Butlletí digital de Tavernes de la Valldigna


dimecres, 3 d’agost de 2016

Uns 70 arqueòlegs de tot el món busquen en Bolomor restes de fa 250.000 anys

Hem vist a la premsa que la cova de Tavernes reuneix experts de diverses universitats amb la intenció de trobar estris per fer foc del Paleolític. Les restes de la Cova del Bolomor seran investigats un any més per experts de tot el món. Els arqueòlegs començaran demà les excavacions de la cova de la ciutat vallera. La cavitat serà un autèntic focus de professionals que tractaran de trobar restes humanes i estris per fer foc d'ara fa uns 250.000 anys aproximadament. És a dir, restes del Paleolític Mitjà, com ja es van trobar en anteriors treballs realitzats a la cova. Aquesta intervenció ve de la mà del Servei d'Investigació Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València, amb el permís de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. Ja en 1935 van començar a realitzar-se en la gruta alguns treballs d'extracció de pedra mitjançant buidatge amb dinamita en un lloc arqueològic important del dipòsit. Aquestes investigacions van ser abandonades pel que fa la pedrera de pedra va començar a esgotar-se. Segons els càlculs, aquests treballs miners van destruir prop del 70% del dipòsit arqueològic. No obstant això, des de 1989 aquesta caverna està sent excavada per professionals, que ja van a començar amb la 28a campanya d'intervenció del Bolomor. Els treballs d'aquest any tindran una durada de dos mesos, ja que es prolongaran fins al 25 de setembre. Hi participaran més de 70 investigadors, entre ells doctors, llicenciats i estudiants de diferents universitats i centres de recerca nacionals i internacionals, per descobrir els secrets més profunds d'aquesta cova a la vora del Mediterrani. El programa comptarà, a més, amb investigadors de la Universitat d'Adelaida (Austràlia) i del CENIEH (Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana, a Burgos), que combinaran mètodes de luminescència, ressonància per magnètica i paleig magnetisme. L'objectiu principal és reforçar el coneixement del poblament paleolític europeu i l'estil de vida dels neandertals. A més, la campanya es centrarà en l'excavació dels dos nivells més significatius de la seqüència estratigràfica del jaciment. Aquests són el nivell XIII i el nivell IV. En el primer s'han trobat restes de fa més de 200.000 anys, mentre que en el nivell IV s'han detectat restes de fa més de 100.000 anys. En aquest es reobrirà una nova fase d'excavació a l'àrea occidental del jaciment. «En el nivell XIII es van arribar a aconseguir els focs més antics del sud d'Europa, que tenen una datació de fa 230.000 anys», va explicar el director de les excavacions, Josep Fernández. «Esperem aconseguir trobar indicis de foc i restes humanes perquè hi ha moltes probabilitats de trobar-los». Concretament, el nivell IV va ser excavat a principis dels 90 i va proporcionar més de 24.000 restes faunístiques i més de 4.000 lítics, sent un dels més fructífers en densitat de materials de la seqüència superior.
A més, els treballs d'excavació s'alternaran amb altres dedicats a la documentació de les activitats de pedra picada a les que el jaciment es va veure sotmès a la dècada dels anys 30 del segle passat. «És una cosa que ens descobrirà documentació molt bona, però aquesta tasca és secundària, perquè els treballs més importants són el dels nivells XIII i IV», va dir Fernández.

Font d'informació: las provincias



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escriu el teu comentari