Butlletí digital de Tavernes de la Valldigna


dimecres, 30 d’abril de 2014

NPR Grup Muntanya Valldigna. Aquest dijous 1 de Maig farem la Popular Pujada a les Creus, vols vindre?

Per el proper dia 1 de maig (dijous), està programada l'activitat del dia 1 de maig, tradicional marxa senderista que discorre per la muntanya de les Creus.
El Grup Muntanya Valldigna com tots els anys participarà en aquesta activitat. 

Si voleu vindre amb nosaltres:
Eixirem a les 8.00 hores de la porta de l'Ajuntament de Tavernes de la Valldigna.

Itinerari: Tavernes, Canal de Defensa, Fontetes de Cantus, Alt de les Creus, Font de la Sangonera, Senda dels Amoladors, Canal de Defensa, Tavernes. El recorregut es de aproximadament 12 Km i discorre pel PR-CV38.



La falsa democràcia dels nacionalismes

Tornen a la càrrega els nacionalistes, especialment els de Compromís, criticant les declaracions institucionals del 25 d'abril en els Corts Valencianes i alineant-se clarament amb les mentides de el “dret a decidir” d'Artur Mas i Esquerra Republicana.

Els de Compromís recolzen fermament la fal·làcia del “dret a decidir” per a dinamitar l'Estat espanyol, proclamant unilateralment la ruptura d'Espanya convertint en estrangers en la seua pròpia terra a la mitat dels catalans i a més de quaranta milions d'espanyols.

Expressen les seues idees nacionalistes a través del seu il·lustre diputat Joan Baldoví, que en una parenceria d'“il·luminació” diu que no cal tractar aquest tema des d'un vessant legal, deixant de costat la Constitució. Oblida tan privilegiat cervell que, en una democràcia, la llibertat no suposa que un ciutadà puga exercir-la sense tenir en compte les lleis que l'emmarquen. Confón tan insigne polític llibertat amb llibertinatge i caos i oblida, intencionadament, que la vertadera garantia de la llibertat és la Constitució, que estableix inequívocament que una part de la nació no pot decidir separar-se de la resta prescindint o anant en contra de la resta dels espanyols.

Els nacionalistes obvien, també intencionadament, l'assumpte central d'eixe dret, el subjecte de la sobirania. Si es decidira que el subjecte de la sobirania fóra Catalunya, també existirien molts arguments a favor de la sobirania d'una província, una comarca o un municipi. Es presentaria llavors a Catalunya el problema de resoldre les reivindicacions del la Vall d'Aran, per exemple.

El nacionalisme no és una doctrina política sinó una ideologia, un discurs emocional, quasi religiós, és un acte de fe com en les religions, lluny de la racionalitat que és l'essència dels debats democràtics. Recordem com a exemple la televisió catalana exhibint a xiquets adoctrinats proclamant, en estat de tràngol, que a la llarga “Espanya serà derrotada” i sense que l'opinió pública catalana s'indigne davant tal manipulació.

Pertànyer a una nació no pot ser un valor o un privilegi, doncs açò condueix sempre a xenofòbia i racisme. El nacionalisme està renyit amb la llibertat de l'ésser humà, eixa conquesta històrica que permet al ciutadà triar la seua pròpia destinació. Ací està el vertader “dret a decidir”, en l'individu, triar la seua cultura, vocació, domicili, religió… anar o no als bous, cosa que a Catalunya, per obra i gràcia d'aquests “demòcrates” van eliminar la possibilitat de triar assistir o no. Encara que els queden els “correbous”, graner de vots de les Terres de l'Ebre, una altra mostra de les incongruències interessades dels nacionalistes.

Els nacionalistes plantegen un colp d'estat democràtic que trenque l'ordre constitucional. La Constitució es pot canviar però conformement a les normes que eixa mateixa Constitució conté. També el règim de les autonomies pot ser perfeccionat. Instruments per a açò existeixen, però també és veritat que mai en la història les diferents cultures regionals d'Espanya han tingut tanta consideració i respecte, ni han gaudit d'una llibertat per a seguir florint.

El nacionalisme i els nacionalistes, si segueixen per aquests camins, destruiran de nou l'avenir d'Espanya, per açò cal dir totes aquestes veritats. 

Cal dir-ho clarament, no cal més nacionalisme sinó més democràcia, perquè la democràcia no està per a protegir els sentiments, sinó per a garantir drets. Ací està la diferència entre la vertadera democràcia i la democràcia que plantegen els nacionalistes.

Les lleis estan per a complir-les. Sense l'imperi de la llei no hi ha ni democràcia ni llibertat. El que és de tots, ho decidim entre tots. El futur d'Espanya és tasca de tots, dels catalans també, però no solament d'ells. El camí per a canviar una llei que no ens agrada no és suplantar a la sobirania nacional, sinó aconseguir majoria, allí on resideix la sobirania nacional, en les Corts Generals. 

AÇÒ ÉS LA DEMOCRÀCIA, ESTÚPID!

dimarts, 29 d’abril de 2014

Rafael Chirbes ha estat guardonat novament amb el Premi de la Crítica

Extret del diari El Pais

Chirbes al seu estudi a Beniarbeig
"Què? Què? Que bé!" Sorprès i emocionat va rebre Rafael Chirbes (Tavernes de la Valldigna, València, 1949 ) la notícia d'aquest diari (El País) que havia guanyat amb la seua novel·la En la orilla (Anagrama) el Premi de la Crítica, que atorga des de 1956 l'Associació de Crítics Literaris. El jurat ha destacat el tractament en la novel·la de les "angoixes i inquietuds" dels que han patit les conseqüències de la crisi , amb un estil "cuidat", en què alterna els discursos interiors i exteriors d'uns personatges concebuts en la seua dimensió coral. Segons el jurat, l'escriptor ha sabut retratar la realitat social d'aquest país com en el seu dia Víctor Hugo va reflectir la de París i Charles Dickens la de Londres.

Chirbes, que passa moltes hores a casa, recorre amb freqüència a Episodios nacionales, de Benito Pérez Galdós. De fet coincidir l'escriptura de la seua novel·la amb la lectura de la quarta sèrie d'aquests relats que abasten el regnat d'Isabel II. Rebutja qualsevol crítica a aquest escriptor, tan injuriat per altres companys d'escriptura, a qui ell considera "un mestre. Les crítiques a Galdós vénen d'aquells que no l'han llegit. Si el llegeixes i aprofundeixes en els seus textos te n'adones que moltes de les coses que estan passant a la societat espanyola són una repetició del que ha passat al llarg de la història". Ell el llegeix des de fa 50 anys.

En aquesta novel·la, En la orilla, com en l'anterior, Crematorio , amb la qual també va guanyar el Premi de la Crítica el 2007, l'autor aborda el moment de la bombolla immobiliària, l'especulació i la corrupció política, el frau i la ressaca posterior quan el castell de cartes s'ensorra, una ressaca que ha portat a la societat espanyola a descobrir la veritable carronya que existeix quan arriben els diners fàcil, paraula que utilitza en les seues dues novel·les. Chirbes, poc optimista amb el futur, parla del declivi de la societat, de la desesperació del ciutadà quan no té per menjar perquè el pas següent és "el cabreig. Molta gent cabrejada sense ordenar les idees i passar-ho pel cap et pot portar a cometre bogeries i això provoca por. És perillós".

El pessimisme de Chirbes és ressò del que existeix entre els joves que fa una dècada vivien molt bé amb el sou que guanyaven i que hui es troben en el llindar de la pobresa. "És dur per a algú de 30 o 35 anys que en els primers anys d'aquest segle tenia una bona feina portant una grua i un sou acord. I hui es trobe al carrer acudint als menjadors socials perquè no troba res i tampoc se li forma per millorar la seua situació. El gris que es respira en l'ambient et porta als anys 50 del passat segle, a aquest moment en què les dificultats eren evidents i no veies el futur", puntualitza l'escriptor.

L'autor de Los viejos amigos vol que els seus llibres duren en el temps i que quan en el futur algú els tinga a les seues mans servisquen per conèixer com era la societat espanyola en aquest moment. "Crec que seria impossible entendre el que està passant a Ucraïna sense haver llegit a Marx. És de bojos el que està patint la societat d'aquest país picada per la voracitat de les multinacionals i les fàbriques d'armes".

(...) L'article segueix però només hem extret la part que parla de Chirbes.

Els nous cacics d'Andalusia


La paraula cacic és un terme taíno, com d'altres que utilitzem: barbacoa, macuto, canoa…. La utilitzaven els habitants de les illes del Carib per a designar a uns personatges que disposaven de la vida i de la hisenda dels seus súbdits.

Sempre hem sentit històries d'Andalusia on senyorets muntats en elegants cavalls de Jerez recorrien les seues finques i rebien les salutacions i reverències dels jornalers. 

La vida ha canviat però l'existència de cacics continua. La forma és una altra, segueixen manant des de la seua despòtica butaca que els ha atorgat algun càrrec polític. El cacic actual es fa l'assabentat i il·lustrat, és obedient amb les consignes del partit i hàbil amb l'amenaça sobre subsidis i trapixeos varis. El cacic actual es disfressa de polític i exerceix el seu mandat allí on mana els diners, l'almoina, sobretot on existeix la pobresa.

Després de vint-i-vuit anys de l'ingrés d'Espanya en la Unió Europea, Andalusia segueix sent una regió pobra. Segueix sent pobre després que en eixa Comunitat Autònoma hagen entrat mes de 70.000 milions d'euros en fons. Però no solament eixos fons. Andalusia sempre ha sigut receptora neta en el saldo final de les balances fiscals. 

Andalusia està ben comunicada, no té un clima pitjor que altres regions, té una terra fèrtil, no ha patit cap catàstrofe natural que l'haja enfonsat. Així i tota la desocupació va aconseguir el 37 per cent, la renda per càpita dels andalusos és el 73 per cent de la mitjana europea. 

Quin fet distingeix a aquesta comunitat de les altres comunitats espanyoles? Que sempre ha estat governada pel PSOE, açò significa que cap altre partit ha pogut veure el que amaguen eixos governants sota les catifes i pels calaixos.

Han governant Andalusia com una finca particular, enriquint a uns pocs i fomentant la dependència de molts ciutadans la supervivència econòmica dels quals depèn de decisions polítiques. Han repartit subvencions per a afermar el seu poder. Han creat una gran burocràcia costosa i ineficaç. Han subsidiat l'economia, han patrimonialitzat les institucions i han tancat els ulls davant la corrupció.

Mitja Andalusia està en deute amb ells.

Atur i frau, al sud de Despeñaperros, van de la mà.

La corrupció es manifesta de moltes formes: falsos expedients de regulació d'ocupació, cursos de formació que no formen a ningú sinó que enriqueixen als quals estan sota el paraigua de l'esquerra andalusa, subvencions condicionades a la creació d'ocupació que no creen ni un sol lloc de treball, i un trafic de favors entre els parents i amics paràsits d'aquest sistema caciquil

Bona targeta de presentació per a les pròximes eleccions.

dilluns, 28 d’abril de 2014

Foc a Tavernes

Trista la noticia que ahir ens arribava. De nou foc a Tavernes. En este cas va poder ser controlat fàcilment ja que no estava molt escampat i els mitjans pogueren aplegar ràpidament.
 
Desconeguem les causes però esperem que cuidem entre tots les nostres muntanyes i els nostres camps. És la nostra obligació però també el nostre dret.






 



diumenge, 27 d’abril de 2014

L'IBI baixa enguany al voltant del 7%

Fa uns mesos vam preguntar quant baixaria enguany l'IBI i estes van ser les respostes:


L'ajuntament ja ens ha cobrat la primera fracció de la contribució i podem afirmar que ni l'alcalde ni el regidor d'hisenda ni el bloc d'informació local van encertar. També podem afirmar que es van equivocar massa. 

Hem preparat un exemple pràctic de la baixada de l'IBI basat en vivendes reals:
 
Conclusions:
  • Este any pagarem al voltant del 7% menys d'IBI que l'any passat.
  • L'alcalde es va equivocar molt quan va dir que l'IBI abaixaria un 12,35%.
  • El bloc d'informació local es va equivocar, encara més que l'alcalde, quan va dir que l'IBI baixaria un 14,2%.
  • El regidor d'hisenda es va equivocar, molt més que els altres, quan va dir que l'IBI baixaria un 16%.
  • Cap d'ells reconeix que es va equivocar.
  • Nosaltres també ens vam equivocar, però molt poc, i no ens importa reconéixer-ho.

dissabte, 26 d’abril de 2014

Les pasqües més curtes de la història de Tavernes

S'acosta el dilluns de Sant Vicent, festa que tradicionalment s'ha celebrat a Tavernes i este any no es podrà celebrar perque així es va decidir al plenari d'agost del 2013 com a proposta de la sra Altur, del PSOE.

Imaginem que als nostres governants poc els importa si a la gent li agrada o no la festa de Sant Vicent, però des del Diari sí estem preocupats per aquest tema i també alguns veïns.

I este és el cas d'un jove que li ha preguntat al sr Juan perquè ja no se celebrava Sant Vicent a Tavernes. La resposta del sr Juan ha sigut per a enmarcar:

El nostre alcalde diu que va ser decisió "del plenari". Sembla que quan interessa les decisions les pren l'alcaldia o el govern, però quan no són encertades és cosa "del plenari".

El que va ocorrer al plenari es recull a l'acta que tots podeu consultar al web de l'ajuntament i que nosaltres vos exposem a continuació en el punt que ens ocupa. 


Com ben bé podeu llegir, la sra Altur no escolta raons i basant-se en la bona acollida que ha tingut en la ciutadania (no sabem en quines dades es basa, realment) diu que eixes són les festes locals.

L'intervenció del sr Juan no es queda enrere i argumenta que posa les festes locals a Falles i Festes del poble per a potenciar-les. Sr Juan, s'ha de fer més feina per a potenciar una festa. 

És cert que han assumit l'error (o al menys ho ha fet el sr Juan) però s'ha llevat les puces tirant-li la culpa al plenari. La decisió va ser del govern municipal, ja que el PP va votar en contra.

Des del Diari ens preguntem si està serà una volta més una disputa disfressada entre partits companys de govern com tantes altres hem anat vegent al llarg de la legislatura.

divendres, 25 d’abril de 2014

Editorial: Un pardal que fa olor a podrit III

Continuació de la editorial Un pardal que fa olor a podrit II.  

Estracte de la revista Tiempo.

No és la primera vegada que li passa. Pilar Urbano ha publicat nombrosos llibres que s'han venut molt bé gràcies a les seues espectaculars “revelacions”. En Yo entré en el Cesid (1996) relatava amb prosa magnètica com l'avió d'Iberia que es va estavellar en la muntanya Oiz (Biscaia) al febrer de 1985, tragèdia en la qual va perdre la vida l'exministre Gregorio López Bravo, va anar en realitat derrocat per un míssil d'ETA, alguna cosa que ningú més que ella sabia i que, com va escriure, va ser ocultat pel Govern per a no fer “fracasar el pacto de Ajuria Enea, que acababa de firmarse”. Apassionant història llevat per un xicotet detall: el pacte de Ajuria Enea es va signar el 12 de gener de 1988, quasi tres anys més tard. Així que el del míssil quedava clarament en l'aire. Com correspon a un míssil.

No és, ni molt menys, l'únic cas ni l'únic problema amb els usos correctes del periodisme que ha manifestat l'autora de la gran desmemoria. Urbano va cobrir el cèlebre judici del 23-F, en les instal·lacions militars de Campament (Madrid), per al diari ABC. Açò va ser en 1982. Va caldre posar-li assessors que l'acompanyaren perquè, per a esbalaïment dels responsables del diari, les seues cròniques no s'assemblaven en quasi res a les que escrivien els redactors dels altres periòdics. Semblaven explicar coses completament diferents. Però eren literàriament apassionants, açò sí.

Només un exemple més. Pilar Urbano comença així l'apartat dedicat a la dimissió de Felipe González al capdavant del PSOE: “En Virginia, entre los miles de lápidas del cementerio militar de Arlington, hay una en la que puede leerse este curioso epitafio: 'Aquí yace el soldado John S. Brown. Quiso comprobar con una cerilla encendida si el depósito de gasolina de su tanque estaba lleno. Y lo estaba”.

Entre els milers de làpides del cementeri de Arlington, hi ha dos amb el nom de John S. Brown inscrit i cap d'elles té tal epitafi. Quants John S. Brown hi ha en La Gran Desmemoria.

Aquestes són les bases argumentals que cerquen els emplomats per a tractar, sense aconseguir-ho, de tacar la història de la transició espanyola i d'un dels seus protagonistes importants. Este equip ja fa temps que apuntava maneres, però ara ha arribat al seu cim.

El que diu Felipe González referint-se a Pilar Urbano:”Miente más que habla” i nosaltres ho fem extensible als emplomats.

dijous, 24 d’abril de 2014

El govern va a salto de mata.

I de nou la falta de previsió i bona gestió fa que els procediments a Tavernes es facen a presses i corregudes. 

En este cas tenim entre mans el nou contracte del servici de Salvament i Socorrisme de les platges de Tavernes i la Goleta. Hui mateix hem vist publicat al BOP l'edicte de l'apertura del procediment d'adjudicació del mateix.

Doncs bé, en este edicte podem llegir (punt 8) que la data màxima per a presentar les solicituts és de 15 dies naturals des de la publicació al BOP. És a dir, des de hui fins a 15 dies NATURALS tenen de termini per a presentar dites sol·licituts. 

Tan mateix al punt 12 del mateix edicte podem llegir que els plecs i la documentació necessària estarà disponible al web del nostre Ajuntament. Imaginem que qui haja volgut presentar els documents per a participar en este concurs haurà punxat a l'apartat de Perfil del contractant. Però el que ha trobat és açò:



No hi ha cap documentació per a emplenar, ni cap plec de condicions, ni res del que poder tirar mà. 

En fi, menys fotos i més faena, governants de Tavernes.

Adequant les zones turístiques?

Recentment hem pogut llegir a la web de l'ajuntament que s'estan adequant les zones turístiques. Este "llavat de cara" que ha dut a terme els nostres governants ve motivat per la noticia que poguerem llegir a Las Provincias el 10 d'abril en la que es parlava del deplorable estat en el que es trobava el nostre benvolgut Clot de la Font

Una volta més, i com ja és costum en els nostres governants, quan la feïna es fa sense previsió i seguint les corrents ocurrix el que ha passat estes pasqües. 

A continuació podeu trobar unes fotos enviades al nostre blog en les que es pot vore l'interés que tenen els nostres governants pel turisme de la nostra ciutat.

 El Clot de la Font seguix igual de brut.
 Les papereres estàn plenes i sense buidar. Si es posen de noves s'han de buidar.




 Les aigues del canal estàn molt brutes.


A la noticia de la web de l'ajuntament el regidor Llàcer -i no la sra Canet que és la responsable de turisme- diu que Confiem que es valore el treball que estem fent i tot aquell que ens visite s'enduga una bona impressió de Tavernes. Cregueu que esta és una bona impressió? 

A més afegeix Estes festes de Pasqua, els veïns de Tavernes i els molts turistes que esperem que ens visiten podran tindre a punt tots els serveis i punts turístics de la nostra ciutat. Com sap ell quans turistes ens visitaran si no té cap contacte ni interés pels empresaris que són qui estan davant de la feina?

Sobre este tema ja parlarem. 

dimecres, 23 d’abril de 2014

Pla de cremes 2014

Seguint en el plenari del 3 d'abril hem de explicar-vos la proposta d'acord sobre el pla de cremes 2014 que dugué la regidora Canet. 

El pla, com tots ja sabeu està penjat a la web. Vos el deixem ací per a qui vullga consultar-lo.

Segons la proposta de la sra Canet des del 27 de març fins nova ordre es redueix el horari de cremes en algunes zones especials (riu, barrancs, zones forestals entre d'altres) des del trenc d'alba fins a les 13.30h

Esperem no tingam que lamentar cap incèndi i tots respectem estos horaris fins que les autoritats fagen una altra modificació o es mantiga el establert.

dimarts, 22 d’abril de 2014

Editorial: Un pardal que fa olor a podrit II

Vos deixem ací la continuació de la primera editorial sobre el llibre de Pilar Urbano. En aquest cas podeu trobar un extracte de la revista Tiempo.
Un altre episodi que relata Pilar Urbano en el seu llibre que qualifica ella mateixa de converses secretes és: “Uno de nosotros dos sobra” (el Rei); “Nos la has metido doblada (...) Esta situación la has provocado tú” (Suárez); “Me estás amenazando, so cabrón. Tú no puedes retirar tu dimisión como presidente... ¿Todavía no te has enterado de que ha sido a ti a quien han dado el golpe?... Políticamente estás muerto” (el Rei). Tot açò amb la cinematogràfica presència del gos de don Juan Carlos, Arky, enfadadisim i disposat a llançar-se a mossegades contra el president del Govern. El gran Inocencio Arias amb la gràcia que acostuma va ironitzar sobre aquest assumpte dient que si hauria sigut el gos del rei el que va donar la informació a l'autora.

Tot açò és certament apassionant, com moltes altres escenes d'igual o semblant temperatura dramàtica que hi ha en el llibre. Tot molt enovelat i presentat per al gran públic a la manera que no ho faria millor Marcial Lafuente Estefanía.

Però la pregunta important és: com va saber tot açò Pilar Urbano? Les més sucoses d'eixes escenes i converses es van produir en privat. Ningú més que els protagonistes les va veure ni les va sentir. Com pot la periodista repetir avui amb semblant exactitud els diàlegs que van mantenir, fa 33 anys o més, el Rei i Suárez, o Armada, o Sabino Fernández Campo, o altres? En resum, d'on ha tret tot açò Pilar Urbà? Sobre el 23-F s'ha escrit quasi tant com sobre la Guerra Civil. S'han publicat centenars de llibres. Ningú més que Pilar Urbano ha aconseguit, en tres dècades, desentranyar la veritat? I com ho ha aconseguit? Quins són les seues proves, les seues fonts d'informació?

El llibre conté res menys que 69 pàgines de notes classificades per capítols en les quals cita les seues fonts documentals i testimonials. És a dir, qui li'l va explicar tot. Les frases es repeteixen una vegada i una altra: “Adolfo Suárez a l'autora”. “Sabino Fernández Campo a l'autora”. “Relat d'alguns passatges per Agustín Rodríguez Sahagún a l'autora”. “Santiago Carrillo, a l'autora”. “Gutiérrez Mellado a l'autora”. I així amb molts personatges més.

L'únic problema és que tots eixos estan morts. L'últim a anar-se ha sigut el propi Suárez, de qui Pilar Urbano diu que, per a ell, "estaba clarísimo que el alma de la operación Armada era el Rey y que [la iniciativa] nació en Zarzuela". Suárez va morir el passat 23 de març. No sembla fàcil que ni ell ni cap dels abans anomenats s'alcen de la tomba per a confirmar ara (ni per a desmentir, per descomptat) les espectaculars converses o revelacions que Pilar Urbano posa en la seua boca.

Com demostrar, llavors, que eixos testimonis són certs i que Pilar Urbà no se'ls ha, senzillament, inventat? El mètode més habitual per a provar el que un posa en boca d'uns altres és l'existència d'un registre.

Però Pilar Urbano, segons ha dit ella mateixa moltes vegades, mai utilitza gravadora. Ni pren notes en les seues entrevistes. Es fia sols de la seua memòria. Eixos registres, doncs, no existeixen.

Una altra forma de provar la veracitat d'eixos testimonis és acompanyar-los d'altres testimonis de gent viva que ratifique els fets. Açò sí ho fa Pilar Urbano. El seu llibre està replet de frases i relats de protagonistes o testimonis d'aquells anys i d'aquells fets.

En l'índex onomàstic de la gran desmemoria, Rafael Arias Salgado, ministre de la Presidència amb Adolfo Suárez, per exemple, té 36 nomenaments. El tinent general Andrés Cassinello, cap dels Serveis d'Informació de la Guàrdia Civil quan es va produir el colp, té 18. Aurelio Delgado, Lito, cunyat de Suárez, el seu secretari i el seu home de confiança, 26, i a més apareix en la pàgina de “agraïments” en què l'autora reconeix l'ajuda que uns altres li han prestat per a escriure el llibre. Jaime Lamo de Espinosa, també ministre llavors, té 9, i també està en eixa pàgina de “agraïments”, com l'igualment exministre Rodolfo Martín Vila (res menys que 66 esments). El general Fernando López de Castro, ajudant militar de Suárez, apareix també 9 vegades; els exministres José Pedro Pérez Llorca i Salvador Sánchez Terán, 27 i 8, respectivament, i el fill major de Suárez, Adolfo Suárez Illana, té 15 esments.

Alguna cosa molt estimable de no ser perquè tots ells, fonts de l'autora (alguns, cal repetir-ho, amb especial agraïment) i personatges d'indiscutible pes en els fets que es relaten, han fet públic un comunicat en el qual comencen per lamentar la publicació d'aquest típico relato novelado-libelo, que parece tener por objeto desestabilizar las instituciones y atacar frontalmente la figura de S. M. el Rey y al presidente Suárez a través de una acusación infame y tergiversando la verdad. Los abajo firmantes, que de una u otra manera son citados con reiteración en la publicación como fuentes directas o indirectas de quien lo ha escrito, manifiestan que cuanto se pone en su boca es, según los casos, total o parcialmente falso o, en muchos casos, torticeramente manipulado. (...) No podemos sino condenar enérgicamente la infame y falsa operación política que trata de poner al descubierto  la publicación”.

Els informants i destinataris del sentit agraïment de l'autora afigen a continuació, en la seua condició precisament de testimonis directes del que el llibre relata, que el Rei mai va estar darrere de cap operació Armada, que no va ser –com afirma Urbano– el cèlebre “Elefant blanc” ni res semblant, la qual cosa els sembla una “gravíssima ofensa”, i que
es el Rey y solo el Rey quien desbarata y acaba con el intento golpista y devuelve a España a la normalidad constitucional”.

Continuen les “fonts” de Pilar Urbano: “O la persona que ha escrito el libro ha perdido definitivamente el oremus, escribiendo una novela-ficción más que un libro de rigurosa investigación histórica, o es utilizada con inexplicables fines”.

Continuarà...

dissabte, 19 d’abril de 2014

Espera't assentat


Hui volem tornar a denunciar altre exemple de la política de propaganda buida de contingut del bipartit del sr. Jordi Juan.

Fa només un any la regidora socialista Altur i el regidor del BLOC Llàcer van anunciar, a so de bombo i platerets, la posada en marxa de la campanya "espera't llegint" que tènia com a objectiu fomentar la lectura en valencià en llocs públics com l’ajuntament de Tavernes, el centre social del Braç Treballador, el jutjat de pau i el centre de salut amb l'objectiu de que qualsevol ciutadà tinguera l’oportunitat de llegir un poc mentre realitzava les seues activitats i gestions en els edificis públics.




Ara ens trobem que la realitat és que els expositors del centre de salut estan buits. Estan tan buits com les campanyes propagandístiques del bipartit, buides de contingut i fetes amb l'unic objectiut de fer un titular i una foto.


Nosaltres hem decidit rebatejar la campanya i denominar-la "Espera't assentat” i esperem que la nostra denúncia servisca, com tantes altres vegades, perquè el bipartit es moga i òmpliga de contingut els expositors de l'encertada campanya espera't llegint perquè continue animant als veïns de la localitat a gaudir uns minuts del plaer de la lectura en valencià.

dijous, 17 d’abril de 2014

Visites al Monestir de Santa Maria de la Valldigna


NPR: Els socialistes de Tavernes rendeixen hommenatge a la República

El passat dissabte a les 12:00hrs a la Casa de la Cultura de Tavernes, el PSPV de Tavernes ha organitzat l’acte hommenatge a La II República.

En un acte emotiu i sincer, s’ha volgut rendir un hommenantge de tot cor al que va representar La República, i en particular al que fou en el nostre poble. En l’acte s’ha contat amb la participació de Pep Císcar, historiador i professor a l’IES Valldigna, Felipe Escrihuela, net de Felipe Agustí, conegut com El Roig, Primer Tinent d’Alcalde amb Vicent Gómez i Carmen Gómez, neta de Vicent, Gómez Alcalde de Tavernes de La Valldigna durant la II República; tots dos foren afussellats pel Règim Franquista acabada la Guerra Civil i abandonats com molts altres veïns de la localitat a una fossa comuna al cementeri municipal de Paterna.

Vora un centenar de persones han pogut escoltar les experiències que tant Carmen com Felipe han volgut compartir amb el públic assitent, documents oficials com ara l’acta del Plenari de Constitució de l’Ajuntment, el primer parlament d’En Vicent Gómez en qualitat d’Alcalde, una peseta acunyada a Tavernes i signada per l’Alcalde. També experiències molt més íntimes i personals, com són les últimes paraules que tots dos els dedicaren als seus abans de ser afussellats “Por La Gracia de Dios”, Felipe mitjançant una poesía i Vicent per mitjà d’una carta.

Com ha volgut destacar Víctor Borràs, Secretari General del PSPV de Tavernes de Valldigna, el que avui ha tingut lloc, ha estat un merescut hommentatge als valors de La República i a tots els veïns i veïnes que els varen defensar i posaren el seu granet d’arena per fer una societat millor i més justa.

Salut i República!

NPR NNGG: La Banda del Fènix amenitza les compresa al mercat del dijous per una bona causa

Ens envien aquesta nota des de NNGG del Partit Popular. 

El passat dijous mentre passejàvem pel mercat ambulant del dijous, poguérem sentir de fons una Banda que amenitzava les compres al mercat. Decidírem acostar-nos per a veure que és el que estava passant i poguérem veure que era un grup de joves que estava animant a la gent a què participaren, amb una xicoteta aportació, per a lluitar contra el càncer, ja que els diners que estaven arreplegant es dirigía a la seua investigació.

Aquest grup de Joves es tractava dels membres de la Banda del Fènix, una banda que s’ha creat fa poc però que han demostrat que estan ahi per a tot el que faça falta. És per això que van anar amenitzant cada racó del mercat ambulant informant a la gent que hi havia un lloc on es podien apropar per a col·laborar. També estaven presents membres de l’associació de la lluita contra el càncer de Tavernes animant a la gent a què participaren. 

Des del Grup Municipal animem a tota aquella gent a que col·labore per una bona causa, ja que els diners que s’arrepleguen es destinaran a la investigació d’aquesta malaltia que cada vegada més esta present a la nostra societat.


dimecres, 16 d’abril de 2014

NPR PP: El partit Popular de Tavernes amb els empresaris de la platja


Durant tot el cap de setmana a la platja del nostre poble s’ha celebrat la festa de la Falla la Marina, una falla que gràcies als comerciants de la platja continua seguint la tradició valenciana de celebrar les Falles.

S’han dut a terme diverses activitats durant aquests 3 dies. El divendres poguérem veure com es plantava la Falla la Marina a les 17h a la Zona de San Bernardo. El dissabte es va elaborar per part dels bars col·laboradors, un menú Faller per a tots aquells visitants que volgueren gaudir d’un dia faller i on després, al cine- terrassa Olimpo, actuava l’orquestra Escandalo. 

Aquest matí els actes han continuat a la platja i s’ha instal·lat a la zona de San Bernardo, diverses activitats per a xiquets de forma gratuïta com els castells inflables i em pogut veure també una curiosa exposició de motos clàssiques. Per la vesprada a les 19:30 ha començat el passa carrers per la platja que ha acabat al lloc on estava la Falla plantada, han acudit al passa carrer totes les Falleres Majors de les Falles de Tavernes i la màxima representant del món faller de la nostra localitat, la Fallera Major de Tavernes Empar Mayans, juntament amb els respectius presidents. Però no ha sigut fins a les 20:30 quan s’ha posat fi al cap de setmana faller amb la cremà del monument 2014 de la Falla la Marina.


Els regidors del Partit Popular de Tavernes hem acudit, com cada any, a la cremà de la Falla la Marina i em pogut vore de primera mà, l’ambient faller que es respirava a la platja. També volem agrair, en nom de tot el Partit Popular, a tots els membres de ACEPLAT per seguir amb la història de la Falla de la Marina i donar-los la més sincera enhorabona per tota la feina que han fet aquest cap de setmana en els diversos actes realitzats, perquè ha estat de 10!


Com es gestiona el turisme en temporada alta

Sembla ser que al nostre ajuntament encara no s'han enterat quin és el servei que han de donar a l'oficina de turisme que hi ha a la platja. I creguem açò perquè per a les dates de pasqüa este serà el horari "especial" en el que s'obrirà l'oficina.



Sí, heu llegit bé. L'única diferència entre l'horari habitual i el de Pasqua són 2 hores més per la vesprada.

En fi, Tavernes de la Valldigna, ciutat turística.

Editorial: Un pardal que fa olor a podrit

Des d'un blog local molt partidari del Bloc - Compromis treuen a col·lació de nou, doncs ja fa dies van publicar un article per tirar per terra el bon nom d'Adolfo Suárez i el que va representar per a tots els espanyols el seu paper en la transició política espanyola, el tema para de nou tractar d'embrutar la història i explicar-la segons a ells els agradaria.

Es recolzen en la seva argumentació, ni més ni  menys, que en el llibre de Pìlar Urbano “La desmemoria”. Diuen els emplomats que l'autora ho ha escrit amb documents del CESID. Vaja home, si que tenia accés a les bones fonts! Encara que si es veu el llibre salta a la vista que no és així.

Diu Alfonso Guerra, en referència al llibre, que especulacions sobre el 23 F han existit sempre i afegeix “toda la gente tiene derecho a especular lo que quiera pero los hechos son los hechos y los hechos son que cuando el jefe del Estado salió en televisión apoyó a los demócratas y se opuso a los golpistas, esos son los hechos y lo demás, especulaciones”

Pilar Urbano aborda un tema delicat de la història d'Espanya. Com ho aborda? A través de 900 pàgines de descripcions novelades i molta imaginació. Es llig com una novel·la, i això en un llibre que pretén desentranyar, segons ella, conjectures conspiratòries, no és un elogi sinó una crítica. La història ha de ser explicada seriosament no com una novel·la de Corín Tellado. Moltes coses del llibre s'han publicat en altres ocasions però sempre han estat desmentides i mai han quedat provades, ni des de lluny.

Pilar Urbano, bona oportunista, recull de nou el tema i ho presenta de forma novelada, presentant una narració que sembla versemblant, però aconsegueix que sigui tan versemblant que ningú la creu, excepte als interessats de torn com els emplomats.

Presenta uns diàlegs en els quals diu reproduir converses inèdites entre el monarca i Suárez. Diu que són converses secretes. Si són secretes com les reprodueix al peu de la lletra? Com és capaç de descriure situacions vives? Vegeu: “El Rey tragó saliva. Adolfo apretó los maxilares y entornó los ojos como si quisiera cerciorarse de que era Juan Carlos quien había dicho eso. El Rey no aguantó la mirada escrutadora de su jefe de Gobierno. Extendió el brazo hacia la mesilla baja, tomó la cafetera de plata y volvió a rellenar las dos tazas”. Aquest relat sona més a un escrit de Margarita Landi en El Caso que a algú que pretén explicar esdeveniments històrics de la transició espanyola.

Bona base científica han buscat els emplomats per recolzar les seues tesis de desprestigi cap a la democràcia i cap als personatges que la van fer possible.

Continuarem desgranant el tema.

dimarts, 15 d’abril de 2014

NPR Centre excursionista Tavernes: Exposició fotogràfica Don Ricardo Carles Gordó.



Una exposició fotogràfica és com un viatge a la busca del temps perdut, perquè en ella persones i paisatges s'han quedat detinguts en uns moments irrecuperables, com en una pausa infinita. 

En esta exposició busquem la recuperació del record d'una persona única que va deixar una empremta inesborrable en la nostra ciutat. Va ser la persona mes volguda de Tavernes. I això mai és per casualitat. 

D.Ricardo va ser abans que res un sacerdot, un home de fe, de gran cultura, i un muntanyenc practicant tota la seua vida. Quan va arribar a Tavernes tenia 27 anys, era un home jove amb il·lusió i ganes de treballar pel que creia. De seguida es va guanyar la confiança d'adults, jóvens i xiquets, a qui va saber inculcar les seues passions. En el que a ací afecta, l'amor a les muntanyes. “És en la muntanya on mes s'obri l'esperit a la grandesa i la transcendència”, solia dir.

Va formar el Club de Muntanya D.Y.A. (Déu i Audàcia), el qual va evolucionar cap al Centre Excursionista, del que va ser sempre Soci d'Honor.


Va instituir l'Excursió del 1r de maig a les Creus, hui convertida en una activitat multitudinària. 

Les muntanyes i coves que rodegen la Valldigna van ser les primeres visitades o descobertes. 

Amb ell vam anar per primera vegada fins als nostres grans pics: Benicadell, Montcabrer, Aitana, Bèrnia, Puig Campana… als que continuem ascendint tots els anys. 

Després vindrien les primeres eixides a Pirineus (Aneto-Mont Perdut), Sierra Nevada (Mulhacen-Veleta), Serra de Gredos (Almanzor), amb la consegüent visita cultural a les ciutats de l'itinerari. 

Tot això amb els mitjans i transports de fa 50 anys. Un fita i un somni per a aquells jóvens que pràcticament no havíem eixit del poble. 

L'última vegada que el vam tindre amb nosaltres va ser en el mes de maig del 2012, acompanyant-nos en la celebració del 40 aniversari de la nostra fundació. 

Siga per tant esta exposició un homenatge a D. Ricardo com a muntanyenc, i també a aquells jóvens de fa 50 anys que van tindre la sort de conéixer-lo i acompanyar-lo.

En 2013 vam pagar massa contribució

En les últimes setmanes el bipartit ens ha dit que el pressupost de 2013 es va tancar amb 1'5 milions de superàvit però encara no ens ha informat com s'ha aconseguit eixe gran superàvit.

Eixe gran superàvit s'ha aconseguit perquè en 2103 ens van cobrar massa contribució.

En 2013 vam pagar, en concepte de contribució, 1'5 milions d'euros mes dels que feien falta per a pagar els gastos de l'ajuntament i d'ací, de les nostres butxaques, és d'on ha eixit el superàvit.

Eixos 1,5 milions d'euros haurien d'haver-se quedat en les nostres butxaques en compte d'estar en les arques de l'ajuntament perquè, com ara s’ha demostrat, eixos 1,5 milions d'euros no li feien falta a l’ajuntament i a les butxaques dels ciutadans de Tavernes si.

En 2013 ens van cobrar 7,5 milions d'euros de contribució (dades del BIM de febrer) i han sobrat 1,5 milions d'euros. A l'ajuntament li ha sobrat el 20% de la contribució que ens va cobrar en 2013. Ho podem vore en el següent gràfic:


Explicarem, amb un exemple pràctic, el que algunes vivendes van pagar de contribució en 2013, el que feia falta pagar i els diners que podríem tindre a la nostra butxaca:


Sabem que hem de pagar els nostres impostos però volem pagar els impostos que facen falta i no pagar impostos excessius perquè els nostres governants presumisquen de superàvit a costa de les nostres butxaques.