Butlletí digital de Tavernes de la Valldigna


dilluns, 9 de juny de 2014

La irresponsabilitat del bipartit

Està previst per a demà dilluns  9 de juny la celebració del ple ordinari del nostre ajuntament. Tots esperàvem que es presentaren els pressupostos per a l'any 2014 doncs en el mes de juny és una data més que suficient per a estar preparats, presentats i aprovats. Però no, no es presenten. Es presenten temes de pur tràmit i, com una burla cap a tots els habitants de Tavernes de la Valldigna, es presenten tres mocions, una per part del grup socialista i dos pel grup Compromís-Bloc, a veure quina de les tres està més fora de lloc o és més ridícula.


Per Compromís-Bloc es presenta una moció en la qual insta a la Taula dels Corts a rectificar la seua proposta de “llevar la condició de diputada a Dª. Mónica Oltra Jarque”. Fins en el plantejament de la moció existeix manipulació per part de Compromís-Bloc, ja es comentarà.



També per part del grup Compromís-Bloc es presenta una moció de rebuig a l'exibició d'animals salvatges en circs. Aquest tema ja ha sigut tractat al Diari.
Per part del grup socialista es presenta una moció sobre reforma constitucional i que aquesta siga votada en referèndum.


Anem a tractar cada moció per separat.

Començarem per la moció presentada pel grup socialista.



Com hem dit el grup socialista presenta una moció sobre una reforma de la Constitució i que siga votada en referèndum. Davant aquesta proposta cal dir clarament el següent: El sector més histriònic de l'esquerra espanyola és especialista a donar guerra només quan el seu adversari es mor o es retira.



Per açò torna a la bulla amb el relleu en la Jefatura de la Casa Real. Perquè entén que el Rei abdicat és per açò escàs adversari, i l'imminent Rei Felipe tampoc hauria de ser-ho (probable error de diagnòstic) al no haver-se pogut consolidar en el seu status real. Per aquest motiu, després de quaranta anys de silenci, torne a traure de l'armari la reivindicació republicana.



Amb ella, l'esquerra creu que tindrà l'oportunitat de conquistar posicions amb la tesi del riu regirat. Perquè es tracta d'açò, d'agitar les aigües per si cauen peixos, no perquè existeix cap disseny polític sòlid darrere de la nova-vella aspiració sentimental republicana.



És clàssic de l'esquerra, i ara també dels nacionalistes, confondre entre la forma d'estructurar l'Estat amb la forma d'exercir el seu govern. La República, i tant val per a l'espanyola com para la que ara es reivindica com a catalana, és un marc que pot gestionar-se de molt diferents maneres. Pot ser democràtica o dictatorial, presidencialista o parlamentària, federalista o autonomista o centralista. Contenir un sistema econòmic comunista o de mercat. Produir majories socialistes o liberals. Representar-se a través de lleis electorals majoritàries o proporcionals o mixtes.



I alguna cosa semblant val per a la Monarquia: pot ser absolutista o democràtica. Pot albergar una dictadura comunista o un règim feudal. Pot gestionar la seua funció des de l'arbitrarietat o la justícia, des del paternalisme o la neutralitat, des del sectarisme o la tecnocràcia.



Si lliurement l'esquerra espanyola no ha volgut fer oposició al Règim de Monarquia constitucional és, precisament, perquè s'ha sentit molt còmoda en ell. I si ara torna a armar soroll no és perquè no està confortablement instal·lada en el sistema, sinó perquè volen més poder en ell. Perquè sent l'amenaça de noves generacions. Perquè no pot reconèixer que en la pràctica, tota la seua ideologia ha sigut un fracàs.
La Monarquia espanyola ha tingut un comportament exemplar durant tot el regnat de Juan Carlos I. Ara arriba el moment del relleu i veiem que el príncep Felipe, pròxim rei Felipe VI, ha evolucionat i s'ha convertit en un professional perfectament preparat per a servir a Espanya. La seua missió ha de ser, com a persona culta i neutral, actuar com a ambaixador polític de la nostra nació, i al mateix temps de relacions públiques, representant comercial i moderador de conflictes polítics interns, i sempre, com fins ara ha actuat el seu pare, amb la legitimació que ostenta.



Els canvis constitucionals es plantegen on correspon, en el Congrés, i se segueixen els passos establits per a açò, la nostra Constitució ho té previst. Només cal proposar-ho, obtenir les majories suficients i seguir les etapes marcades. No hi ha més. Marejar la perdiu presentant mocions en un ple en una localitat com Tavernes on existeixen temes més importants pendents, com la presentació del pressupost, és córrer cortines de fum per a desviar l'atenció i al mateix temps posar al descobert les seues misèries. 



El grup socialista torna a proposar un referèndum per a triar entre República i Monarquia, tornant de nou a plantejar elements per a la divisió de la societat espanyola i fer ressorgir les dues Espanyes que tant dolor i endarreriment han provocat als espanyols.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escriu el teu comentari