Butlletí digital de Tavernes de la Valldigna


dilluns, 22 de desembre de 2014

Perdre la vergonya democràtica


En política parlar de perdre la vergonya ens fa pensar en assumptes il·legals, però no sempre eixa pèrdua de la vergonya condueix a una il·legalitat. En política existeixen moltes formes legals de perdre la vergonya, la vergonya democràtica, i en moltes ocasions resulta més greu la legalitat que la il·legalitat.

Dins del joc polític i les disputes entre polítics és un exercici legal tirar-li la culpa a l'adversari i engrandir les gestions pròpies.

Ací en Tavernes han ocorregut coses que podran ser legals però que són una mostra de la pèrdua de la vergonya democràtica.

 Per veure alguna d'elles podem començar per la investidura de Jordi Juan com a alcalde. Va ser una acció legal però va ser el principi d'una cadena d'esdeveniments on es perd la vergonya democràtica precisament per qui hauria de vetlar per engrandir esta vergonya democràtica. Eixa investidura es va fer sobre la base d'un acord que no tenia cap base d'acord llevat que no governara el PP. Va haver-hi plors, denúncia pública de pressions i amenaces, però tot va seguir avant. Legal? si, vergonya democràtica? no.

Un altre exemple ho tenim en l'últim esdeveniment protagonitzat pel senyor Juan en un plenari. Va voler fer la jugada d'aprovar uns pressupostos servint-se de plantejar una qüestió de confiança, d'eixa manera menyspreava el consens i el diàleg. Legal?, creia ell que sí, vergonya democràtica? No. Aquest episodi va acabar en un ridícul espantós del senyor Juan i amb els pressupostos sense aprovar, el que quedava de govern totalment trencat i a sis mesos de les eleccions.

Gran jugada senyor Juan, els va demostrar als de Compromís de tota la Comunitat que té vostè un gran futur polític fora de Tavernes.

Un altre exemple ho podem veure en l'expulsió dels regidors socialistes del govern municipal. Legal? Si, vergonya democràtica? No. Els socialistes van recolzar al senyor Juan durant tot el que portem de legislatura. Van aguantar el que ningú aguantaria, i al final els tira del govern. Usar i tirar. El que s'ha dit: legal? Si, vergonya democràtica? No.

Com acabarà aquest govern no ho sabem, l'única cosa que ens fa pensar tot este rosari de “legalitats” és que acabarà malament. Un mal que serà legal però que serà la conseqüència d'haver perdut la vergonya democràtica.

Esta pèrdua de vergonya, dins de la legalitat, la pateixen els ciutadans i s'han d'aguantar, però, per si no fos poc, també han de pagar el llit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escriu el teu comentari