Butlletí digital de Tavernes de la Valldigna


divendres, 25 de juliol de 2014

Les balances fiscals i la seua utilització interesada

Anem a comentar, per estar d'actualitat per la seua recent publicació, el tema de les balances fiscals regionals. Tractarem de posar una mica d'ordre en les interpretacions que moltes vegades es fan d'una manera interessada però que en moltes ocasions disten bastant de la realitat.

Abans de parlar de les balances fiscals hem de deixar molt clar que no pretenem defensar l'actual sistema tributari espanyol susceptible i necessitat de millores en molts aspectes, entre ells el relatiu al finançament autonòmic.

Hi ha un detall ha destacar, l'estudi per al càlcul de les balances fiscals espanyoles ha sigut dirigit per un grup d'especialistes encapçalat pel major expert espanyol en la matèria, l'economista Ángel de la Fuente, que va estar treballant molt temps a Barcelona i se'n va anar a Madrid fart de patir marginació oficial pels polítics nacionalistes.

Les balances fiscals reflecteixen el que aporten els habitants d'una determinada comunitat a la caixa comuna i el que reben. Ací tenim el primer punt important a tenir en compte: és el que aporten els habitants, no els territoris. En un sistema fiscal redistributiu és lògic que les comunitats amb un major PIB (Producte Interior Brut) per habitant presenten un dèficit fiscal i les regions més pobres tinguen un superàvit fiscal (reben més).

El sistema de les autonomies va afavorir el finançament de les de menors rendes. Però la història demostra que aquestes segueixen sent igual de pobres que abans i que açò no servisca per a acurtar les diferències entre les comunitats pobres i riques.

El tema de les balances fiscals és molt vingut de gust pels nacionalistes catalans ja que, utilitzat interessadament i desvirtuant les conclusions, els serveix per a repetir una vegada i una altra eixa qüestió tan fàcil de vendre com “Espanya ens roba”.

És una qüestió estadística, i els resultats són bastant lògics, les regions mes densament poblades i més riques (Madrid, Catalunya i Balears) aportaran mes que el que reben i en les més despoblades i més pobres (Extremadura, Astúries, les dues Castilles) passarà al contrari. En definitiva tot açò es tradueix que al final està la solidaritat entre territoris i ciutadans. Però tot açò s'enfonsarà quan els nacionalistes catalans i els seus acòlits ací a la Comunitat Valenciana identifiquen la solidaritat i la redistribució amb “dessucar”. 

En fi, est és el treball dels nacionalistes, ja siguen els titulars (els catalans) o els seus vassalls sucursalistas a València.

Els nacionalistes, en la seua utilització interessada del tema de les balances fiscals, demostren una hipocresia fora de tot control en sol·licitar contínuament la publicació d'eixes balances fiscals a nivell d'Espanya però no a Catalunya, quan la realitat és que tenen les dades però no els publiquen, doncs en ells es veu la diferència entre Barcelona i les altres tres províncies, Girona, Tarragona i Lleida. Amb la publicació d'eixes dades es “veuria que eixes províncies menys poblades s'estan aprofitant fiscalment de Barcelona.”

Portant al límit l'argumentació no hauríem de parar-nos a fer la balança fiscal de Barcelona respecte a Catalunya, ho podríem fer comparant barris dins de la pròpia Barcelona. Els habitants de Pedralbes paguen molt més que els de el Raval, és açò un altre espoli fiscal? hem de tractar pitjor als habitants del Raval que als de Pedralbes? Cal tancar les escoles dels barris desfavorits perquè costen més del que tributen els seus habitants? Açò és el que volen els nacionalistes? Almenys és el que plantegen.

Un altre aspecte, les empreses. Les empreses paguen els seus impostos allà on estan radicades les seues seus centrals, però generen la seua activitat allí on estan els seus clients. D'eixa manera una empresa amb seu a Barcelona que venga el 70 % de la seua producció en la resta d'Espanya, apareixerà com a contribuent a Barcelona, encara que tinga altres delegacions i treballadors repartits per tota Espanya. Una altra distorsió en el càlcul de les balances fiscals.

En conclusió, les balances fiscals són el que són, és a dir, l'expressió del que aporten els habitants d'una regió i el que reben. Que es defense una revisió del sistema de finançament autonòmic no té perquè recolzar-se en les balances fiscals. Açò es tradueix tot en el que s'entén per solidaritat interterritorial, o el que entenen els no nacionalistes que no estan influenciats pels missatges dels telepredicadors nacionalistes.

Cal explicar les coses bé per a evitar la manipulació i utilització interessada per part dels dirigents nacionalistes i els seus agitadors intel·lectuals tant del nord com del sud de l'Ebre.

2 comentaris:

  1. Democrátes-Units no som sucursal de ningú i també diguem que ens estan furtant lo nostre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si és vosté sucursalista d'algú o no, però crec que s'equivoca. Si creu que li estàn robant, concient o inconcientment, s'ha deixat embaucar pel llenguatje nacionalista.
      El sistema de financiació autonòmic necessita millores però no buscant com a objectiu que les regions més riques reben més. L'objectiu és que els hospitals, col·legis i demés serveis siguen similars en tota Espanya. Cada comunitat ha de rebre suficient per a que això siga possible.
      S'ha d'entendre que Espanya és un estat social i democràtic de dret que es basa en la progresivitat fiscal (paguen els que més tenen). Si no entenem açò i caiguem en els missatges nacionalistes que han instalat la discussió entre comunitats i les han infectat d'agravis buscant un motiu més per a l'enfrintament entre comunitats haurem de reconeixer-los la victoria.
      El llenguatje dels nacionalistes s'ha extés a totes les comunitats i això és el que volen. Si sucumbim a això no mereixem ser una nació i si seguim per eixe camí pronte deixarem de ser-ho.
      Això és lo que buscaven i si no obrim els ulls se'n ixiràn en la seua.

      Elimina

Escriu el teu comentari