Butlletí digital de Tavernes de la Valldigna


dimarts, 29 d’abril de 2014

Rafael Chirbes ha estat guardonat novament amb el Premi de la Crítica

Extret del diari El Pais

Chirbes al seu estudi a Beniarbeig
"Què? Què? Que bé!" Sorprès i emocionat va rebre Rafael Chirbes (Tavernes de la Valldigna, València, 1949 ) la notícia d'aquest diari (El País) que havia guanyat amb la seua novel·la En la orilla (Anagrama) el Premi de la Crítica, que atorga des de 1956 l'Associació de Crítics Literaris. El jurat ha destacat el tractament en la novel·la de les "angoixes i inquietuds" dels que han patit les conseqüències de la crisi , amb un estil "cuidat", en què alterna els discursos interiors i exteriors d'uns personatges concebuts en la seua dimensió coral. Segons el jurat, l'escriptor ha sabut retratar la realitat social d'aquest país com en el seu dia Víctor Hugo va reflectir la de París i Charles Dickens la de Londres.

Chirbes, que passa moltes hores a casa, recorre amb freqüència a Episodios nacionales, de Benito Pérez Galdós. De fet coincidir l'escriptura de la seua novel·la amb la lectura de la quarta sèrie d'aquests relats que abasten el regnat d'Isabel II. Rebutja qualsevol crítica a aquest escriptor, tan injuriat per altres companys d'escriptura, a qui ell considera "un mestre. Les crítiques a Galdós vénen d'aquells que no l'han llegit. Si el llegeixes i aprofundeixes en els seus textos te n'adones que moltes de les coses que estan passant a la societat espanyola són una repetició del que ha passat al llarg de la història". Ell el llegeix des de fa 50 anys.

En aquesta novel·la, En la orilla, com en l'anterior, Crematorio , amb la qual també va guanyar el Premi de la Crítica el 2007, l'autor aborda el moment de la bombolla immobiliària, l'especulació i la corrupció política, el frau i la ressaca posterior quan el castell de cartes s'ensorra, una ressaca que ha portat a la societat espanyola a descobrir la veritable carronya que existeix quan arriben els diners fàcil, paraula que utilitza en les seues dues novel·les. Chirbes, poc optimista amb el futur, parla del declivi de la societat, de la desesperació del ciutadà quan no té per menjar perquè el pas següent és "el cabreig. Molta gent cabrejada sense ordenar les idees i passar-ho pel cap et pot portar a cometre bogeries i això provoca por. És perillós".

El pessimisme de Chirbes és ressò del que existeix entre els joves que fa una dècada vivien molt bé amb el sou que guanyaven i que hui es troben en el llindar de la pobresa. "És dur per a algú de 30 o 35 anys que en els primers anys d'aquest segle tenia una bona feina portant una grua i un sou acord. I hui es trobe al carrer acudint als menjadors socials perquè no troba res i tampoc se li forma per millorar la seua situació. El gris que es respira en l'ambient et porta als anys 50 del passat segle, a aquest moment en què les dificultats eren evidents i no veies el futur", puntualitza l'escriptor.

L'autor de Los viejos amigos vol que els seus llibres duren en el temps i que quan en el futur algú els tinga a les seues mans servisquen per conèixer com era la societat espanyola en aquest moment. "Crec que seria impossible entendre el que està passant a Ucraïna sense haver llegit a Marx. És de bojos el que està patint la societat d'aquest país picada per la voracitat de les multinacionals i les fàbriques d'armes".

(...) L'article segueix però només hem extret la part que parla de Chirbes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escriu el teu comentari