Butlletí digital de Tavernes de la Valldigna


divendres, 31 de gener de 2014

El panell de la Plaça complix 2 anys entre nosaltres i encara no sabem per què va vindre al poble

Fa dos anys que el personal de l'ajuntament va va col·locar el panell de VisitLaSafor en la nostra Plaça Major.


En dos anys ningú ha sigut capaç d'activar-lo ni d'explicar per què es va posar ahí.

Es complix el segon aniversari de la seua col·lació i el pobre panell seguix inactiu, el web que anuncia el panell està inactiu i, com no, el govern de Jordi Juan també està inactiu.


Més sobre FITUR

Fitur, Fira Internacional de Turisme, com a fira és, deguem tindre presents les paraules comprar, vendre, comerciar... això és una fira. I la seua importància radica en les activitats econòmiques que es deriven per al sector turístic que en estos moments està espentant la nostra economia.

A que han anat els nostres representants polítics a Fitur?

Hem vist a la premsa i escoltat a profesionals que el nostre alcalde i la nostra regidora de turisme asistiren més aun escaparate polític que a una fira de turisme. Fitur deu despolititzar-se i comercialitzar-se. Per a anar amb la intenció de buscar la foto política (la que exposaran a la premsa dins d'uns anys) la despesa no ha sigut rendible. Esta sols tindrà sentit quan es vaja al que es va: vendre, cambiar... en definitiva, a comerciar en tota la extensió de la seua paraula.

Podriem traure alguns ensenyaments de Fitur.
 
Una lliçó important: el social media és important (blogs, xarxes socials..). Però compte, sols complix la seua missió si es gestiona correctament. No val tot i no tot és comunicar. S'ha de fer un bon treball, amb professionalitat.
  • La importància de la comunicació en turisme: s'ha de conquistar al viatger i moltes vegades el viatger és el més oblidat. S'ha de comunicar correctament el nostre producte/marca/destí/projecte sino ningú sabrà que existim. Però, com ja hem dit abans, no tot val. S'ha de buscar tornada de la inversió i fer-ho amb un treball de qualitat.
  • Les experiències importen; s'han de identificar els segments del nostre turisme i promocionar-los.
  • S'ha de renovar el banc d'imatges: s'ha de enamorar al viatger incluint imatges de cares somrients, gent disfrutant de la nostra cultural, la nostra gastronomia, paisatges... El turisme són experiències i les persones són les que millor transmeten les sensacions.
  • S'ha de escoltar i recolzar als empresaris del sector: ells treballen per a dur endavant més projectes i, en conjunt, el sector turístic de la Valldigna. 
  • Fa falta pressupost: s'està preparant el pressupost municipal del 2014. S'hauria de consignar una partida que es destine a la representació del turisme. 
  • El turisme és un sector viu. S'ha de gestionar amb professionalitat per a que genere la riquesa capaç de generar.
  • No s'ha d'oblidar que el present i el futur del turisme van units al màrketing i a la tecnologia.
Els nostres polítics han anat a Fitur. Diuen a la premsa que és necessari anar, que s'ha d'estar, que això és bó... bla, bla, bla Però ningú parla de planificació, de treball, de coordinació, d'acords public-privats...
 
I l'any que ve més del mateix. Alcalde, regidora, fallera, fallero, fotos (les d'este anys les vorem l'any que ve)... tots a Fitur.
 
I com cada any, res positiu.

dijous, 30 de gener de 2014

NPR Circuit de Música Calaix Jove

Ja està ací el Circuit de Música 2014 del CALAIX JOVE.

Si tens un grup o eres solista i vols que el món sencer sàpiga de tu, aquesta és una bona manera començar, o si coneixes algú que li interesse, ja saps què has de fer.

El summum de la burla

Fitur pareix que està donant prou de sí. Recentment ens enviaren una nota de la burla al turisme i els professionals de la nostra comarca. I pareix que seguix sense final.

Fa uns dies llegirem a la Cotorra del Bloc que el regidor del Partit Popular Salvador Sansaloni es presentà a l'encontre com a empresari i representat de l'agència de viatges familiar.

Els arguments són infinits, no obstant, n'exposarem un. El sr Sansaloni pateix una minusvalia que l'incapacita per a treballar. De vegades, un puntet a la boca no els vindria mal a alguns.

Com ja sabeu nosaltres som molt de preguntar-nos i en este cas no podem deixar de fer-ho.
Assistí el sr Juan com a matemàtic per a poder explicar el embolic de l'informe sobre el turisme cultural del Festivern?
Va anar la sra Canet com a professora per a donar lliçons als assistents a l'event?

I si sols el sr Sansaloni va assistir per a defendre els seus interesos personals, per què el deixaren ixir a l'única foto de la fugaç estada a Madrid?

dimecres, 29 de gener de 2014

La citricultura valenciana

La citricultura valenciana està passant per mals moments. El sistema citrícola de la Comunitat Valenciana ha sigut durant bona part del segle XX un motor econòmic que va facilitar l'acumulació de capital necessària per al desenvolupament social i industrial de moltes localitats. En eixa etapa s'obtenien bons preus, però allà per la dècada dels anys vuitanta es van posar de manifest una sèrie de problemes que han generat esta situació de crisi generalitzada.

Si haguérem d'assenyalar els principals problemes de la citricultura valenciana hauríem de fer referència a:
• Minifundisme: la superfície mitjana de les explotacions és menor d'una hectàrea. Per si no fóra suficient, la mitjana de les explotacions és de quatre parcel·les.
• Crisi de preus: els costos per a l'agricultor (adobs, insecticides, etc.) s'incrementen contínuament mentre que el preu que obté eixe agricultor per les seues collites es manté des de fa dècades,
• Falta de reemplaçament generacional: davant les males perspectives, els joves són poc inclinats a explotar les terres.
• Dèficit de recursos hídrics
• Escàs o nul impacte positiu de les polítiques agràries europees.

La PAC (Politica Agrícola Comuna).- La Unió Europea s'ha preocupat per aspectes com garantir la seguretat dels aliments, renegociar acords sobre exportacions, la multifuncionalidad, els conflictes comercials amb EUA, la distribució del pressupost de la PAC, etc. Elements tots ells que s'adapten a una agricultura continental, però no a la citricultura mediterrània.

A més de tot açò, la bona rendibilitat que va tenir la citricultura en temps passats va provocar que no s'atengueren els problemes que estaven latents en el sector i que en l'actualitat estan mostrat els seus efectes de forma persistent.

El dimarts es va celebrar una xarrada en la casa de la cultura en la qual es van abordar aquests problemes i la PAC. Van parlar D. Jose Maria Garcia Alvarez-Coque, Catedràtic d'Economia de la UPV., D.Ramón Manpel secretari de la Unió de LLauradors i Ramaders i Juan Salvador Torres secretari d'AVA.

La xarrada va ser interessant i amena, però desgraciadament va posar de manifest el que molts dels assistents estan patint en les seues pròpies carns, un panorama que no permet tenir bones esperances en el futur del sector.

En el torn de preguntes va haver-hi intervencions interessants totes elles, potser destacar, per la claredat i l'actualitat del tema, l'assenyalat pel regidor Mario Enguix entorn dels preus en el camp i la regulació dels mercats per a poder obtenir unes rendes, per part de l'agricultor, que li permeten viure dignament i deixar de costat subvenciones que no arriben a la citricultura valenciana.

NPR El Partit Popular de Tavernes de la Valldigna denuncia la farsa pública que està realitzant el govern de la localitat

Davant del descrèdit i abandó que els governants de Tavernes de la Valldigna estan realitzant amb el turisme de la nostra ciutat el Partit Popular de Tavernes es veu obligat a denunciar públicament la farsa que aquests han muntat.

Diumenge passat va finalitzar la Fira Internacional de Turisme FITUR que es va celebrar a Madrid. A aquesta fira, una de les més importants que se celebra sobre el sector, van assistir l'alcalde de Tavernes Jordi Juan juntament amb la regidora de turisme Carmen Canet i la resta d'alcaldes de la Valldigna, Agustí Pascual, alcalde de Benifairó i Sebastià Mahiques, alcalde de Simat i president de la Mancomunitat de la Valldigna. Enguany l'únic senyal d'existència que ha tingut la nostra ciutat ha sigut la de dos fullets dissenyats i editats per la Mancomunitat de la Valldigna. El regidor popular Salvador Sansaloni, qui es va personar en la fira pels seus pròpis mitjans ja que ningú el va convidar, recorda que "durant el govern d'Eugenio Perez i Manolo Vidal la representació de la nostra localitat sempre ha sigut destacada".

En aquesta ocasió l'absència de stand els va obligar a enviar a la premsa una foto d'arxiu d'anys anteriors. A més cal destacar la falta recolzament per part del govern i que açò s'ha convertit en els senyals d'identitat de la nostra presència en la fira. És per açò que el Partit Popular vol recordar que es treballa per la gent i les empreses de la nostra localitat, i no per eixir a la foto.

El regidor Salva Sansaloni creu "necessari treballar sobre un pacte per a fomentar el turisme en Tavernes i en la Valldigna ja que aquest és el motor de l'economia". A més recorda que "és important tenir en compte als empresaris tant de Tavernes com de la comarca per a unir forces i ressorgir sans d'aquesta situació".

dimarts, 28 de gener de 2014

Però quant baixa l'IBI?

Tots sabem ja que enguany baixarà la contribució però, sabem quants eurets baixarà enguany?   
Li hem fet esta pregunta a l'alcalde, al regidor d'hisenda i a un bloc d'informació local i estes son les seues contestacions:

Conclusions:
  • Baixarà entre un 16% i un 12,35%
  • Cadascun diu una xifra.
  • Cadascun li afig un decimal.
  • No es posen d'acord.
  • Ningú desmentix a ningú.

Com ells no es posen d'acord, nosaltres recomanem que quan paguen el rebut de la contribució d'enguany el comparen amb el que que van pagar l'any passat. Veuran com la baixada no és de més del 6%.

NPR Exaltació Falleres Majors 2014 Falla la Dula

El proper dissabte 1/2/14 a les 19:30h serà l'exaltació de la fallera major Sonia García García amb el President Carlos Torres Fillol i el diumenge 2/2/14 a les 17:00 serà l'exaltació de la Fallera Major Infantil Mónica Salinas Bosch junt al seu President Vicent Enguix Brines.

dilluns, 27 de gener de 2014

També se'ns escaparà esta oportunitat?

La esquina de los pueblos

Cada mes se dedicará a una comarca y cada semana, de jueves a domingo, se podrá promocionar una población

27.01.2014 | 00:29
El local que la Diputación de Valencia tiene en la planta baja del Teatro Principal, en la esquina de la calle las Barcas y Poeta Querol, va a transformarse cada semana en la plaza de un pueblo de la provincia. A partir del próximo mes de marzo, los municipios de la Costera, la Ribera, la Safor y todas las comarcas de la demarcación podrán publicitar allí sus bondades turísticas en esta transitada esquina de Valencia.

El Patronato Provincial de Turismo «València, Terra i Mar» abrirá en este céntrico enclave la Oficina de Promoción Provincial con el fin de promocionar los atractivos de las localidades valencianas, a sabiendas de que es un punto estratégico en la capital.
El diputado de Turismo, Ernesto Sanjuán, anunció recientemente que esta iniciativa se pondrá en marcha antes de Fallas. «A partir de ahí, cada semana una población dará a conocer sus principales productos turísticos». «Desde el patronato hemos enviado las cartas a los ayuntamientos para que soliciten las fechas que más les interesen para promocionar su población, sus monumentos, su gastronomía y su oferta turística. Una vez recibidas todas las solicitudes, distribuiremos y estableceremos un calendario en función de las distintas peticiones», reveló Sanjuán.
Además, según el responsable de provincial de Turismo, se trata de una «magnífica oportunidad para que los vecinos de Valencia conozcan el patrimonio histórico, las rutas, la gastronomía, la cultura y las tradiciones del resto de municipios de la provincia de Valencia. Queremos que los ciudadanos de la ciudad de Valencia descubran todo lo que ofrecen nuestros pueblos». Para ello, se establecerá un calendario mensual agrupado por comarcas, dedicando cada mes a una comarca de la provincia.
En el local de la calle Poeta Querol cada municipio contará con el espacio promocional de jueves a domingo para exponer su oferta y vender sus productos turísticos a los vecinos de Valencia, turistas y visitantes.
Pero habrá más. La promoción de la oficina se reforzará con acciones en la calle como exhibiciones de artesanía, degustaciones gastronómicas y actuaciones folclóricas. La oficina, de 85 metros cuadrados, se decorará y atenderá por personal del municipio que se promocione cada semana.

divendres, 24 de gener de 2014

NPR Grup Muntanya Valldigna Activitat de Senderisme, dissabte 25


S'està incomplint la llei?

El dia 31 de desembre del 2013 va entrar en vigor la llei 27/2013 del 27 de desembre de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local (BOE 30-12-2013).

Esta llei té diferents objectius entre els que destacarem el de clarificar les competencies municipals i per a aixó s'enumera un llistat de matèries en les que els municipis han de exercir, en tot cas, competències pròpies.

Esta llei modifica una sèrie d'articles de la llei 7/1985 del 2 de abril Reguladora de les bases del règim local. Entre d'altres, modifica l'article 25 i d'eixa perfectament clar que, entre altres coses, el municipi exercirà en tot cas com a competència pròpia la informació i promoció de l'activitat turística d'interés i àmbit local.

Ja fa uns quants dies que venim comentant sobre este tema, punt d'actualitat per l'informe d'impacte econòmic del Festivern -que el qualifica com a turisme cultural-, per la celebració de FITUR i pel descomptent que patixen tant els profesionals com els veïns de la mar per l'abandonament que estos estan patint.

Tots identifiquem el turisme com un motor de l'economia i qualsevol polític que siga digne d'anomenar-se així sap que no es pot entendre una gestió municipal sense una política turística.

Els últims aconteciments viscuts en relació al turisme a Tavernes contradiuen les anteriors afirmacions. Les actuacions del govern municipal han anat en direcció contrària a la lògica.
  • Tenen descontents als empresaris i comerciants de la platja i en mostra d'això sol·liciten una reunió en el sr Juan per a la primera quinzena de febrer.
  • Absència total per a les iniciatives per a la promoció turística local
  • Boicot a les I Jornades de Turisme celebrades durant el mes de desembre, abandonant a la seua sort a la regidora Carmen Canet i no assistint a les mateixes cap regidor del govern ni el pròpi alcalde. 
  • Prohibició de la festa de cap d'any a la platja sense donar cap explicació creïble i després de haver sigut anunciada pel pròpi ajuntament.
Tristament haurem de pensar que si el sr Juan no actúa per iniciativa pròpia en la promoció turística de Tavernes, amb la entrada en vigor d'esta llei haurà de fer-ho per imperatiu legal.

dijous, 23 de gener de 2014

Interpretem la realitat com cal

Arran de l'informe presentat pel regidor Josep Llàcer amb data 11 de gener de 2014 sobre l'impacte econòmic del Festivern, ja s'han fet alguns comentaris sobre el mateix i sobre com de deficient i mancat de rigor està en tots els seus aspectes.

Com aquest informe no ens diu res, tractarem nosaltres de traure alguna conclusió interessant. En eixe informe es cataloga al Festivern com a turisme cultural (pàgina 1 de l'informe) i anem a parlar un poc de les repercussions econòmiques del turisme, en aquest cas, segons el sr Llàcer, turisme cultural.
La dada que diu què tipus de turisme va a una destinació i el seu impacte econòmic és la despesa mitjana per turista i dia. És a dir, la quantitat que cadascun d'aqueixos turistes gasta cada dia d'estada en eixe lloc és el que indicarà quan contribueix eixe turista a l'economia de la zona.

Vegem números:
Segons dades d'Exceltur, la despesa mitjana per turista a data de novembre de 2013 era de 88 €.
Segons dades de l'Enquesta de Despesa Turística (Egatur) realitzada per la Subdirecció General de coneixement i estudis turístics, dependent del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, la despesa mitjana per dia és de 120 €, també referit a la data de novembre de 2013. La diferència entre els 88 d'Exceltur i els 120 del Ministeri pot deure's a considerar o no l'allotjament hoteler, paquets turístics, etc.

No anem a valorar quina quantitat pot ser més real. Anem a comparar eixes dades amb les que apareixen en l'informe del sr Llácer, que estima una despesa mitjana de 25-35 € diaris.
Com veiem este turisme que vol recolzar el senyor Llácer no aconsegueix en la seua despesa mitjana diaria ni la tercera part del que es dóna en general a Espanya (88 €/dia en l'estimació mes baixa) o en el cas de l'estimació de 120 € diaris no aconseguiria ni la cinquena part.

Amb aquestes dades ens vol fer creure que el Festivern potser un pilar econòmic per a Tavernes?
Queda un altre element important i és que el vertader impacte econòmic ho marcarà l'evolució al llarg del temps d'eixa despesa diària per turista. Podem pensar que els turistes que vénen al Festivern podran anar augmentant la seua despesa diària, no ja a nivells de la mitjana nacional, sinó tan si més no al 50% d'eixa mitjana?

Un altre element important és que aquest esdeveniment és molt puntual, dos dies, i conjuntural, podria aparèixer un altre esdeveniment semblat en un altre lloc i fer disminuir els turistes que vénen en una quantitat important.

Hi ha alternativa al Festivern, des del punt de vista turístic i econòmic?

Si ens parem a pensar què podria suposar un esdeveniment, amb el gran suport de tot tipus prestat per l'Ajuntament, en la platja organitzat conjuntament amb els empresaris i comerciants, amb paquets d'ofertes en restaurants, lloguer d'apartaments, rutes de senderisme, etc., segur que la despesa mitjana per turista i dia seria major i l'evolució d'eixa despesa al llarg del temps aniria augmentant progressivament i s'acostaria molt més a la mitjana nacional que la despesa del Festivern.

dimecres, 22 de gener de 2014

Hui comença Fitur

Hui, 22 de gener, comença la Fira Internacional de Turisme. 

Ja fa uns dies ens preguntàrem qui seria el responsable d'assistir a esta fira tan important per al sector. També, al mateix post, barallàrem diferents possibilitats sobre què seria el que allí mostrarien els representants de la nostra ciutat.

Ja tenim clar quina va a ser la seua aposta. 

Recentment a la web de l'ajuntament aparegué un informe econòmic firmat per el sr Llàcer en el que s'afirmava que gràcies al Festivern, Tavernes ha sigut coneguda, el seu nom ha arribat a llocs insospitats i ha estat en boca de milers de persones que difícilment s'haurien interessat per saber alguna cosa de Tavernes o s'haurien plantejat mai visitar la nostra ciutat. Fins i tot recalca que el cost d'una campanya publicitària d'esta magnitud si fóra contratada per l'Ajuntament seria pràcticament incalculable.

Llegint estes frases tenim ben clar que a Fitur els nostres governants van a presentar el turisme cultural que el Festivern aporta a Tavernes. El turisme cultural que identifica una societat i és font de riquesa i generació d'activitats econòmiques. El turisme cultural que pot construir, primer, un factor de riquesa i, per tant, de desenvolupament econòmic; i en segon lloc, un incentiu per a la creació de noves ofertes i atractius culturals (pàgina 1 del nomenat informe).

I no la Formula1 i carreres de vaixells fantàstics que fan altres. Perquè clar, la construcció del aquari més gran d'Europa no és una generació d'activitats econòmiques; i crear un dels dos circuits urbans d'Espanya no té res a veure amb la creació de noves ofertes.

Esperem que l'informe firmat pel sr Llàcer siga acceptat a la Fira Internacional de Turisme, perquè les dades que allí ha posat als veïns de Tavernes han sigut poc rellevants.

No obstant, li recordem al sr Llàcer què el professor César Herrero diu al seu treball Propuesta metodológica para la evaluación del impacto económico de las Fiestas de Primavera en la ciudad de Sevilla que la mayoría de los "estudios de impacto" de actividades culturales...que miden la actividad económica adicional inducida no puede utilizarse como argumentos en favor del apoyo público a la cultura. Además, a menudo estos estudios están equivocados, pues indican el volumen de negocio adicional creado en lugar del valor añadido. También tienden a dejar a un lado las alternativas disponibles, esto es, no se pregunta si, por ejemplo, un acontecimiento deportivo podría generar más actividad económica que el hecho cultural considerado"

Ja sabem que al sr Llàcer no li agrada la Formula1 ni l'America's Cup, però... l'alternativa podria ser una festa de cap d'any a la platja?

dimarts, 21 de gener de 2014

NPR El Partit Popular de Tavernes denuncia els actes vandàlicsocorreguts en el paratge Abrics de Mossén Ricard

El Dissabte passat 18 de gener va aparèixer a la premsa la trista notícia dels atacs a les pintures rupestres existents en el paratge valler Abrics de Mossén Ricard.
Els Abrics de Mossén Ricard són dos coves de gran valor paisatgístic que envolten un naixement natural d'aigua conegut com Les Fontetes de Cantus. En elles s'arrepleguen gravats que daten d'entre el 12.000 i 9000 aC.

Els Abrics de Mossén Ricard estan inclosos com a espai arqueològic a l'Inventari General de Jaciments Arqueològics de la Comunitat Valenciana.

Després de rebre la notícia el portaveu del Partit Popular de Tavernes de la Valldigna, Manolo Vidal, es va posar en contacte amb les autoritats per a conéixer de primera mà l'estat de les investigacions. “Vaig haver de desplaçar-me a la caserna de la Guàrdia Civil davant la sorpresa que l'alcalde de Tavernes encara no havia interposat la corresponent denúncia”.

El Partit Popular de Tavernes acusa als membres del govern de la ciutat de Tavernes, el bipartit BLOC-PSOE presidit pel nacionalista Jordi Juan, de desentendre's de la protecció i de no vetlar per la seguretat i respecte al nostre patrimoni.

Recentment, durant la celebració del Festivern en la ciutat, uns vàndals van robar i posteriorment van cremar una bandera que es trobava situat en els mastelers que presideixen la casa consistorial. “En aquest cas el senyor Juan tampoc va interposar la denúncia corresponent”.

El popular Manolo Vidal manifesta el seu desacord amb la indiferència de l'alcalde Jordi Juan “una vegada més el senyor Juan deixa veure el desinterès que mostra pel respecte que els veïns de Tavernes mereixen. No ha presentat cap denúncia sobre els actes que van tenir lloc durant el festival del 31 de desembre i tampoc ho ha fet encara en aquests”

Des del Partit Popular de Tavernes volem fer pública “la condemna a qualsevol acte contra el patrimoni de la nostra ciutat i dels valencians, i exigim als representants polítics d'aquesta que actuen contra els responsables d'aquests actes”.

I Tavernes?

Sanjuán: “La Diputación de Valencia apuesta por el turismo social y las rutas medioambientales”

  • El Patronato Provincial de Turismo presentará en Fitur su programa turístico para 2014
  • València, Terra i Mar promocionará los productos de sol y playa, interior y naturaleza, salud y bienestar, deportivo y aventura, cultural y urbano y gastronómico, en Madrid
Sanjuán
21/01/2014
El Patronato Provincial de Turismo València, Terra i Mar participará en la Feria Internacional del Turismo Fitur 2014, que se celebrará del 22 al 26 de enero, en Madrid para promocionar la oferta turística de la provincia de Valencia.
El diputado de Turismo, Ernesto Sanjuán, ha destacado que “una año más participamos en Fitur con el objetivo de promocionar nuestros principales productos turísticos y atraer más visitantes que puedan disfrutar de todo lo que ofrece la provincia: sol, playas, naturaleza, salud, deporte, aventura, cultura y gastronomía”.
“Por segundo año consecutivo apostamos por la promoción conjunta del destino pero manteniendo la representación de todos los productos y destinos turísticos de la provincia de Valencia”, ha añadido Sanjuán.
Así, en el área de València, Terra i Mar cuentan con estand propio seis municipios: Gandia, Oliva, Cullera, Xàtiva, Sagunto y Canet d’En Berenguer.
Además, este año participarán 14 municipios más para presentar los distintos productos turísticos de la provincia de Valencia. Cofrentes promocionará turismo deportivo y de salud; Cortes de Pallás, Ayora, Utiel y la Mancomunidad de la Vall d’Albaida, el turismo de interior; El Puig, La Pobla de Farnals y Xeraco, el turismo de sol y playa; Algemesí, Riba-Roja del Túria, Alzira, Llíria y Moncada, el turismo cultural; y Requena, Chiva y Alboraya, el turismo gastronómico.
“En esta edición, nos planteamos como objetivos principales divulgar nuestros productos turísticos, consolidar la oferta turística de los municipios y aumentar el número de turistas”, ha añadido Sanjuán.
Según Ernesto Sanjuán “el turismo es una de las ramas principales de la economía de la Comunitat Valenciana y de la provincia de Valencia y desde el Patronato queremos potenciar un concepto aún si cabe más atractivo de la provincia de Valencia como destino turístico; queremos fomentar una oferta turística al alcance de todos, universal y accesible y queremos apostar por la venta directa consolidándose la provincia de Valencia como una de las principales receptoras de turismo y referente turístico de la oferta nacional”.
Rutas turísticas con fines sociales y medioambientales
“En Fitur presentamos nuestro programa turístico para el año 2014, un año marcado por el apoyo de la Diputación de Valencia y del Patronato Provincial de Turismo a los municipios valencianos”, ha señalado el responsable de Turismo.
“Tras el éxito del año pasado, las rutas sociales del programa por el Empleo Hotelero y las rutas medioambientales volverán a ser protagonistas del programa social y turístico de la Diputación de Valencia este año”, ha anunciado Sanjuán.
El diputado de Turismo ha explicado el funcionamiento de las rutas medioambientales que “por segundo año consecutivo potenciarán desplazamientos por la provincia fuera de temporada a zonas afectadas por los incendios que arrasaron la provincia el verano de 2012”.
Las rutas visitarán los municipios de Alcublas, Andilla, Chulilla, Gestalgar, Bugarra, Sot de Chera, Cortes de Pallás, Dos Aguas, Macastre, Llombai y Yàtova. El año pasado más de 7.500 personas disfrutaron de este programa.
Además, la Diputación de Valencia continuará ofertando las rutas del Plan de Empleo Hotelero para mayores de 65 años. Se ofrecerán rutas a la costa de Valencia, Camp de Morvedre, Costera, La Safor-Valldigna, Horta Valencia y los balnearios de Chulilla y Cofrentes.

dilluns, 20 de gener de 2014

Llançar campanes al vol

L'Ajuntament de Tavernes acaba de presentar un informe de, segons el regidor Llàcer que és qui ho firma, l'impacte econòmic del Festivern.

Nosaltres hem pegat una ràpida llegida i ens hem quedat bocabadats amb la quantitat tan exagerada de suposicions, la falta de criteri i la immensa propaganda electoral que en ell apareix.

Comencem pel principi.

Ja a la pàgina 1 apareix la primera no concreció. Al pàrraf 6 es fa referencia a un autor (Herrero, 2004) sense aportar cap dada més, com puga ser la bibliografia a la que fa referència o el nom complet. Però el sr Llàcer pot estar tranquil. Des del Diari li ajudarem a completar el informe. Precisament és l'estudi Impacto económico de los macrofestivales culturales: reflexiones y resultados; Luis César Herrero Prieto, Profesor tirular de Economía Aplicada de la Universidad de Valladolid.

Potser no posa tota la ressenya completa per a pareixer que està molt possat en fer informes pròpis, però seguix els passos que se li marca a este document.

En la 2ª pàgina el sr Llàcer torna a fer referencia, sense nombrar-lo, a éste treball al parlar de les dificultats de la realització d'estos informes.  Es jústament la pàgina 7 de l'informe del professor César Herrero.

Seguint amb les consignes de la propaganda electoral, llança als 4 vents que el Festivern ha tingut un impacte econòmic de més de 500.000€. Haurem de matisar.

1. No es parla de cap metodologia utilitzada . És molt important en un estudi d'estes característiques explicar bé de quina forma han obtés la informació que en este s'exposa. No oblidem que és un informe oficial de l'Ajuntament.

2. Autor: en cap moment es parla de qui és autor de l'informe. Encara que està signat pel sr Llàcer.

3. Mostra: en cap lloc es fa referència a les enquestes o entrevistes realitzades, el número d'estes que s'han realitzat. No sabem que han preguntat ni a qui. A més tampoc es parla de la mostra, per tant, no sabem quantes han fet, ni quina tècnica han utilitzat per a establir un mostreig i per això no sabem si eixa mostra pot ser representativa.

Tots estos aspectes són fonamentals per a donar-li veracitat a l'informe i per això la gent pot dubtar de la validesa de les conclusions.

Un exemple de la falta de veracitat d'estes dades el tenim a la pàgina 4 on es parla de les persones acampades a la zona de Marjaletes i al polígon del Pla. Sobre este tema diuen calculem (paragraf 2 pàgina 4) -sense especificar de quina forma ho han calculat- que han estat registrats entre 65-70% (sense concretar). Per a després afegir A causa de l'allau de gent...va ser impossible registrar totes les persones... I acabar al paragraf 3 sentenciant que El total de persones registrades a la zona Marjaletes ha estat 3718 persones. A nosaltres no ens ixen els números. Si no van poder registrar les persones el 30 i 31 perquè acudiren en massa a la zona de acampada, com saben que hi havia un total de 3718 persones? El mateix càlcul fan a la zona del Pla

En el informe ecnòmic també tracta de fer valoracions polítiques i donar-li canya al PP, acceptant que s'ha incrementat el gasto de l'ajuntament pero acabant diguent que el PP es gastava més en altres coses (pàgina 10 paragraf 3. Conclusió 3). A que juguem? Al I tu més?

En el informe apareixen dades referides al Bar Trolec (pagina 11) que s'inclouen per a donar importància a les depeses de producció de la empresa organitzadora, però diu no hi ha xifres exactes (última frase de la pàgina 11). Si d'un sol establiment no hi ha xifres exactes, hem de creure la resta?

Al llarg de tot l'informe es troben paraules com estimacions, haurem de ser prudents amb les xifres, càlculs aproximats, estimar, estimació, sobreestimació, suposaria...(tot açò sols a la pàgina 13) i acaba afegint tot molt discutible, ho sabem. Aleshores, quina veracitat li donem?

A la pàgina 14 el informe voler donar-li rellevància a la publicitat que el Festivern li ha donat a Tavernes i per a això es basa en un informe realitzat per la empresa organitzadora. Ésta, que acaba sent jutje i part, i amb informaciò no contrastada per un tercer.
 
Saben tot açò que fem, ens ho creguem o no?

divendres, 17 de gener de 2014

Formació, puntal per a l'ocupació i el desenvolupament econòmic local

Ja fa d'açò alguns anys, quan al govern encara n'eren 3, el sr Borràs anuncià a la web de l'ajuntament que anaven a realitzar el trasllat de les dependències del jutjat a l'antic hospital situat al carrer Gabriel Hernández.

 
Ja en aquell temps el tripartit no entenia el concepte de transparència, que ara tan utilitzen. No obstant, el Diari els mostrà als veïns de Tavernes que el jutjat anava a ser instal·lat al centre de formaciò que recentment havia homologat el servef a Tavernes de la Valldigna.

Plantegem de nou este tema perquè ens ha aplegat al correu unes inquietuds d'alguns veïns del poble que ens obliguen a explicar als vallers què és el que realment hem perdut a Tavernes.

El tripartit, ara bipartit, va deixar escapar l'oportunitat que els veïns de Tavernes pogueren realitzar cursos formatius organitzats pel Servef sense tindre l'obligació de traslladar-se a ciutats veines.

Els cursos que ací es podien realitzar estàn dirigit, prioritàriament, a persones en situació de desocupació, a fi de proporcionar-los una qualificació professional per a exercir una ocupació adequada a les necessitats del mercat de treball i estimular la seua contractació o inserció laboral.

Recentment a les ciutats de Gandia, Sueca i Oliva s'està organitzant el curs de Promoció turística local i informació al visitant. Tavernes, que en uns dies anirà a Fitur (encara que no sabem qui), no pot formar als seus veïns en esta matèria perquè ja no tenim aules homologades. Qui vulga formar-se haurà de traslladar-se a estes ciutats i pagar, com puga, este desplaçament. Perquè a pesar que estiga aturat, el que més li importa al Bloc és la dignitat de les persones.

També és cert que les aules servien per a realitzar activitats i formació dirigides prioritàriament a treballadors/es ocupats/ades en el marc dels subsistema de formació professional per a l’ocupació. 

De nou el bipartit, que t'han s'enorgulleix de les seues accions de emprendedurisme, va deixar a les empreses i associacions de Tavernes sense aules per a reciclar i formar als seus treballadors.
I com no sabem qui anirà a FITUR ni que van a presentar, ens preguntem: serà que allí els permetran presentar els convenis d'emprendedurisme firmats amb un munt d'organitzacions i dels que encara no hem vist cap acciò?

NPR Este dissabte Ruta de senderisme


dijous, 16 de gener de 2014

Parlar és fàcil. Actuar amb responsabilitat és una altra cosa

Fa uns dies aparegué un article d'opinió del sr Jaume Talens dedicat, subtilment, sense nomenar-la, a la sra Karina Vercher, arrel de la petició d'esta per als nous pressupostos que s'estan preparant per al 2014 d'incrementar la partida d'ajudes d'emergència destinades a les famílies més desfavorides així com augmentar les partides consignades per a Cáritas i Creu Roja.

Argumenta el sr Talens que l'esquerra té un debat transcendental: no recolzar mesures que no ajuden amb dignitat. Parla de pobresa caent en el populisme amb els pobres com a estendart. 

La dignitat humana és el dret de cada ser humà pel simple fet de ser persona, i quan les circumstàncies de la vida obliguen a ajudar a les persones necessitades no se'ls lleva eixa dignitat. S'ha d'oferir dignitat però també ajuda quan esta és necessària. L'ajuda mitiga, la justicia restaura. L'ajuda ateé l'emergència, la justicia és progrés. 

Ell, com a personatge de pes dins del partit que governa a Tavernes, deu utilitzar les ferramentes per a que les persones necessitades no perden la seua dignitat. Que no utilitze la demagògia, que actúe. Treball, això és justicia i progrés. El sistema està inventat i els poders públics són els responsables de protegir-lo.

Al plenari es va defensar que el Pla d'ocupació conjunt havia sigut un fracàs i que no havia tingut èxit. Des del seu plantejament inicial el Bloc no confiava en ell. I si aixì era, de nou ens preguntem al Diari: perquè consignaren 30.000€ des de l'ajuntament? Perquè no dissenyaren un pla d'ocupació local?  Tenim exemples prop. Així ho feren a Gandia i Carlet.

Sr Talens, per què no se li va ocorrer dir-los als seus companys de partit que actuaren d'esta forma? Treball, això és justicia i progrés.

Ajudes? Sí, respectuoses amb la dignitat de les persones. Açò no substitueix a la justícia. 

Tenen una quantitat consignada, utilitzen-la. Però no descuiden les altres consignacions en les que es sol·liciten increments.

No olvidem que sempre hi haurà hipocresia i demagògia. I que això és molt més dificil d'erradicar que la pobresa.

dimecres, 15 de gener de 2014

IBI: per fi baixa a Tavernes de la Valldigna

Noticia, notición: per fi a Tavernes de la Valldigna baixa el IBI i ho fa amb un consens entre tots els partits.

Finalment, la contribució a Tavernes de la Valldigna baixarà. Com saben, el que paguem es calcula multiplicant la base liquidable del valor cadastral de cada immoble per un coeficient que s'anomena tipus de gravamen. Amb la revisió cadastral no s'assolia cap baixada directa de l'impost que paguem, raó per la qual s'ha hagut de recórrer a la baixada de tipus de gravamen per tal de que les butjaques dels veïns notem almenys un descens de l'impost.
Així, front al tipus del 0.48 que teniem fins ara, s'ha aprovat una reducció fins al 0.45 amb l'intenció de realitzar una baixada escalonada fins al mínim valor del tipus de 0.40 permés per llei. Este acord es va dur a terme ahir al plenari en un recés que demanà el Partit Popular per a obtindre el consens que un tema tan important exigia, davant les diferents opcions que el govern i els altres components del plenari presentaren.

Front el 0.47 que proposat pel govern (insignificant, tenin en compte que en l'actualitat estava en el 0.48, tal i com el deixà l'anterior govern) i el pot ser excessiu 0.40 -si fora aplicat de colp- que demanava la sra Vercher, s'aplegà a un beneficiós 0.45 que no desmuntava en excés els pressupostos per a enguany i que al mateix temps podia notar-se a les butjaques dels veïns. 

Les intervencions van ser d'allò més variades. Tots remarcaren que la importància del tema a tractar exigia un consens que, veritablement, va ser aconseguit. Posteriorment, recordaren que eixa rebaixa era beneficiosa per als habitants del poble, però que obligarien a disposar de menys ingressos a les arques municipals i que això obligaria a obtindre 1.129.000€ menys del que estava previst al famós pla d'ajust i 700.000€ menys respecte del 2013.

La sra Sansaloni durant la seua interveció va dir, orgullosa ella del treball del seu equip, que duien lluitant per baixar l'IBI desde 2012 al que la sra Vercher li respongué d'una forma irrevatible. Esta última li posà com a exemple el municipi de Sueca, que des de 2011, que tenien un tipus de gravamen del 0.49 aplegaren fins un 0.43 a finals del 2013.

Al Diari hem preparat esta taula comparativa entre Tavernes i Sueca, que ens llançaran de seguida a la pregunta: i perquè no es va fer abans?


Tavernes
Sueca
2011
0.48
0.49
2012
0.48
0.46
2013
0.48
0.432

Cadascú que li done la resposta que crega, perque la del sr Juan no va tindre desperdici: tenien una revisió catastral pel mig i perque volien aconseguir una rebaixa sense vore perjudicats els serveis municipals.

dimarts, 14 de gener de 2014

NPR Centre excursionista. Crònica de la presentació del llibre "Pobles Valencians Abandonats"

Molt interessant la presentació del llibre "Pobles Valencians Abandonats" de boca del seu propi autor: Agustí Hernández, que va tindre lloc el passat divendres a la casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna, amb la organització del Centre Excursionista Tavernes de la Valldigna.



L’autor va transportar als assistents a un mon passat, mitjançant una col·lecció de fotografies acompanyades de les seues pròpies experiències.

El llibre a banda d’arreplegar un feix de indrets alguns difícils de trobar, altres explotats com atractiu turístic, assenyala altres paratges molt atractius, a les rodalies del lloc o runes per tal de completar l’excursió proposta.



El llibre mostra, amb fotos d'abans i d'ara, aquests pobles abandonats entre el silenci dels paisatges i espais naturals que els envolten, molts d'ells desconeguts. Este treball vol ser també un homenatge a les persones de tots els temps que marxen o han marxat en busca d'un futur millor. Un recorregut per les terres i la Història d'aquells pobles oblidats i amagats en indrets preciosos de  les terres valencianes.



Amb un acabat magnífic i unes fotografies impressionants aquest llibre no deu faltar a la biblioteca de qualsevol passejant ja que trobarà unes excursions encantadores per anar en família i passar un gran dia sense eixir del nostre territori.




La sr Sansaloni no veu necessari el pàrking

Al plenari del dilluns 13 de gener la sra Sansaloni en la seua intervenció sobre els punts sobre la liquidació del pàrking va fer unes declaracions que, encara que no ens sorprenen d'ella, si ens va fer reflexionar perquè ho dubtava.

Ens posarem ràpidament a pensar i ens adonàrem que nosaltres, a antigues notes publicades a Diari, teniem la resposta.

Per possar en antecedents.

Els membres del govern d'esta legislatura tenen unes places d'aparcament reservades. Este places, com ja sabreu, estan just al carrer Metge Grau, davant del banc de Santander. Els membres d'anteriors legislatures renunciaren a la utilització d'este ja que no volien favoritismes. No obstant, els membres de l'actual govern si fan ús d'elles.

Doncs bé, es veu que la sra Sansaloni està tranquila perquè pot aparcar ací si ha de baixar al centre per a qualsevol cosa i per això no li veu cap utilitat al pàrking. I si per algún cas sols queda una plaça, per a que no li aparque ningú més deixen un policia vigilant per a que quan apleguen poder aparcar ahí i no acostar-se al pàrking.

Ja parlarem a principis de desembre sobre este tema i ara tornem a retraure'l.

Liquidació del parking. El mèrit és meu. A no, és meu.


Ja sabeu que al Diari tenim la costum de tractar el plenari punt per punt, així que hui començarem per la liquidació del pàrking.

Fa uns dies ja ens plantejarem si existia una nova disputa entre el regidor de hisenda, el sr Borràs, i el sr Juan. Així ho explicarem a la nota escrita el passat 12 de gener. Doncs bé, hui no ha sigut menys i, amb més tranquilitat i quasi de puntetes, no han perdut l'oportunitat de dir-se el que duien callant-se i han lluitat per a vore qui es penjava finalment la medalla del parking.

Posem en antecedents.

L'any 2004 es posà en marxa la construcció del pàrking que hi ha al passeig País Valencià a càrrec de l'empresa Park Campanar. Ésta començà les obres i el juliol del 2007 es donà per inaugurat este nou pàrking al centre de la ciutat.

Passats els anys i amb l'argument d'un desequilibri econòmic, la empresa abandona la concessió i deu ser l'ajuntament qui comence a gestionar el servei. A més, la llei obliga a tornar la inversió a la empresa concessionària i es demanà una auditoria externa perque valorara el preu d'éste. La primera valoració indica que a liquidació del parking ascendeix a uns 2.5 milions d'euros. L'ajuntament no creu justa la valoració i és en eixe moment quan entra el nou govern al consistori.

Mentre entra el nou govern, el pàrking, pagat amb un prèstec que l'empresa concessionària va demanar a Bankia, pasa a mans del SAREB (banc roin).

Deixant passar el temps, s'ha aplegat fins este punt on, finalment, el pàrking es liquidarà per un valor de 1.780.000€. I és ací on comencen les disputes entre uns, que creuen que com a negociants s'han d'endur el mèrit, i altres que com a alcalde han de dur totes les medalles de la feina dels altres. Ja hem vist en premsa la discusió que duien un i l'altre, i que cap dels dos ha utilitzat el gabinet de premsa local per a publicar la notícia.

Les intervencions al plenari sobre este punt han estat diverses. En primer lloc ha sigut el sr Borràs qui ha explicat de quines partides ixirien els quasi 1.8 milions d'euros. Ens haurem d'oblidar dels terrenys de la depuradora, de l'ampliació del cementeri, de la 2º fase de l'escoleta i de la casa de les Indalècies. Bueno, d'ésta ja ens haviem oblidat. Tant ell com la sra Escrivà han fet un breu resum del que ha sigut la història del pàrking.

La sra Escrivà li ha reconegut al sr Borràs la feina realitzada en les negociacions, però li recorda que ha sigut el SAREB qui en aplicar-li la quita (que ve a significar que el creditor renuncia a part del deute) ha permés que el preu final a pagar siga inferior al inicial. I així ho ha remarcat posteriorment el sr Juan. També s'ha referit la sra Escrivà a la importància que té el pàrking per al comerç del poble per estar éste al centre de la ciutat.

I ací ha aplegat la intervenció de la sra Sansaloni que ha aplaudit les negocionacions del sr Borràs i s'ha fet una pregunta: realment era necessàri el parking? En una nota posterior vos explicarem perquè a ella no li fa falta el pàrking. Encara que si seguiu el nostre blog ja sabreu la resposta. També s'ha lamentat que el poble ha perdut uns projectes i bones inversions. Més avant també tractarem este tema.

Bé, resumint. En l'actualitat tenim, a falta de lliberar de càrregues econòmiques i poder registrar-lo a nom del poble, un pàrking per a poder anar a comprar sense pegar mil voltes pels carrers. Va ser a finals de l'anterior legislatura quan l'empresa concessionaria abandonà el pàrking.

dilluns, 13 de gener de 2014

Propaganda electoral o camp de batalla?

Ja han sigut diverses les persones que ens han fet aplegar el seu desconcert pel fort interés que estàn mostrant hui els caps de llista (si, perquè pareix ser que al PSOE ja ho siga més Borràs que la sra Canet, o això li agradaria a Jordi) perquà la gent assistixca al plenari.



Ens comenten que mai cap dels dos havia estat tan encabotat perque la gent assitira al plenari.

Nosaltres ens aventurem a donar les nostres teories, que en són dos.

La primera teoria apunta a voler  aprofitar-se del calor que li brinda la seua gent i poder traure rendibilitat política de este plenari i que la propaganda electoral els siga més barata la pròxima campanya.

Le segon teoria és que ja no amaguen les ganes que es tenen un a l'altre i vullguen dur al plenari la disputa que tenen ara als mitjans de comunicació de la qual ja hem parlat ací. 

Siga el que siga, volem recordar-li al sr Jordi i al sr Borràs que anar al plenari és anar a treballar pel poble, no a treballar per les seues agrupacions polítiques ni el seu benefici personal.

diumenge, 12 de gener de 2014

Ja no es fien els socialistes del gabinet de premsa?

Ens fem esta pregunta al comprovar que els regidors socialistes de Tavernes ja no utilitzen el gabinet de premsa municipal per a donar a conéixer les seues declaracions. I és que ara els socialistes publiquen les seues declaracions en el seu web i després les difonen per les xarxes socials en compte de publicar-les en la secció de notícies de l'ajuntament.
Esta setmana, sense anar mes lluny, Victor Borràs ha explicat en la web del seu partit l'esforç que li ha costat arribar a un acord per a recuperar la concessió del pàrquing i Pilar Altur també ha utilitzat la web del seu partit per a expressar l'orgullosa que esta de la meravellosa cavalcada de reis d'enguany.
 

Ni estes declaracions dels socialistes Victor Borràs i Pilar Altur ni la festa de cap d'any que Carmen Canet va organitzar en la platja s'han publicat en la web de l'ajuntament i el gabinet tampoc les ha passat als mitjans de comunicació.
No sabem el que passa en el bipartit però la veritat és que l'alcalde, els regidors del BLOC i les àrees que estos gestionen acaparen el protagonisme en la secció de notícies del web tavernes.es i en les notes de premsa que ixen del gabinet de premsa municipal. Poques notícies ixen ja d'actes organitzats pels socialistes o de les seues declaracions.
Un clar exemple del que comentem es pot comprovar al comparar la cobertura que el gabinet de premsa ha donat al Festivern gestionat pel BLOC i el silenci que ha rodejat a la cavalcada gestionada pels socialistes.

Totes les notícies que ixen del govern del bipartit passen pel  filtre del personal de confiança de l'alcalde, este personal no és socialista i este personal sempre s'esforça a personalitzar els missatges del bipartit en la figura de l'alcalde i açò ja ha d'estar cansant els regidors socialistes i als seus simpatitzants que veuen com Jordi, i el seu blog afí, s'apropien del treball dels socialistes i els atribuïxen a la "direcció" de l'alcalde.
Comencem amb una pregunta i acabem amb una altra: Qui acaparara el protagonisme de la pròxima baixada de l'IBI? Serà Jordi o serà Borràs?

Ja tenim les presentacions de les Falles al girar el cantó


NPR Vercher extén la mà al govern de Tavernes per aprovar un pressupost més social i amb menys impostos

A pocs dies del plenari municipal de gener, la regidora progressista Karina Vercher ha oferit ajudar al govern de Tavernes, format per PSOE i Compromís, que es troba minoria des que la pròpia Vercher fora expulsada del govern municipal després de rebutjar els pressupostos de 2013 per considerar-los poc socials. 

Concretament, Vercher ha proposat als  seus ex-socis de govern aprovar els nous pressupostos prenent com base l'esborrany de 2013 en les parts en les quals ja estaven d'acord, sempre que els nous pressupostos incloguen la rebaixa del gravamen de l'IBI del 0,48 a 0,40, rebaixa que unida a la revisió cadastral, faria que la contribució baixara prop d’un 30% enguany (uns 100 euros per família) deixant més diners als veïns per a reactivar l'economia local. A més, Vercher ha indicat que s'haurien d'incrementar els recursos destinats a polítiques actives de creació d'ocupació. 

Altres punts que Vercher considera factibles i irrenunciables per a donar el  seu suport a un nou pressupost, serien l'increment en un 50% a 300.000 euros, de la partida d'ajudes d'emergència destinades a les famílies més desfavorides del municipi sobre la despesa de 2013 i consignar 20.000 euros més per a Càritas i Creu Roja. Així mateix, Vercher considera convenient la creació d'una nova partida destinada a proporcionar beques de menjador infantil a l'estiu als xiquets de Tavernes que ho necessiten. A més, caldria garantir el manteniment de la plantilla actual de l'ajuntament i la contractació de nous agents de policia local en línia amb el que van exigir els sindicats.

Entre les despeses a retallar, Vercher proposa baixar un 20 % el sou dels polítics del govern i l'oposició, així com el dels assessors del govern de Jordi Juan. Segons Vercher, tan sols amb aquesta retallada seria pràcticament suficient per a augmentar l'ajuda a famílies i organitzacions assistencials, així com per a sufragar les beques infantils de menjador d'estiu. La regidora ha indicat que els 70.000 euros destinats al renting de vehicles policials també haurien de reduir-se dràsticament. 

Finalment, Vercher ha recordat a l'alcalde nacionalista Jordi Juan, que Tavernes ha començat 2014 amb el pressupost de 2012 en plena crisi econòmica i l’ha instat a deixar de costat els interessos partidistes i acceptar l'aprovació d'un pressupost més social, amb menys impostos i més polítiques actives de creació d'ocupació. “És temps de treballar per als ciutadans i no per als partits polítics” ha agregat Vercher.