Butlletí digital de Tavernes de la Valldigna


divendres, 13 de febrer de 2015

Escola pública o concertada

Hi ha dos fal·làcies molt esteses entre el pensament progre d’este país a l’hora de parlar d’educació: el PP no és partidari de l’escola pública i sí de la concertada, i tan sols l’escola publica garanteix la llibertat e igualtat d’oportunitats.

La primera d’estes fal·làcies és fàcil de desmuntar, tot i que resulta tremendament cansat haver de justificar uns fets que son tan incontestables: en els 13 anys de governs socialistes a la Comunitat Valenciana es van construir 77 centres educatius públics, mentre que en els 16 anys de govern popular han estat més de 600 els centres construïts.

A Tavernes podem trobar que el govern del Partit Popular de Tavernes va aconseguir construir el nou institut PUBLIC, després d’anys de negociacions, per a satisfer la demanda que teníem al nostre poble. A més, durant els 16 anys de govern popular a Tavernes es van millorar instal·lacions del CP MAGRANER i del CP Alfandech, entre altes. Per tant, a Tavernes tenim 2 instituts PUBLICS i 6 col·legis, 2 d’ells concertats (representen menys del 25% del alumnat). Per tant, no es por afirmar que el PP no és partidari de l’escola pública i sí de la concertada.

La segona fal·lacia és la de que només l’escola publica garanteix la llibertat i la igualtat d’oportunitats. Això ha portat en les darreres setmanes als partits d’esquerra a la Comunitat Valenciana a anunciar “l’expropiació dels Centres Educatius Concertats” (Compromís); la supressió de tots els concerts educatius (Esquerra Unida) i la no renovació dels centres educatius concertats actuals (PSPV-PSOE)

L’esquerra valenciana, el Tripartit valencià, ha encetat el seu atac a l’educació concertada a l’igual que cada any menysprea l’aposta per una educació publica de qualitat i que aporte un valor afegit com és el plurilingüisme. Ni tan sols el PSOE que va implantar el model és capaç de defensar la doble xarxa sostinguda amb fons públics: titularitat publica i concerts educatius.

Però clar, s’han donat compte de que s’han passat de frenada. Acaben de veure que 230.000 alumnes de l’escola concertada són 460.000 pares i mares, potencials votants als que no poden proposar que els tancaran les escoles. Fins i tot als 19.000 professors dels centres concertats els han soltat el globus sonda de que els funcionalitzaran per intentar calmar-los perquè no els arriba la camisa al cos. El que no diuen és que és senzillament impossible “regalar” una plaça de funcionari sense passar per una prova d’accés que garantitze els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.

Però és que a més, el PSOE, en el seu llibre blanc presentat en setembre passat anuncia la seua intenció d’incorporar a la xarxa pública tota l’Educació Infantil, la qual cosa suposarà la desaparició de 700 centres privats d’Educació Infantil que atenen a 34.000 alumnes. La patronal, les famílies i els treballadors de la concertada estan molt preocupats, i ho estan amb raó.

L’article 27 de la Constitució (CE) declara com a “Fonamental” el dret universal a l’educació. Tots tenen el dret a l’educació” diu en el seu apartat primer, per afirmar després que “es reconeix la llibertat d’ensenyament”. Esta doble afirmació del precepte no va tardar en ser interpretada pel Tribunal Constitucional en diverses sentencies deixant clar que “el dret a l’educació incorpora un contingut primari de dret de llibertat”. La condició necessària per satisfer el dret a l’educació en llibertat, és la llibertat de crear i dirigir centres docents. Però sols cap elegir i sols té sentit poder elegir si hi ha una pluralitat i diversitat efectiva. “No hi ha llibertat en la demanda si no hi ha llibertat en l’oferta”.

Per això la CE diu “Els poders públics ajudaran als centres docents que reunisquen els requisits que la Llei establisca”. Per a l’esquerra l’Educació és una ferramenta de transformació de la societat a imatge i semblança de la seua ideologia. Per als partidaris de les societats obertes, com es el Partit Popular, l’Educació és el principal generador d’oportunitats, un compensador de desigualtats i el principal compensador de desigualtats i el principal ascensor social partint d’una igualtat en l’eixida, no en resultats, que dependran de l’esforç i el treball de cada persona. I per això cada família ha de poder triar l’opció que més li convinga.

Per això els socialistes en particular i l’esquerra en general els fa por la llibertat i no volen saber res de la llibertat d’educació. Perquè si no controlen l’ideari d’un centre educatiu, com passa en els concertats, no poden modelar als alumnes en base als seus pressupostos ideològics, que busquen la igualtat de resultats, no de partida.

Per acabar no ve mal establir una frase de Benjamin Franklin on deia que “qui siga capaç de sacrificar la llibertat per la mitificació de l’igualitarisme, no es mereixedor ni de la igualtat ni de la llibertat”.

7 comentaris:

  1. Que tanquen els dos colegis concertats, amb uns 700 alumnes en total i a vore que fem amb ells : Barracons en Alfandech de nou ? En Cantalot no caben ni volent, a més que des de la zona centre quedaría lluny i es supossa que anem al benestar social de tothom i això implica tindre un colegi el més prop possible.
    A més la majoría son deficitaris, al menys un dels dos dels d' ací segur, així que si expropien igual encara feien un favor a l'esglèsia.
    Menos demagògia per favor en este tema.

    ResponElimina
  2. Molt bona nota. Els ciutadans de la Comunitat han de ser lliures per triar l'educaci´po que volen els seus fills ja que es un dret constitucional i no pot un partit politic imposar el seu criteri per a manipular i educarlos d'acord amb les seues senyes catalanistes.

    ResponElimina
  3. Si parlem de partits, també podem assenyalar com el PP, i el conservadurisme en general, fan ús del "lliberlisme" com els convé. Segons les lleis del mercat l'escola concertada seria un sistema empresarial afavorit per l'Estat, o siga hi hauria una clara acció intervencionista per part de l'estat. Hem de recordar que l'intervencionisme econòmic és el gran dimoni de la dreta lliure-econòmica. Poder triar significa que les persones anònimes puguen escollir un centre, i que se'ls valore per criteris de proximitat de domicili o altres que puguen ser objectius....llibertat d'elecció no és que si eres de tal església o ton pare ha anat a eixe col.legi tens més possibilitats, això és categoritzar l'elecció entre potencialment escollibles i els demés.
    Per favor, menys demagògia amb estos temes. L'esquerra ha fet moltes, tal volta moltíssimes errades, però se li ha de reconéixer que la millora de l'accés a l'educació a totes les classes socials, aixina com un augment del nivell cutural dels espanyols, va ser gràcia als seus governs.

    Altra cosa és confondre llibertat d'elecció amb "laissez faire". Altres països com França, mare del lliberalisme burgés, entenen que l'educació ha de ser lliure...de pensament: LAICA, que curiós que des del PP no es defense el laicisme en l'educació, que també és la base ideològica dels USA (ja que han nomenat a Franklin). No es compensa la desigualtat subvencionant i creant centres desiguals per sí.
    Per acabar, tal volta hauríem de buscar virtuts més enllà de l'esforç...l'excel.lència hauria de ser el que primara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També afegir que el que realment és preocupant és la injústicia en la contractació del personal. Çò és, que en un centre privat, i segons les lleis del mercat que regeixen, poden contractar a qui vullguen com a docent. Per altra banda, els centres que funcionen amb diners púbñics han d'objectivar els seus criteris de selecció mitjançant proves com examens. Ara bé, els centres concertats són un híbris on un dirctor pot triar als docents que vullga sense més criteri que el seu, i al metix temps pagats amb diners de l'estats, os iga de tots.
      Per tant la gent de dreta (vertaderament lliberal) també hauria d'oposar-ñse a este funcionament, ja que suposa una competència desleial als centres privats (que funcionen com empreses amb uns objectius econòmics que cumplis), i al mateix temps no és just amb l'ús que es fa dels diners públics, ja que els docents de la concertada no passen cap filtre objectiu com s'espera de qui cobra de lo públic.
      En resum, l'escola concertada és un híbrid (bort) que existeix a Esapanya i que seria impensable a la majoria d'estats moderns.
      Llibertat d'elecció és que TOTS puguen triar, i no només uns quants.

      Elimina
  4. Cert és que un col·legi concertat contracta baix el seu propi criteri, però no pots oblidar que també pot despedir. Em sap greu dir que els sistemes de control de la qualitat de l'ensenyament es duen més a la pràctica als col·legis concertats que als públics on (sense caure en la vulgar generalització) un bon nombre de professors i Mestres s'acomoden darrere d'una plaça en propietat perquè un dia aprovaren unes oposicions.
    Estic d'acord amb què l'Estat tinguera algún tipus de control sobre el professorat de la concertada, però sempre havent-se mirat primer la palla en l'ull propi, és a dir, establint un vertader i efectiu control del seu propi professorat. Altra cosa resultaría hipócrita, almenys per a mi.
    En resum, l'escola concertada és un tipus d'escola que, baix el meu punt de vista, obliga al professorat a un esforç continu i això redunda en un bé per als alumnes, com no. Quede dit per davant que jo sempre he estudiat al col·legis i institut públic, i que els meus fills també ho están fent així. Però crec que sóc suficientment adult com per vore les coses que funcionen i les que no, i ara mateix, l'educació pública s'ha d'esforçar per funcionar millor.
    Així que, reconec que les contratacions al concertat es podrien regular per establir una espècie d'equivalència amb el professorat públic, però alhora faria també que el professorat de l'escola pública tinguera ferramentes de control sobre la seua tasca educativa de la mateixa manera que tenen en la concertada.

    ResponElimina
  5. Llibertat d'elecció és que TOTS puguen triar... l'escola i també l'idioma d'ensenyament: m'han dit que no es pot estudiar batxillerat en castellà en el poble?? És cert?? Contesteu qui ho sàpiga.

    ResponElimina

Escriu el teu comentari