Butlletí digital de Tavernes de la Valldigna


dilluns, 7 d’abril de 2014

Dignitat en la política


La dignitat és un valor molt important en les persones, i quan es fa o es deixa de fer alguna cosa per dignitat només s'espera una recompensa interior. Fer referència a la dignitat per aquells que solament veuen el curt termini i tenen interès a perpetuar-se a si mateixos no sembla el més encertat.

Venen al cas aquestes paraules en veure que aquest país on tenim la sort de viure, Espanya, ha sigut capaç de donar homes com Adolfo Suárez i Iñaki Azcuna. Dos grans homes tan diferents i al mateix temps tan iguals. És d'ací d'on hem de prendre exemple els demòcrates de com han de ser els polítics. Davant el desprestigi de la política i de molts polítics hem de fixar-nos en la labor duta a terme per aquests dos homes, que van fer de la política un exercici de dignitat i de responsabilitat.

Parlar d'aquests polítics és parlar del passat més recent i del present. Adolfo Suárez va ser el president de la llibertat sense ira, el president que va guiar el pas d'una dictadura chusquera a una democràcia plena. Iñaki Azcuna ha sigut proclamat el millor alcalde del món, assumint sense sectarisme la seua capacitat representativa, va ser l'alcalde de tots perquè va prevaldre en ell el sentit comú molt més que el seu partidisme. Homes d'aquesta talla no abunden en la vida política i quan apareixen posen en evidència la ignorància dels seus oponents.

Els dos van deixar de costat en moltes ocasions el que el protocol o directrius dels seus partidaris o els que pretenien dirigir-los volien. Suárez, com a president de tots, va legalitzar el Partit Comunista, va afavorir l'arribada de Tarradellas i altres coses més que no agradaven als quals “volien manar”. Azcuna, com a alcalde de tots, va fer front al nacionalisme mes combatiu, no va dubtar a condemnar els atemptats de ETA.

Aquests dos grans personatges polítics ens han de fer recordar aquelles paraules que uns atribueixen a Otto Von Bismarck i uns altres a Winston Churchill. No importa qui fóra l'autor, importa les veritats que s'arrepleguen en elles: “El polític pensa en la pròxima elecció, l'estadista en la pròxima generació”. Ací tenim dos exemples que encarnen el engrandiment de la idea de servei públic.

Adolfo Suárez va deixar el segell de la seua capacitat per al pacte, el diàleg i l'enteniment, entre moltes altres coses. Iñaki Azcuna va rebre el premi a la transparència, entre moltes altres coses.

Ací tenim exemples del que han de ser els polítics. Exemple que ha de servir-nos per a identificar i expulsar als quals enfanguen la vida pública. Hem d'evitar, entre tots, que aqueixos que s'acosten a la política per a créixer, que només veuen el curt termini, que pretenen dirigir la política SOLAMENT sobre la base de la seua ideologia i no governant para tots seguisquen MANANT, ja siga directament o en la rebotiga, amb voluntat pròpia o dirigits amb fils o a través de whatsapps.

Escribo tu nombre 
en las paredes de mi ciudad 
tu nombre y otros nombres 
tu nombre verdadero 
yo te nombro, DIGNIDAD

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escriu el teu comentari