Butlletí digital de Tavernes de la Valldigna


dijous, 11 de setembre de 2014

El truc i l'independentisme

Quan juguem a cartes, per exemple al mus, la partida es pot guanyar per un órdago o també amb la mort dolça del contrari, és a dir pedra a pedra al llarg de la partida fins que eixe contrari perd.

També valdrà este raonament si juguem al truc, i vaig a seguir amb el truc doncs m'agrada molt més i, sobretot si guanyes, rius molt més. El nacionalisme català ha volgut sempre guanyar per órdago, un moment, seguim amb el truc, ha volgut guanyar sempre fent la falta o jugant-se la partida després del retruc.

En eixa taula on es jugava la partida de truc, els nacionalistes han jugat la partida i en eixa partida han passat moltes coses.

Els socis nacionalistes (CiU i Esquerra) no han pogut aguantar molt temps sense discutir.

El clan Pujol s'ha proposat donar-los molt males mans. No entraven bones cartes, no lligava cap envit.

Els nacionalistes catalans encara pensen guanyar alguna pedra encara que siga perquè estan de mà. Mai han estat de mà, encara que sempre ho han cregut en tenir la propaganda oficial dels mitjans subvencionats, però obliden que en els jocs que busquen la fractura estatal la mà correspon sempre a l'Estat, per l'evident pes de la Història, de la Història amb majúscules, la vertadera, no la història inventada pels nacionalistes.

Les cartes ja estan repartides, cal jugar, però alguns volen baixar-se del carro, ja estan dient que no faran res que siga il·legal.

Totes aquestes jugades els han fet perdre moltes pedres.

En aquesta partida de truc els independentistes catalans hagueren volgut fer la falta i guanyar amb 33, o jugar-se la partida amb el bastet i l'espaseta, però estan perdent la partida, si no l'han perduda ja, pedra a pedra. Serà una mort dolça, però mort al cap i a la fi i eixes pedres que els faran perdre cada cama i cada coto els serviran per a la seua sepultura política.

Han volgut envidar sense lligat i han volgut trucar sense cartes, així no es pot guanyar cap partida. Quan es guanya una partida de truc els guanyadors, amigablement, riuen i burlen dels perdedors. En aquesta partida hem de fer una excepció a aquesta costum: no cal burlar-se, els nostres germans catalans, que ja tenen suficient amb suportar a estos que estan jugant esta partida de truc i l'estan perdent.

No parlem més d'independentisme, parlem de truc, mirem les cares dels perdedors i hem dit que no ens burlarem però el que sí que hauríem de demanar-los a eixos que han jugat la partida i que l'han perduda, Mas i Pujol fonamentalment, és que paguen les consumicions, que ells sí que han consumit recursos i paciència de tots els espanyols.

4 comentaris:

  1. I a tu ara de repent t'interessen els catalans?
    Defensor de la castellanitzacio de Catalunya com diu Wert (en Valencia ja fa anys que ho han aconseguit) i de la Espanya radial en contra del corredor Mediterrani que marca la economia i el sentit comú i diu Europa en contra del parèixer del govern castellaniste.
    Com el pare que te un fill abandonat o la dona abandonada pero que es sent posseïdor i al final "la mató porque era suya". Eixa es la relació que te i vol tindre Espanya amb Catalunya.
    De la defensa de la cultura idioma i identitats valencianes pel nostre govern autònomic ja en parlem altre dia. O millor no mai,no cal,es zero.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé que estàs parlant. De fills i dones abandonades, que els mata perquè són seus, que si parlem o no parlem. Ací es parla de jugar al truc. Si no és per a despistar-me i aprofitar per a fer-me alguna falsejà no t'entenc.
      Envida o truca, però juga i no mareges.

      Elimina
  2. Huí els de la V t'han tornat l'envit i no et sent fent la falta,anónim de les 16:46. I aixo que jo creia que els catalans no sabien jugar al truc. Estaran fent-nos com en la paella i les falles que volen fer-les catalanes?
    Jo,jo,jo, menys truc que vegueu massa cassalla i despres ix el que ix per la boca. I tampoc enteneu qui maltracta la dona o el fill perque son seus,com els catalans d'Espanya (i valencians,i bascos,i gallecs,i...).

    ResponElimina

Escriu el teu comentari