractaren un fum de temes, però com és una costum ja al Diari, els tractarem un per un per aprofundir en el tema.
Al plenari d’ahir es parlà sobre la sentencia que obliga al ajuntament del nostre poble a contabilitzar un deute que abans no existia.

Posarem en antecedents. L’any 2008 es van realitzar unes obres al carrer Gómez Ferrer i al creuament del carrer Barranc amb el carrer Mitja Galta per a adequar el clavegueram i evitar així els nombrosos problemes que estaven patint els veïns. El cost de estes obres no es carregà com a deute a l’ajuntament, si no que serien els veïns qui, poc a poc, pagarien en les factures de l’aigua.
El senyor José Santos-Juanes Martí va interposar una demanda a l’ajuntament que finalment pergué. No obstant, este recurrí i en la actualitat el jutge li han donat la raó, obligant al ajuntament a reconèixer el préstec com a tal.

Bé, el que es tractà ahir fou la obligació d’acatar esta sentència i per tant reconèixer el deute que, en boca del senyor Borràs, pujarà fins al 105.5% el deute de l’ajuntament. Fins ací tot clar.
Ara queden sobre la taula diverses preguntes que algú ha de resoldre i que, a pesar que la senyora Escrivà va insistir en preguntar ahir al senyor Borràs, no li contestà clarament.

Si el deute passa a ser obligació de l’ajuntament, baixarà la factura de l’aigua a cadascun dels veïns?
De quina forma es beneficia el poble amb esta sentència?

Al ser preguntat anit al plenari, el senyor Borràs sols va ser capaç de acusar al anterior alcalde de estafador, fraudulent i trampós. No deixà de repetir que es va incórrer en una il·legalitat i que tot va ser una disfressa.
Finalment s’aconseguí una resposta: la facturació del veí no canviarà però el preu que està obligat a pagar Hidraqua (antiga Aquagest) per gestionar l’aigua al nostre poble augmentarà, finançant així el deute que obliga a reconèixer la sentència. 

I, fent ús de la paraula transparència que el senyor Borràs ahir tant repetia i repetia (pareix que és la paraula que ha aprés este mes) anem a utilitzar-la per a explicar millor el que això suposa. El veí pagarà a Hidraqua, esta arreplegarà eixos diners per a pagar-li’ls al ajuntament en concepte d’augment del preu i l’ajuntament pagarà així el deute. 

O dit de altra forma i amb total transparència, seguiran sent els veïns els qui pagaran les obres mentre ells ploren com a màrtirs el que l’antic govern diuen que els ha deixat.
La transparència obliga al senyor Borràs a explicar-li als veïns que en realitat no és un augment de deute. Sino un las que entran por las que salen. Arreplegar a través de Hidraqua el que els veïns paguen i pagar així el deute. 

I ara llancem una nova pregunta: si algun veí es presenta al despatx de l’alcalde i li demana unes obres al clavegueram del seu carrer, com ho finançarà?

Jordi, volent evitar que es prestara atenció a les desastroses declaracions del seu company de govern, va assenyalar que el que es tractava al plenari és l’obligació d’acatar la sentència. Ni es discutia la necessitat de les obres ni la forma de finançament. 

En fi, el que ve sent transparència.

1 comentari:

  1. Nos hacernos trampas en el solitario no con la contabilidad?... la ingeniería contable para las empresas privadas, en un ayuntamiento transparencia, por favor que la gente está muy quemada. Un economista.

    ResponElimina

Escriu el teu comentari