Butlletí digital de Tavernes de la Valldigna


dilluns, 13 de juny de 2016

Vist al Facebook: Altre periodista acosat pel blog de Compromís

Ahir el periodista valler de Levante-EMV, Toni Casanova, escrivia a les xarxes socials este text. Sembla que la llibertat de premsa no va en cert blog local i anònim amb nom de pardal. L'altre periodista al qual es refereix el periodista, Carles Gimeno, ja ha patit en distintes ocasions l'acosament per part del blog de Compromís que es diu a ell mateix transparent i objectiu:

"Que em partisquen la cara

Criticar és molt senzill. Fer-ho des de l'anonimat, amagant-se darrere d'un pseudònim i amparat per la tranquilitat que dóna el fet de que a internet pots ser qualsevol i estar a qualsevol lloc, és covard i frega inclús la maldat.

Fa poc em sorprenia la carta d'un company, periodista local d'un mitjà de comunicació escrit, que al seu Facebook responia a les critiques que contra ell havia llençat un d'eixos blogs que parlen de política local agranant cadascú cap on més l'interessa.

Este periodista, també amic, que firma cada informació que publica al periòdic on treballa, porta molts anys suportant l'escarni públic d'un d'estos blogs només per fer la seua feina, la de tractar d'informar als seus lectors. Darrere d'eixos articles que l'ataquen hi ha una persona amb nom i cognoms que, al contrari del que ell fa, mai s'ha identificat, no dóna la cara. 

Entenc la frustració que podria tenir mentre escrivia la seua resposta sense saber ben bé a qui la dirigia i també sé que ho fa ver fart de que quasi a diari es dubte de la seua professionalitat. Massa ha aguantat sense obrir la boca.

No fa molt vaig visitar un emblemàtic espai a Tavernes. Allí hi havia un grup de gent, estava segut tranquilament a uns graons i conversava animadament. Jo, en principi, no em vaig dirigir a elles i ells pel simple fet de que no tenia el gust de coneixer-los. Vaig saludar amablement i em vaig limitar a observar el que m'interessava. Tot i això, i no sé si per cotilla o per curiositat periodística, vaig tractar d'afinar un poc la oïda i vaig escoltar com d'entre el grup algú deia "eixe xic és que és periodista". A l'escoltar això, em vaig acostar i vaig conversar durant uns minuts amb ells sobre diferentes qüestions que m'interessaven a nivell professional.´

Una vegada enfilava el camí de tornada a casa, vaig relfexionar sobre aquella situació. Em va sorprendre que persones a les que no conec m'identificaren per la meua feina.

La solució al geroglífic no va ser gens difícil. Si això ocorre és, simplement, perque, com el company que abans anomenava, junt a cada informació que redacte per al diari Levante-EMV, mitjà per al que treballe, apareix el meu nom, i de vegades inclús la meua foto, perquè quan vaig a cobrir un acte polític, un accident, un event cultural o l'entrega de claus de pisos de lloguer social, em presente com a periodista i perquè al meu perfil públic a les xarxes socials apareix el meu nom i posa clarament a què em dedique. Això indica que assumeixc cada lletra que apareix escrita al periòdic i, sobretot, que si algú té alguna queixa per qualsevol qüestió, sap perfectament a qui pot dirigir-se.

Si he d'elegir, a mi que em partisquen la cara."

10 comentaris:

  1. Als de Compromís els molesta que la gent informe. Pareix que estem a Venezuela.

    ResponElimina
  2. Quina noticia han criticat TONI? Gracies.

    ResponElimina
  3. Ni transparents ni objectius. Quan no els convé ataquen a les persones. I això no és només als periodistes, també passa en el dia a dia als veïns.

    ResponElimina
  4. Estimats lectors d'El Diari de Tavernes, sóc Toni Casanova. M'agradaria fer un aclariment a l'escrit que ha fet l'editor d'este blog.

    Primer que res, lamente la lliure interpretació que ha fet l'editor de les meues paraules. Jo ni he estat ni em senc "acosat" pel cap blog de Compromís i, ni molt menys, dic això al meu article. Lamente que es polititze d'esta forma el que he dit en recolzament a un amic. És més, en cap o escases ocasions notícies meues han estat criticades per eixa pàgina.

    Segon. L'objecte del meu escrit era mostrar el recolzament al company Carles Gimeno, que sí que ha sofrit l'escarni públic d'este blog en moltes ocasions. Però, sobretot, el que volia era posar en valor el fet de que nosaltres donem la cara i ens fem responsables del que escrivim, com ho demostrava el fet de que persones que jo no coneixia m'identificaren com a periodista. Pretenia fer vore que som i ens presentem com a periodistes davant de tots, amb els avantatges i desavantatges que que això té.

    Tercer. Tractava de criticar la covardia d'aquells que, com en el blog que ací s'anomena i inclús en este mateix blog d'El Diari de Tavernes, s'amaguen en l'anonimat per criticar tot allò que no els resulta simpàtic.

    ResponElimina
  5. Quant i com a acosat Compromís a Toni ? Jo no ho he vist, sigau més clars i digau quant i com .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per exemple i recentment en la notícia dels cavalls i el paquet.

      Elimina
  6. bona nit, encara no sabeu qui està darrere, o supervisa la línea editorial de LCDLV? tic, tac, tic, tac... blanc i en botella, i fa més de 8 anys treballava com a corresponsal esta vegada editant cròniques valldignenques a un diari, ben conegut per Toni, vos sona?

    ResponElimina
  7. Sembla que ha escrit fa no tant de temps:
    http://www.levante-emv.com/comarcas/2012/10/14/hombre-cazaba-macacos/943792.html

    ResponElimina
  8. Vaja article més ben escrit eixe del Levante que heu indicat.
    Es nota on hi ha informació, saber del tema, saber escriure i un pòsit d'anys de periodisme i milers d'articles publicats en eixe diari.

    ResponElimina
  9. I tot eixe acosament s'ha acabat amb el llit fent l'amor? Es que teniu uns zels els del diari perquè no vos en toca, cosa fina.

    ResponElimina

Escriu el teu comentari