Butlletí digital de Tavernes de la Valldigna


divendres, 6 de juny de 2014

La història no abdica

Els 39 anys de regnat de D. Juan Carlos han fet possible que Espanya aconseguira les més altes cotes de pau i de llibertat, d'estabilitat i de progrés de la nostra història. Tot el que dura serveix. I el que serveix podrà ser renovat o reformat però evidentment seria un error i una reculada trencar-ho o eliminar-ho. Els països es construeixen mirant al futur però no destruint o alterant substancialment el que amb gran esforç s'ha construït al llarg de molts anys. 

El Rei Juan Carlos ha demostrat des del començament de la seua regnat coherència i lleialtat com a dipositari i administrador del patrimoni històric i polític que representa la Corona. Sempre va tenir molt en compte el model de Monarquia que el seu pare D. Juan anhelava per a Espanya: la Monarquia entesa com “un instrument de pau i concòrdia per a reconciliar als espanyols”.
Només en tres ocasions es va interrompre la continuïtat de la monarquia espanyola: 1808, 1868 i 1931. En les primeres es va restablir al cap de sis anys, en l'última va tardar quaranta-cinc anys. En els parèntesis sense Rei els espanyols van arribar en un moment o un altre a la Guerra Civil o a enfrontaments de gran importància. 

Durant la vigència de la Constitució Espanyola, i excepte l'intent de destruir-la en el frustrat colp del 23 de febrer de 1981, s'han celebrat a Espanya, sense interrupció onze eleccions generals lliures, on els espanyols sempre hem tingut l'última paraula i els governs han sigut fruit de la voluntat popular expressada en les urnes. Durant la seua vigència, a Espanya hem tingut fins a sis presidents constitucionals, amb ells el país ha avançat o retrocedit però l'esforç nacional ha permès que aquest país haja multiplicat la seua renda per càpita, homologant-la a l'europea, i que tinga una qualitat de vida inimaginable quan va començar el regnat de D. Juan Carlos. 

Per tot açò i perquè el període democràtic no anava un parèntesi en la història d'Espanya l'elaboració de la Constitució va ser acompanyada dels Tres grans pactes, el Polític: entre la dreta, el centre i l'esquerra, el Social (els Pactes de la Moncloa) i en l'autonòmic: entre la nació i les seues regions, plasmat també en la Constitució. En tots ells el Rei D. Juan Carlos va ser decisiu.

La Constitució Espanyola ha sigut la de més llarga durada de les quals ha tingut Espanya. Ha sigut la setena Constitució de la nostra història recent (els dos últims segles) i la més duradora i rendible política i socialment. Ha sigut la Constitució del consens, de la concòrdia i de l'esperança. 

Aquesta és la història que marcarà el regnat de Felipe VI. Una història recent fructífera i pacífica. Açò són realitats, i les realitats ens han de fer veure que aquesta forma d'Estat, la Monarquia parlamentària, ha servit i serveix per al funcionament democràtic d'Espanya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escriu el teu comentari