La talla política

S'ha comentat en este lloc la postura de Jordi Juan, de Compromís, de situar-se políticament del costat del govern grec en l'assumpte, molt seriós per cert, de la seua situació econòmica i de les seues negociacions amb els seus socis de la Unió Europea.

El govern grec va fer una sèrie de promeses electorals que necessiten el suport econòmic dels seus socis europeus. Però és que eixe govern grec abans de demanar els diners per a complir les seues promeses davant els electors els ha dit als seus socis que no vol complir l'acordat anteriorment per la unió Europea i Grècia. La situació en estos moments per a Grècia és: ingressos a la baixa, despesa pública a l'alça i, de moment, cap crèdit a la vista. Açò és el que recolza el senyor Juan, de Compromís. En una paraula, Jordi aprova l'harakiri que significa el plantejat pel govern grec.

Com s'entén açò? L'única explicació és que el nostre benvolgut alcalde Jordi Juan, de Compromís, no té talla política per a veure la realitat. El senyor Juan ha arribat a la política i s'ha convertit en un jornaler d'ella sense haver desenvolupat una professió que li permetera posseir un bagatge d'experiència i uns coneixements vitals per a poder veure els esdeveniments amb serenitat i realisme. 

El senyor Jordi Juan, de Compromís, viu en un núvol a la qual li han pujat els seus acólits i fanàtics. Està fora de la realitat, encara que el seu cercle més immediat li vulga fer veure una altra cosa. Eixe cercle que ho porta entre cotons vol fer d'ell el que en realitat no és. Volen fabricar un polític i no s'adonen que no té els elements que necessita per a ser-ho.

No té una imatge pública adequada, la gent veu cada vegada més com es va enfonsant eixa percepció que els ciutadans tenen d'ell. 

No té, ni ha tingut, un programa polític. Els seus projectes han sigut com els de el govern grec, irreals i irrealitzables. Es va presentar amb un programa amb idees com la de portar l'estació de tren a Bordería o la construcció d'una ciutat esportiva; deliris de grandesa que han quedat en una pista d'atletisme que va durar quinze dies i que va ser el riure de tots. I Josep Llácer va dir que era a cost zero. Res d'açò existeix. 

No té dots de lideratge, no ha sigut capaç de dirigir al seu govern i per açò este ha fracassat i s'ha trencat en dues ocasions. Ha permès que l'ajuntament de Tavernes s'haja ficat en l'aventura del retén de la policia local que porta molts diners gastats, està per acabar, necessita molts diners més i no té data d'obertura assenyalada. Serà un altre fracàs sonat de Jordi Juan, de Compromís. 

Des de la rebotiga massa vegades li han dit el que havia de fer. Els uns i els altres ho han conduït i ho han portat fins a la situació actual de desastre total. No té socis, no té pressupost, no té majoria. 

L'últim intent, de moment, de llançar-ho a la política de més nivell tampoc ha funcionat. Es va dissenyar una estratègia per a situar a Jordi Juan, de Compromís, en un lloc alt en les llistes per a ser diputat. Tots els seus fanàtics es van lliurar en cos i ànima a la causa. Van ser casa per casa captant els vots. Però ni així. Està en el lloc 8 i sense massa possibilitats d'eixir. Un altre fracàs més ja que que el seu rival més immediat dins del partit, Fran Ferri, si que està situat en bona posició per a obtenir la seua credencial. 

Davant este panorama s'entén com el senyor Juan es pot alinear amb la postura del govern grec que amb els seus plantejaments suïcides portarà al seu poble al desastre mes gran de la seua història.