Butlletí digital de Tavernes de la Valldigna


dimecres, 18 de juny de 2014

Les coses clares

La democràcia és el menys dolent dels règims polítics. La seua eliminació ens portaria a una dictadura; no sembla que aquest siga un perill real per a la nostra democràcia, però si que cal vigilar un altre tipus de perills que puguen aguaitar. Van apareixent demagogs que llancen missatges populistes fàcils i esperançadors tractant de captar a ciutadans desencantats.

Apareixen dos tipus de populismes preocupants. Un populisme que prolifera en el centre i nord d'Europa, amb tints xenòfobs, amb França com a exemple principal però amb intents a Regne Unit o Àustria. En el sud d'Europa s'està donant un altre populisme de cort esquerrana, fins i tot bolivarià, amb preocupants tints antisistema i assembleari a Itàlia, Grècia o Espanya.

Se cerca una denigració intencionada de la democràcia representativa, es parla dels representants en les institucions públiques com si anaren okupes, quan són, en realitat, la representació legítima dels espanyols. La democràcia és açò, democràcia, quan se li posen cognoms (directa, popular, orgànica,…) és perquè ha deixat de ser el poder legítim que emana del poble per a convertir-se en instrument interessat d'un dictador, una ideologia o una banda facciosa. Hem de reforçar la independència dels nostres representants davant propostes d'asamblearisme i referèndums il·legals.

Es planteja la realització d'un referèndum per a triar entre República o Monarquia. Aquest plantejament tanca molt oportunisme. La clau és on resideix la sobirania, i açò la Constitució ho deixa molt clar, “La sobirania nacional resideix en el poble espanyol del que emanen els poders de l'estat”. Eixa és la fórmula de la monarquia parlamentària espanyola.

L'essencial no és el model d'estat, açò és una derivada. La base primordial és on s'estableix la sobirania, i ja ha quedat dit, en el poble espanyol. La història recent ens demostra la validesa de la monarquia parlamentària.

Pretendre establir una república amb un biaix ideològic que renega dels valors constitucionals i està de connivència amb el separatisme suposa el més absolut dels disbarats. La República o és un gran projecte nacional o no és res.

La democràcia de 1978 va ser ja, i el substancial d'ella segueix en plena vigència (democràcia constitucional, Monarquia parlamentària, Estat social de dret, Estat de les autonomies, …) estem vivint eixe gran projecte històric. La democràcia de 1978 va ser la resposta al gran problema polític de l'Espanya contemporània materialitzat en el gravíssim cicle de canvis d'estat i de règim de la nostra nació en el segle XX: Monarquia alfonsina, dictadura de Primo de Rivera, Segona República, alçament militar de 1936, guerra civil, dictadura de Franco.

De la dictadura passem a la democràcia amb la instauració d'una Monarquia parlamentària. El canvi va ser paradoxal. Per a la democràcia, la Monarquia va ser a Espanya, en 1931, el problema. Però en 1975, la Monarquia va ser la solució.

Reobrir la qüestió Monarquia-República és un gran error, però sobretot és un error innecessari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escriu el teu comentari