Butlletí digital de Tavernes de la Valldigna


dimarts, 21 d’octubre de 2014

Reivindicant la banca pública.

Una altra vegada, alguns dels nostres polítics, des de Podemos fins a nacionalistes passant  per una part del PSOE, reivindiquen la banca pública. A Andalusia, Esquerra Unida ha condicionat el seu suport als pressupostos per a 2015 a la creació d'una banca pública. Tot açò ocorre en ple escàndol de les targetes opaques de Caja Madrid.


Quins són les característiques d'un banc públic? 

• Que estiga controlat per l'Estat.
• Que la seua gestió no tinga com a objectiu últim la maximització de beneficis, sinó concedir crèdits en condicions suaus.
• Que se socialitzen les pèrdues i guanys.

Què ens ve al cap davant tals principis? Efectivament, les fallides caixes d'estalvis. A la vista del que s'ha dit i dels esdeveniments viscuts en la història de les caixes no és fàcil distingir banca pública i caixes d'estalvis.

En els anys previs a la crisi poca gent proposava crear una banca pública, l'explicació era fàcil, els diners fluïen i els crèdits arribaven a tots els llocs. Què va ocórrer? Es van donar massa crèdits i en empitjorar la situació econòmica empreses i famílies no van poder pagar.


El finançament és fonamental per a l'economia, però hem de ser realistes i aconseguir un model de creixement basat en l'estalvi i no solament en el crèdit. Pensar en una banca pública perquè done crèdits amb més facilitat que la privada pot portar-nos a una segona crisi financera.

Una banca pública haurà d'establir uns criteris i requisits per a concedir préstecs, i ací apareix de nou el dilema: si volem crear una banca pública perquè faça el mateix que la privada, què avancem?, i si eixa banca pública concedeix crèdits alegrement posarem en greu risc la banca pública i amb ella a l'Estat que, recordem, som tots. No hem tret cap ensenyament de l'ocorregut en els últims anys?

El grandiós fracàs de la banca pública no ha de portar-nos a demanar mes banca pública. És una bogeria repetir les mateixes accions esperant obtenir resultats diferents. Cal cercar la total separació entre l'Estat i la banca i açò no significa solament acabar amb les entitats financeres controlades pels nostres polítics, sinó també eliminar els privilegis que l'Estat atorga als bancs, siguen públics o privats. 

Hem de fomentar la cultura de l'estalvi perquè el creixement siga sostenible i no pensar en el creixement per la via del crèdit desmesurat.

Cal fugir de les panacees de pamflet perquè són filles de la desinformació i podem caure en un abisme més profund que l'actual.

7 comentaris:

  1. Algú que diu ser nacionaliste valencianiste tambe reivindica la banca pública. Totalment equivocat. Tenim molts exemples del fracàs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric Estruch i Ferrando21 d’octubre de 2014 a les 9:25

      Sí, jo.

      El fracàs no ha segut pel sistema de banca pública en sí, si no per ser ussades per a fer polítiques faraòniques per part de tots, no confundim. Mireu els diners soterrats per mera decissió política en Terra Mítica o en aeroports, que una banca privada no ho havera fet : Ahí sòls es seguiren els criteris polítics .

      Per contra i com defenc el Banc de Crédit a la Construcció, després Banc Hipotecari i acabà com Argentaria, va fer possible que els espanyols tinguerem vivendes dignes a un preu social, i era en temps de Franco.

      Així que no busquem el fracàs en el sistema si no en qui les dirigiren i ho sabeu perféctament.

      Elimina
    2. Enrique, tu mateixa reconeixes el fracàs de la banca pública. La banca pública està gestionada pels polítics i això es garantia de fracàs. No s'apliquen criteris econòmics ni professionals. Tu mateixa ho dius. S'apliquen critèris polítics i això en banca i en qualsevol empresa significa fracàs.

      Elimina
    3. La banca pública no sols eren les caixes, torne a parlar del BCC despres Hipoticari que ha fet molt de be i funcionava correctament perque estava dirigit per qui pertoca. Es mes, en estos moments Bankia, banc del estat, está tornant a anar be perque esta regit per professionals.

      Elimina
  2. El grandios fracas de la banca pública s, ha degut a la quadrilla de lladres i corruptes que s, ha ficat al seu cap. En temps de Franco, res sospitos de roig o nacionaliste, existia banca publica , aixi que els arguments que doneu fluixets fluixets

    ResponElimina
    Respostes
    1. No estoy de acuerdo con usted. Dejemos los tiempos de Franco, la banca debe estar dirigida por profesionales y no por políticos. Hemos visto, y estamos viendo todavía, ejemplos del fracaso de la banca pública. Nadie habla de incentivar el ahorro. Como cambian los tiempos.

      Elimina
    2. Enric té raó,perque en la banca pública ha passat com en les demés empreses públiques:usades políticament i com a bons polítics amb poques o nules responsabilitats posteriors. No falla el sistema, ha fallat la voluntat política de fer-ho funcionar públicament i no amb interessos privats-partidistes.
      Solució, fora polítics del sistema viciat (amb açò respon em als qui pregunten perqué això nou del PPSOE) i deixem passar altres. No sé si Podemos seran demagogs o no,però estan verges políticament i és la única opció vàlida que queda. Que no faran el que diuen? Tampoc ho han fet en manar els partits tradicionals, provem a vore!

      Elimina

Escriu el teu comentari