Butlletí digital de Tavernes de la Valldigna


divendres, 25 d’abril de 2014

Editorial: Un pardal que fa olor a podrit III

Continuació de la editorial Un pardal que fa olor a podrit II.  

Estracte de la revista Tiempo.

No és la primera vegada que li passa. Pilar Urbano ha publicat nombrosos llibres que s'han venut molt bé gràcies a les seues espectaculars “revelacions”. En Yo entré en el Cesid (1996) relatava amb prosa magnètica com l'avió d'Iberia que es va estavellar en la muntanya Oiz (Biscaia) al febrer de 1985, tragèdia en la qual va perdre la vida l'exministre Gregorio López Bravo, va anar en realitat derrocat per un míssil d'ETA, alguna cosa que ningú més que ella sabia i que, com va escriure, va ser ocultat pel Govern per a no fer “fracasar el pacto de Ajuria Enea, que acababa de firmarse”. Apassionant història llevat per un xicotet detall: el pacte de Ajuria Enea es va signar el 12 de gener de 1988, quasi tres anys més tard. Així que el del míssil quedava clarament en l'aire. Com correspon a un míssil.

No és, ni molt menys, l'únic cas ni l'únic problema amb els usos correctes del periodisme que ha manifestat l'autora de la gran desmemoria. Urbano va cobrir el cèlebre judici del 23-F, en les instal·lacions militars de Campament (Madrid), per al diari ABC. Açò va ser en 1982. Va caldre posar-li assessors que l'acompanyaren perquè, per a esbalaïment dels responsables del diari, les seues cròniques no s'assemblaven en quasi res a les que escrivien els redactors dels altres periòdics. Semblaven explicar coses completament diferents. Però eren literàriament apassionants, açò sí.

Només un exemple més. Pilar Urbano comença així l'apartat dedicat a la dimissió de Felipe González al capdavant del PSOE: “En Virginia, entre los miles de lápidas del cementerio militar de Arlington, hay una en la que puede leerse este curioso epitafio: 'Aquí yace el soldado John S. Brown. Quiso comprobar con una cerilla encendida si el depósito de gasolina de su tanque estaba lleno. Y lo estaba”.

Entre els milers de làpides del cementeri de Arlington, hi ha dos amb el nom de John S. Brown inscrit i cap d'elles té tal epitafi. Quants John S. Brown hi ha en La Gran Desmemoria.

Aquestes són les bases argumentals que cerquen els emplomats per a tractar, sense aconseguir-ho, de tacar la història de la transició espanyola i d'un dels seus protagonistes importants. Este equip ja fa temps que apuntava maneres, però ara ha arribat al seu cim.

El que diu Felipe González referint-se a Pilar Urbano:”Miente más que habla” i nosaltres ho fem extensible als emplomats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escriu el teu comentari