Quan el predicat és cert però el subjecte està canviat

Des de fa molt de temps els nacionalistes catalans van repetint fins a l'esgotament que “Espanya ens roba”. Van repetint esta frase i unes altres d'este estil cobrint-se amb l'estelada.

 

Ens tenen farts a tots amb les seues consignes secessionistes i eixa cantinela de “Espanya ens roba”. La realitat és que estem veient com cada dia queda mes clar els manejos de l'ex honorable Jordi Pujol i de la seua família en assumptes tèrbols i en no aclarir l'origen de quantitats molt importants de diners en l'estranger. Un Jordi Pujol que és referent d'un altre Jordi, molt mes proper als ciutadans de Tavernes.

La realitat és la que és i els fets són clars. Des de fa temps la frase “Espanya ens roba” resulta que té el predicat correcte però el subjecte no. La realitat és que són els nacionalistes catalans els qui, emparats per la bandera del secessionisme, estan robant a tots els espanyols i sobretot als propis catalans.

Aprofitem el predicat de la frase però posem el subjecte correcte. “Els nacionalistes catalans ens roben”. Esta és la frase que arreplega la realitat de Catalunya, vulga o no vulga el Jordi que tenim més proper als ciutadans de Tavernes.