Butlletí digital de Tavernes de la Valldigna


dimarts, 16 de setembre de 2014

Quan no hi ha arguments als fanàtics solament els queda difamar



Acaba de publicar-se en el blog del Bloc- Compromís un pamflet en el qual ,per a recolzar a les pretensions dels separatistes catalans, i davant la falta d'arguments de pes, tan sols se'ls ocorre entrar a difamar i tractar de deslegitimar al Tribunal Constitucional. Amb aquesta difamació a tan alta institució de la Democràcia estan recolzant implícitament la realització d'una consulta il·legal, la desobediència civil i totes les altres barbaritats que estem veient i sentint en boca de personatges independentistes catalans i que ara veiem que ací també tenen els seus partidaris.
Entren a nomenar a una sèrie de magistrats que formen o han format part d'aquest Tribunal i van llançant crítiques i menyspreus. Critiquen a un d'aqueixos magistrats, dimitit, per ser detingut per anar amb moto sense casc i begut. Obliden que Compromís té en les seues files a personatges importants amb acusacions iguals o pitjors.

Però en realitat, que és el que està passant. S'ha convocat a la gent a manifestar-se en el carrer amb tot el suport institucional, amb el suport de tots els mitjans subvencionats, arribant, en el cas de TV3, al fet que hi haguera protestes sindicals per la falta d'objectivitat en les informacions. En aqueixes convocatòries s'ha ocultat la realitat, començant pel dret a decidir que no és legítim en les democràcies doncs afecta als interessos generals i constitucionals de tota la nació espanyola. Aqueix independentisme de Catalunya no incumbeix només a ells sinó a tots els espanyols.

Utilitzen les mentides històriques de la guerra de 1714, aqueixa guerra només es va desenvolupar a Barcelona i no en tota Catalunya com ells diuen. No era per a trencar amb Espanya sinó per a eixir de la corona de Felipe V i seguir a Espanya amb Carlos III.

Ja està passant l'entusiasme de la Diada, es continuarà amb la pressió al Tribunal Constitucional, es continuarà amb els desvaris d'Oriol Junqueras cridant a la desobediència civil invocant la figura de Martin Luther King.

Ja s'escolten veus des de Convergència i encara mes des de Unió en el que volen respecte a la legalitat per a celebrar la consulta.

Avui mateix, Artur Mas, en el Parlament de Catalunya, en presència d'Oriol Junqueras ha dit que la consulta s'ha de realitzar amb totes les garanties i que ha de ser reconeguda per “Madrid i per Brussel·les” “perquè no quede cap dubte del que han decidit els catalans” és a dir amb totes les garanties democràtiques, és a dir, que siga una consulta legal, sense estar recusada pel Tribunal Constitucional i amb les garanties de la Junta Electoral. Res d´açò es compleix ni es complirà, no es farà la consulta.

Les diferències i el voler separar-se d'Oriol Junqueras són cada vegada més evidents. Mas li ha dit avui mateix a Junqueras “hi ha altres majories en el Parlament, per a fer altres coses”,

En el seu discurs d'obertura del debat de política general el president de la Generalitat Artur Mas ha sostingut que s'ha evaporat l'esperit de la transició. Oblida el senyor Mas que aqueixa transició va permetre aconseguir les reivindicacions històriques del catalanisme polític: es reconeixia a Catalunya com a nacionalitat, la Generalitat adquiria grans competències i el català va ser declarat llengua oficial.

Davant aquesta situació hi havia dos camins: donar-se per satisfet i desenvolupar les capacitats que permetia la nova situació o rebutjar aqueix camí i seguir amb la reivindicació de la sobirania. Es va escollir aquest segon camí, s'ha enganyat a tots els catalans, s'han balafiat grans quantitats de diners, no fa falta que parlem de corrupció encapçalada pel clan Pujol, i estem en aquest carreró sense eixida de veure si es convoca una consulta il·legal i llançar-se de cap a l'abisme.

El que veritablement ocorre a Catalunya és que, davant les pressions i condicionants existents dins de la seua societat, ningú, o quasi ningú, s'atreveix a defensar en públic aquell primer camí de catalanisme realista, intel·ligent i assenyat, que sobre la base de la Constitució i  l'Estatut ha donat 30 anys de prosperitat a Catalunya, malgrat tota la corrupció desenvolupada durant aqueix temps.

Açò és el que pretenen recolzar des de Bloc-Compromís, la il·legalitat i la falta de democràcia. Últimament des d'aqueix blog oficial s'està mostrant, de forma molt mes clara, la vertadera cara del Bloc-Compromís. Falsedats i mentides, i ara suport a la il·legalitat i a les mentides abocades pels independentistes catalans. És bo que mostren la seua vertadera cara, és bo que es lleven la pell de be amb la qual es cobreixen. És bo que els ciutadans sàpien realment els qui són.

4 comentaris:

  1. Curiosament a eixe Blog del Bloc, no pots trobar cap referència al Cas Pujol.

    Tan que els agrada tocar temes económics i socials, i no s'han fet resó d'aquest tema tan comentat les darreres setmanes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com tenen que parlar del cas Pujol si Jordi Pujol es el referent de Jordi Juan.

      Elimina
  2. Fa uns dies, parlant de nacionalisme, Enrique Estruch va dir que tots els nacionalismes no eren iguals. Ara és un moment adequat de marcar diferències entre els nacionalismes diferents. Acabem de veure la postura del nacionalisme de Compromís ací en Tavernes, seria molt clarificador saber la postura d'aqueix altre nacionalisme, si és que de debò existeix i si és diferent del de Jordi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estruch no marca diferències amb el nacionaismee de Jordi que defensa totes estes coses. Serà que tots els nacionalismes son iguals?

      Elimina

Escriu el teu comentari