Butlletí digital de Tavernes de la Valldigna


dijous, 29 de setembre de 2016

Troben dues pintures rupestres de 8.000 anys a la muntanya de les Creus de Tavernes

Hem vist a la premsa que es troben dues pintures rupestres de més de 8.000 anys a la muntanya de les Creus. Els traços estan en un abric a més de 250 metres d'altitud i reprodueixen el tronc superior i inferior d'un ésser humà.

Una investigadora de la Cova del Bolomor ha trobat dues pintures rupestres d'uns 8.000 anys, però no en l'entorn d'aquesta històrica cavitat sinó a Les Creus de Tavernes, una altra zona muntanyosa de la Valldigna. Aquestes antigues pintures s'han trobat en un petit abric situat en l'àrea d'Els Castellets, a uns 250 metres d'altitud.

Les troballes van tenir lloc el passat mes d'agost. Va ser Virginia Barciela, arqueòloga component de l'equip d'investigació de les excavacions del Bolomor, qui va descobrir aquests traços mil·lenaris. La presentació de les pintures va tenir lloc ahir a l'Ajuntament de Tavernes, on va participar Barciela. També van estar l'alcalde de Tavernes, Jordi Juan; el secretari autonòmic de Cultura i Esport, Albert Girona, i el regidor José Llàcer. Dues cavitats amb dibuixos mil·lenaris en el mateix paratge Segons l'experta, es tracta d'una troballa «molt significatiu, ja que es tracta d'unes pintures que es corresponen amb el Neolític» i, a falta d'estudis més detallats, «podrien tenir 8.000 anys d'antiguitat». 

La conservació dels dibuixos és «deficient, ja que sobre l'abric incideixen directament la llum solar i les inclemències meteorològica». Per això resulta «estrany que encara es conservin i que es faci necessari un estudi urgent per poder protegir aquest conjunt», va afegir. «És un miracle que s'hagin conservat aquestes pintures», va relatar Barciela, atès que l'abric és un petit racó «d'uns quatre metres a la paret de la muntanya». «En una petita fornícula de poc més d'un metre s'han trobat dues figures humanes amb traços molt simples que representen a dos homes», va afegir. En termes científics es tracta d ' «art rupestre esquemàtic i figures cruciformes», va afegir l'experta. En les pintures es distingeixen dues figures d'uns deu centímetres. Una té el tronc superior ben conservat i en una altra el tronc inferior, on es distingeix el dibuix del fal·lus, pel que se sap que es tracta de la representació d'un home. 

A la província de València hi ha més de 220 abrics amb pintures, però el de Tavernes és l'únic amb pintures neolítiques trobades entre les conques del Serpis i el Xúquer: «Aquest descobriment a la Valldigna és un símbol de la necessitat de conèixer el nostre passat» , va comentar l'arqueòloga, en clara al·lusió a la conveniència de realitzar més estudis de camp per intentar trobar més pintures rupestres. Al costat de les dues figures apareixen altres traçats molt deteriorats. El conjunt no s'aprecia a simple vista i només es veu davant d'un «ull expert», va detallar l'experta. Mitjançant tècniques de filtres fotogràfics s'ha aconseguit fer un primer estudi molt bàsic de les figures, donat que sobre la pedra no es distingeixen prou feines els traços prehistòrics. La importància d'aquesta troballa és singular. L'alcalde de Tavernes va apuntar en la presentació que la «Valldigna és un corredor natural important que comunica l'interior amb la costa». Vestigis com Bolomor o el Monestir de la Valldigna constaten la importància de la subcomarca com a reflex de la història antiga dels valencians. Girona, per la seva banda, va incidir en la necessitat de protegir les pintures que s'han trobat en Castellets: «Ara el que toca és que la Territorial visite les pintures i realitze els estudis pertinents per a protegir-les». Una troballa casual 

Part de l'equip de Bolomor es va desplaçar a l'agost a Castellets i l'arqueòloga es va interessar pels abrics propers. Aquí va donar amb les pintures que ara s'han presentat. El fet de trobar aquestes pintures ha estat fruit de la casualitat, tot i que la perícia dels investigadors que han visitat Tavernes ha fet possible que es detectaren els dibuixos on ningú veia res. En principi, des del consistori es va sol·licitar l'ajuda de l'equip d'investigació de Bolomor per tractar d'estudiar els Castellets per tal de veure un possible estudi per a la seva conservació. Castellets o Castell d'Alcalà d'Alfandech és una fortificació d'origen islàmic que posteriorment es va usar com a infraestructura de defensa pels cristians. Hi ha diversos elements que es conserven, fins i tot unes inscripcions àrabs. La intenció de l'Ajuntament era tractar de saber més per consolidar aquestes restes. 

Font: las provincias



Queixar-se al Diari de Tavernes funciona!

Estem desvanits! Queixar-se al Diari de Tavernes funciona d'allò més bé! En menys de vint-i-quatre hores s'ha solventat un problema que ja durava quinze dies! Ahir al Diari de Tavernes publicavem una queixa d'un veí que mostrava el seu malestar perquè feia més de quinze dies que l'empresa concessionària de recollida de fem, no arreplegava les bosses de fem. I mireu quin és l'aspecte d'avuí! Veure per a creure!



Què neeeeet! Ens alegrem que el govern de Compromís ens seguesca i es pose les piles gràcies a les vostres queixes. 

Des del Diari de Tavernes volem donar-vos les gràcies a tots els veïns que ens feu arribar les vostres preguntes, queixes i opinions. Estem a la vostra disposició al correu electrònic:

El PP de Tavernes sol·licita que es suspenga el tràmit de la 'Versió preliminar d'Homologació Modificativa del Sòl No Urbanitzable' de Tavernes



El Partit Popular de Tavernes va presentar ahir al·legacions a la Versió preliminar d'Homologació Modificativa del Sòl No Urbanitzable (HMSNU) del Pla General d'Ordenació Urbana i documents annexos amb la finalitat de suspendre el seu tràmit.

Els principals motius per sol·licitar la seua paralització són l'escassa divulgació de la informació a la majoria de la ciutadania, requisit indispensable, així com la falta d'un informe econòmic i de creixement poblacional que justifique l'homologació, ja que afecta prop del 93% del terme municipal de Tavernes i la seua aplicació afecta el desenvolupament econòmic futur del municipi de manera directa.

"S'ha dut a exposició pública a finals d'estiu, en dates conflictives per a la participació pública, i s'ha sectorialitzat superficialment en quatre grups, deixant a gran part de la població afectada per informar", explica la portaveu del Partit Popular de Tavernes, Eva Palomares. "Molts col·lectius s'han assabentat per tercers i requereixen més temps d'anàlisi de la informació del document".

Eva Palomares, portaveu del PP de Tavernes.
D'altra banda, aquest document està fragmentant els usos futurs del sòl del municipi sense cap necessitat, com que no existeix cap obligació legal de seguir amb la seua tramitació, i compta amb dos informes desfavorables per part del secretari municipal i l'arquitecte municipal. Aquesta homologació, d'altra banda, resta competències municipals sobre el sòl no urbanitzable que passen a dependre de la Conselleria.

"També vam detectar importants deficiències tècniques com que no contempla la ubicació de la nova depuradora, la ubicació prevista per al recentment anunciat Centre d'Interpretació del Bolomor o el traçat de la connexió elèctrica amb la futura subestació del Polígon del Golf. Tampoc es contemplen terrenys per a la laminació del riu i la carretera de circumval·lació del poble i el SNUP (Sol No Urbanitzable Protegit) Arqueològic o d'interés cultural s'elimina, quedant aquests elements integrats en altres zones, sense una protecció específica en matèria patrimonial", explica Palomares.

dimecres, 28 de setembre de 2016

Al.legacions a la Homologació del Sol No Urbanitzable del Grup Muntanya Valldigna

Juan Vicente V.G. en domicili de Tavernes de la Valldigna (C.P 46760), en representació del Grup Muntanya Valldigna, entitat inscrita en el Registre de Entitats Esportives de la Comunitat Valenciana amb el nº 305 de la Secció Tercera, la secció esportiva - inscripció Nacional nº 589.254 Grup 1 Secció 1 - de Tavernes de la Valldigna amb el nº 55 – Registre d’Associacions de Voluntariat en la Secció Quarta nº CV-04- 049972-V – Afiliació a la FEDME, FEMECV nº 14.46.128. 

Que l’ajuntament de Tavernes de la Valldigna ha encetat un Pla de Participació Ciutadana sobre la versió preliminar de l'Homologació Modificativa del Sòl No Urbanitzable de Tavernes de la Valldigna. 

Que els instruments d’ordenació i gestió territorial, com la Homologació Modificativa del Sòl No Urbanitzable (HMSNU) es sotmeten a Avaluació Ambiental i Territorial Estratègica (EATE). 

Presentem les següents AL·LEGACIONS: 

1.- En principi i donat que aquesta fase d'informació pública és complicada perquè s'han reunit junts informació de la Versió preliminar de la modificació de (HMSNU), i els seus estudis, que inclou les memòries i plànols total suma moltes fulles amb els seus plànols, i donat que ha eixit en ple estiu, quan molts veïns ja estan de vacances, demanem que s'amplie el termini d'al·legacions uns altres 30 dies naturals perquè tothom que ho crega convenient tinga temps de llegir l'informe complet i puga presentar les al·legacions oportunes. 

2.- Encara que el principi de transparència i participació publica que vol donar entendre la presentació en la modificació de (HMSNU), no son com a tal, ja que no convoquen a tots elements que puguen donar suport a quests molts dels punts i poden entorpir la seua aprovació o el seu desenvolupament segons la visió general d’alguns. 

3.- La incidència sobre el model de territori i les mesures previstes per a reduir en la mesura que siga possible qualsevol efecte sobre el medi ambient són potencialment agressives atès que hipoteca per a futures generacions l'evolució del territori, si entenem que la majoria de l'àmbit d'actuació de la futures ampliacions de Plans o Programes i mitiguen la incidència sobre el canvi climàtic al permetre l'adaptació de les dites instal·lacions. En resum, les clares deficiències a l'hora de poder atendre les demandes socials i sobretot la minva la distribució de qualitat de vida i l'agricultura com a model sostenible: 

· RESERVA DE SÒL DE LA VARIANT DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA. 

· ESBOSSA D'ALTA TENSIÓ LA NOVA I L'ANTIGA. 

· CENTRE DE TRANSFORMACIÓ. 

· AUTOPISTA. 

· XARXA VIÀRIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA. 

· FERROCARRIL. 

· ZONA MARÍTIM TERRESTRE DEL LITORAL. 

· DOMINI PUBLIQUE HIDRÀULIC. 

· ZONES HUMIDES. 

· ZONES FORESTALS. 

· SÒL URBÀ. 

· SÒL URBANITZABLE. 


4.- Règim d'avaluació de repercussions: Considerem que les següents actuacions haurien de requerir de l'Avaluació de repercussions a part, per a poder descartar-les per la seua negativitat, tant al paisatge com a les persones: 

4.1 LÍNIA D'ALTA TENSIÓ I CENTRE DE TRANSFORMACIÓ. 

− L'impacte visual de les torres a Tavernes de la Valldigna. 

− L'afecció a la flora i la fauna. I sobretot al desenvolupament de tota la comarca de la Valldigna. 

− Que el traçat discorre per zones d'un gran interès turístic, paisatgístic monumental, ecològic, històric i humà de Tavernes de la Valldigna 

− També es troben afectats del traçat de la línia d'alta tensió, passa prop del Paratge i Brollador Natural del Clot de la Font, Barranc de Cremades, Barranc i Cova del Bolomor, Poblat del Ràfol, Penya Migdia, Barranc dels Foites, tots estos últims amb importants rutes històriques que recorren la muntanya de l'Ombria. El Poblat de la Moleta del Ràfol, Raco del Negret. Paratges i llocs històrics d'un excepcional valor històric i mediambiental, que s'estan afectats sens dubte i han hipotecat el futur turístic de tot el terme municipal. 

− No s'ha considerat l'especial situació morfologia de la vall, fa especial referència a la necessitat un estudi especial i exhaustiu, a causa del gran augment de malalties estranyes en estos últims anys. Per tant, considerem que es desmantellen estes instal·lacions i no s’incloguén en la modificació de (HMSNU) . 

4.2 RESERVA D AUTOVÍA. 

- Fomentar la proximitat, l'anar a peu i amb bici en les distàncies curtes, i el tren i l'autobús en les llargues. 

- Fer una bona xarxa de camins rurals, carrils bici i vies verdes que connecten tots els nostres pobles a peu i amb bici. 

- Augmentar la freqüència del Metro i Renfe i reduir el temps dels viatges. Estudiar la conveniència de completar la xarxa ferroviària comarcal amb la recuperació de l'antiga línia Carcaixent-Tavernes. 

- Millorar el servei d'autobusos i estudiar la creació de noves línies per connectar tots els municipis y comarques. 

- Establir la gratuïtat de l'AP-7. 

- Millorar les carreteres locals i comarcals, traure-les fora dels cascs urbans on encara passen amb - circumval·lacions senzilles, buscant el mínim d'impacte agrícola i ambiental. 

- Aprofitar l'actual CV-50 per connectar els municipis riberencs de l'interior i els de la costa. 

- Proposem canviar cap a un model de transport racional. Per tant, considerem llevar la reserva i no incloure-la en la modificació de (HMSNU). 


5.- LA NORMA 40 del SÒL NO URBANITZABLE COMÚ, Comprenen les Àrea A, Àrea B i Àrea C. En el regim d’usos COMPATIBLES del l’Area B, es troba el de: “Activitats turístiques, recreatives, esportives, d’oci i esplai, i terciàries en general, en els termes que assenyala l’article 19 de la Llei del Sòl No Urbanitzable de la Generalitat Valenciana”. 

En les Àrees A i C, el mateix ús està com INCOMPATIBLE. En estes zones es desenvolupen activitats turístiques, recreatives, esportives, d’oci i esplai, ja, fins i tot es el mateix Ajuntament el qui a dissenyat rutes i es de domini públic que molts veïns les utilitzen diàriament per desenvolupar activitats esportives i d’oci, son zones on es troben llocs com: el Clot de la Font, Camí d’Ombria, Camí de la Cadira, El Rafol, tot la zona del Massalari, Ullal Gran i de les Penyetes.... Per tant, proposem el canviar el regim d’ús de les Àrees A i B i que s’incloguen com ús COMPATIBLE el de: “Activitats turístiques, recreatives, esportives, d’oci i esplai, i terciàries en general, en els termes que assenyala l’article 19 de la Llei del Sòl No Urbanitzable de la Generalitat Valenciana”. 

6.- Considerem de bàsica necessitat la de potenciar el reconeixement legal i la consciència social de protegir el patrimoni que en l’actualitat tenim a Tavernes de la Valldigna, respecte a les construcció de pedra en sec es importantíssim d’incloure en la modificació de (HMSNU), per eixe motiu volem fer una proposta que siga efectiva, considerant els diferents factors a tenir en compte, l'actual manca de legislació i les agressions que estan sofrint tot el patrimoni relatiu a les construccions de pedra seca. 

Cal actuar en consciencia del conjunt de la societat per valorar aquest patrimoni. Per tant demanem la necessitat d’incloure en els inventaris i adoptar mesures urgents de protecció i conservació en els processos que estiguin en una fase avançada con es la modificació de (HMSNU), amb el fi de tindre criteris coherents per sol·licitar la incoació d'expedients de declaració a favor de determinades construccions en pedra seca com a bens patrimonials. Marges. Cases. Basses. Canals Pous. Forns de Cals Senders. Barraques de Pedra. Corrals. 

7.- SOL NO URBANIZABLE PROTEGIT (Paisatgístic Forestal) 

7.1.- Els Senders que hi han en l’actualitat a les Serres de Corberra (Les Creus) i Serra del Mondúber (L’Ombira), formen part d’un importantíssim conjunt Paisatgístic, Turístic, Cultural i Esportiu, dins d’unes xarxes anomenades Senders homologats, així com hi han uns camins i senders serpentejant pels barrancs, estos estan construït en l’antiga tècnica mil·lenària de la pedra en sec. Aquests senders son autentiques joies del segle passat, utilitzades per nostres avantpassats per conrear els terrenys de la muntanya. 

En l’actualitat el Senderisme s’ha convertit en un excel·lent reclam turístics, ja que milers de practicants tots els anys recorren els Senders com activitats d’aventura, d’esport i naturalesa i per tant els Senders de Tavernes de la Valldigna poden convertir-se en un excel·lent ventall de possibilitats perfectament compatibles amb el sol i la platja. Per tant, la nostra proposta de cara a la modificació de (HMSNU), es: Que es fasa una estudi i catalogació de tots el Senders de Tavernes de la Valldigna, amb el fi de poder protegir-los davant de totes les agressions que estan tinguent durant estos últims anys. Donant-li una protecció especial als següent Senders, tots ells construïts amb l’antiga tècnica de la pedra en sec: Senders de les Creus. Senda dels Amoladors. Camí Travesser de Tavernes a Favara. Senda dels Borregos. Senda de la font de la Granata. Camí de les Voltes d’Albaida. Senda de les Foietes.


 7.2.- El marges de pedra en sec que actualment estan tant repartits per les muntanyes, formen part del nostre patrimoni històric artístic i a mes a mes contribueixen a protegir de l’erosió, en l’actualitat i sobre tot els situats al Pla de la Sangonera, estan sofrint des de fa anys un espoli continuat per part d’algunes persones, que sense ningun tipus de control o mirament estan enduguen-se-les, per després utilitzar-les per xapar les façanes de les vivendes o xalets. Per tant, la nostra proposta de cara a la modificació de (HMSNU), es: Que es fasa una estudi i catalogació dels marges de pedra en sec, per donar-li una protecció especial a este ric patrimoni històric artístic. 


7.3.- En l’actualitat existeixen un gran numero de construccions de casetes en les muntanyes, que durant molts anys han servit tant com ajups d’aigua, vivendes o altres per guardar les ferramentes per conrear les terres els nostre avantpassat en les muntanyes. En l’actualitat presenten un estat d’abandó total i estan moltes d’elles totalment derruïdes i amb un grau molt fort d’abandó. Per tant, la nostra proposta de cara a la modificació de (HMSNU), es: Que es fasa un estudi i catalogació de totes estes construccions existents i donar-les protecció especial a este ric patrimoni històric artístic. 

7.4.- Hi han molts elements distribuïts per les muntanyes de les Creus i l’Ombria que no s’han inclòs en la catalogació de bens, ni tan sols s’han fet un inventari existiu d’este tipus de bens amb el fi donar-los una protecció que es correspon, ja que son elements dels que considerem deuen d’incloure’s en la modificació de (HMSNU), destaquem alguns com: Els dos forns de Calç, la barraca de pedra en sec, les inscripcions pedra de les fontetes de Cantus, les mateixes tres Creus. 

7.5.- La zona de la Font de la Granata, conserva un microclima especial, tant la seua flora con la fauna presenten uns dels indrets mes diferenciats i especials de tot el terme de Tavernes de la Valldigna, en ell podem trobar una bona quantitat de diversitat tant de este ric patrimoni històric artístic. Proposem que per la seua singularitat d’aquest lloc tinga una protecció especial dins de la modificació de (HMSNU). 



8.- El Carril Bici des de Tavernes de la Valldigna fins al casc urbà de la platja, entenem que es una via de comunicació molt demandada durant molts anys. Per tant creguem que s’avia d’incloure-lo el traçat en la modificació de (HMSNU). 

9.- Hi han dos actuacions que s’han fet durant estos anys i que entenem no estan d’acord a la seua situació, dins de les normatives que actualment marca el Planejament Municipal de Tavernes de la Valldigna: 

1. La pavimentació del camí paral·lel al mur canal de defensa amb adoquins. 2. La construcció en formigó i escalons de blocs del Senders que puja a la Cova del Bolomor. Per tant, demanem que estes obres s’adeqüen al que especifica la Normativa vigent del PGOU i que es construïsquen en els elements que calen als llocs on estan situats. 

10.- Declarar “El Paratge Natural Municipal de les Creus”, pels valors ecològics, geològics, paisatgístics i culturals que es detallem: 

1. Situació Geografia: Les Creus, porta d'accés oriental a la Valldigna i singular relleu prelitoral, és una fita paisatgística de primer ordre i tot un referent del senderisme valencià. La muntanya de les Creus es troba al vessant llevantí de la serra de Corbera, últim contrafort aïllat de la serralada Ibèrica pel sud. Es tracta d’un dels millors indrets per a la pràctica del senderisme del País Valencià, al ser tot el conjunt visitable. Des de les Creus disposem d’una xarxa de senders molt diversa i interconnectada que uneix joies com la RatllaMassalari, el Cavall Bernat, la Casella o la Murta. La serra de Corbera és un fabulós anticlinal d’uns 18 quilòmetres de llargària format principalment per roques calcàries i dolomies del Cretàcic Superior. La Serra de Corbera és una alineació muntanyosa ordenada en direcció nord-oest a sud-est, formada per les serres del Cavall, la Murta i les Agulles, separades al nord-oest per les valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives, i unides al sud-est per les Creus, a Tavernes. La serra es distribueix entre les localitats d’Alzira, Corbera, Llaurí, Favara, Benifaìró de la Valldigna i Tavernes de la Valldigna, cadascuna d’elles amb els seus senders d’accés. Els pics principals són, de nord a sud, el Cavall Bernat (585 m), la Creu del Cardenal (540 m), la Ratlla (625 m), Puntal del Massalari (602 m) i l’Alt de la Creu (542 m). 

2. Valoracions ecològics, geològics, paisatgístics i culturals 

2.1 La Conselleria de Turisme, Cultura i Esport, segons l’Acord de data 21 d’octubre de 2011 del Consell (DOCV 6.637 de 25-10-2011), aprova l’inventari General de Patrimoni Cultural Valencià de coves abrics i llocs amb art rupestre, Les Covetes de Mossén Ricardo estan dins d’este catàleg de l’art rupestre de la província de València. Les Covetes de Mossén Ricardo estan situades al cap de la Serra de Corbera (les Creus), en el paratge denominat de les Fontetes de Cantus, es daten del Mesolític Inferior, entre l’any 12.000 i 9.000 a. c.. es tracta de dos abrics, on es troben els gravats que consten de traçats en una superfície prou uniforme. Segons la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport li correspon la inscripció en la secció primera de l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià amb el nº ZA-387-AR. 

2.2. Els Castellets feien la funció de torre de guaita durant l’època d’ocupació àrab per a vigilar l’entrada a la vall per la mar. L’espai on se situa el castell fou habitat durant l’edat del Bronze (mitjans del segon mil·lenni aC), i posteriorment seria ocupat pels ibers. L'actual castell sembla que fou construït pels musulmans entre els segles X i XI amb el nom d'Alcalà d'Alfàndec o Alfàndech, dominant una alqueria musulmana anomenada Gebalcobra, l'actual Tavernes de la Valldigna, tal i com figura al llibre de Repartiment: Els Catellets formen un recinte allargat i ocupa una superfície de uns 1.500 m/2, es conserven alguns murs de pedra i una torre de defensa així com un aljub que ha perdut part de la seua cobertura, prop d’ell també es troba un altra torre de similars característiques d’anterior. 

2.3. Al Pla de la Sangonera, inclús podem encara contemplar les ruïnes de nombroses cases i bancals de pedra en sec. Antigament estes construccions s’utilitzaven per guardar batifells o materials del camp o d’arreplega de plantes medicinals, algunes com a vivendes per a les persones que vivien en esta zona de muntanya. 

2.4. Sendes històriques entre les que destaquem la dels Amoladors, la senda Travessera de Favareta, senda de les Creus, senda de la Font de la Granata, totes elles històriques i construïdes amb l’antiga tècnica mil·lenària de la pedra en sec. 

2.5. Si fem un poc d’història, fa alguns anys (1997 i 1998), patírem importants despreniments de pedres de la muntanya i poguérem comprovar com els pins que estan plantats paral·lels al canal de defensa feren de protecció de les pedres que es desprenien de la muntanya. També poguérem vore com algunes pedres eren d'una considerable grandària i arribaren molt prop dels habitatges. S’instal·laren baranes de ferro per a protegir la població de la possibilitat de caigudes de pedra de la muntanya, es ficaren de manera provisional i preventiva, mentre es feren les replantacions d'arbres que eren, sense dubte, la finalitat per que la població disposarà d'una barrera natural, per a la protecció en el cas que caigueren altres pedres de la muntanya. Protegir els arbres vora al canal de defensa, recuperar la seua coberta vegetal, plantant tot la falda de la muntanya i desmantellar el mes aviat possible la línea de mitja tensió per protegir els arbres a més, advertim que són joies que han de preservar-se perquè no hi ha molts i no té sentit ni base científica dir que un arbre es talle perquè incomoda a una línia de mitja tensió, que es pot canviar de lloc, ja que estan complint una funció de seguretat. Precisament aquestos arbres són els més valuosos, ja que estan sans i completen el cicle de l'ecosistema. 

2.6. Tot el conjunt de la muntanya de les Creus esta travessada per una sèrie de sender homologats de xicotet recorregut amb les nomenclatures internacionals de PR-CV38, 39 i 40 i necessiten de la seua protecció. 

2.7. Tenen també la seua importància les fonts situades en les Creus, entre elles estan: la Foteta de la Mina, Sangonera, Granata i Fotentes de Cantus (esta casi desapareguda per un despreniment), totes elles molt valorades e utilitzades pels excursionistes i turistes que caminen per les Creus durant tots el mesos de l’any. 

2.8. La serra de Corbera va ser declara Lloc d’interès Comunitari (LIC) amb 4.820 hectàrees de les quals 1.014 pertanyen al terme de Tavernes de la Valldigna, en ella s’ha verga la gran varietat de animals, plantes, arbres i construccions històriques d’innumerable valor per tavernes i la comarca de la Valldigna, tots ells reconegudes per experts internacionalment con un tesor natural molt singular i que cal protegir per les generacions futures. 

2.9. La conservació de la gran quantitat plantes medicinals existents, així com en la seua vessant sud (zona del Massalari i el Racó de la Perrera) existeixen zones amb una gran quantitat i varietat d’arbres, es de les zones boscoses mes importants del terme municipal. 

Proposem per incloure modificació de (HMSNU), la declaració del “Paratge Natural Municipal de les Creus”. 

En la Valldigna, a 9 de setembre de 2016 

Queixa d'un veí: més de quinze dies sense recollir el fem



Un veí ens ha enviat estes fotos de la zona del Supermercat Dia i ens diu que "les bosses de fem porten més de 15 dies sense que ningú les reculla. Ni recullen les bosses de fem, ni buiden els contenidors, ni agranen, ni netegen esta zona. Estem abandonats de la mà de Déu. Ací no ve ningú a netejar ni arreglar això" ens comenta el veí molt enfadat amb l'ajuntament.

Des del Diari de Tavernes volem donar-vos les gràcies a tots els veïns que ens feu arribar les vostres preguntes, queixes i opinions. Estem a la vostra disposició al correu electrònic:


dimarts, 27 de setembre de 2016

Jordi Juan NO va votar en contra de l'adjudicació de la piscina coberta


El 8 d'abril de 2008 l'ajuntament va acordar l' adjudicació de la piscina coberta amb 15 vots a favor (PP + PSOE + EU), 2 abstencions (BLOC) i cap vot en contra.

Ara va i resulta que després de molt de criticar l'adjudicació de la piscina, molt de dir que l'estudi econòmic finacer donava un zero a l'empresa adjudicatària, moltes declaracions contra l'anterior govern però la veritat és que Jordi Juan, actual alcalde de Compromís de Tavernes, no es va oposar a l'adjudicació de la piscina coberta.

Va succeir en el ple del 7 d'abril de 2008. Jordi Joan era regidor del BLOC i no es va oposar a l'adjudicació de la Piscina Coberta a la UTE PROMOCIONS METROVAL, GENT URBANA i MADERPARK 2000.

Esta és la intervenció de Jordi Juan a l’acta de l'esmentat ple: 

"Ací és tracta d'escollir l'empresa concessionària de la piscina. En principi hi ha dos propostes; a la comissió vaig votar a favor de la proposta del govern, de l'UTE entre tres empreses. El motiu era perquè esta piscina incorporava spa balneari urbà, que nosaltres sempre havíem reivindicat, a banda del pàdel. Ara bé, una vegada he llegit l'informe d'intervenció, en comissió és va dir que era ambigu l'informe; jo me'l vaig mirar i crec que és prou clar, amb dues empreses a l'estudi economicofinancer, estan molt malament valorades, sobre 8 punts, FCC i Aquàlia te 2 punts; però l'empresa al que és proposava fer la concessió té zero punts, és a dir, esta empresa l'únic que ha fet és copiar l'estudi de viabilitat que havia fet la interventora; però, a més, el de 2006. Jo crec que en estes condicions, no s'hauria de fer una concessió, per això crec que s'hauria d'exigir a les dues empreses que feren un estudi economicofinancer que jo considere importantíssim; però crec que amb un zero sobre huit punts no s'hauria de fer la concessió.”

Després de esta intervenció al ple Jordi Juan es va abstenir en la votació. O siga; Jordi Juan va passar de votar a favor en comissió a dir que no havia de adjudicar-se la piscina per acabar abstenint-se. Tot un exemple de coherència.

Jordi Juan primer va votar a favor en comissió perquè la piscina incorporava spa, balneari urbà i padel, després diu que no s'hauria de fer la concessió per acabar abstenint-se.

Per què volia Jordi Juan una piscina amb spa balneari urbà i pàdel?

Per què va votar Jordi Juan en comissió a favor de l'adjudicació de la piscina ?

Per què es va abstenir Jordi Juan a l'adjudicació de la piscina coberta?

Per què no va votar Jordi Juan en contra d’una concessió que ara tant critica?

Tan important és l'spa i el pàdel per Jordi Juan?

En 2008 Jordi Juan no va voler oposar-se a l’adjudicació de la piscina coberta i ara es dedica a criticar esta adjudicació per uns motius que desconeixem.

Moltes contradiccions i molts interrogants de l'alcalde Jordi Joan, de Compromís, que no tenen lògica ni sentit.

Uns operaris troben un esquelet humà a Tavernes

Hem vist a la premsa que uns operaris troben un esquelet humà a Tavernes de la Valldigna. 

Pel que sembla, el cos presentava un avançat estat de descomposició i únicament quedaven els ossos 

Un grup d'operaris agrícoles va trobar en la vesprada d'ahir un esquelet humà a Tavernes de la Valldigna, concretament, en una parcel·la situada al costat del polígon El Pla, a uns 50 metres de les fàbriques que delimiten el vessant sud d'aquesta zona industrial situada a l'accés oest de la Vall. 

Segons ha pogut saber LAS PROVINCIAS, un grup de peons agrícoles estava realitzant tasques de desbrossament en la parcel·la annexa al polígon, quan va descobrir les restes òssies tapats per les herbes. Els treballadors van sortir corrent per donar avís a les forces i cossos de seguretat. Sobre les 18 hores d'ahir seguia la inspecció ocular del lloc a l'espera que arribés el dispositiu judicial per aixecar el cadàver. Pel que sembla, el cos presentava un avançat estat de descomposició i únicament quedava ja l'esquelet. Tot apunta que es tracta d'un home d'Europa de l'Est, encara que aquesta dada encara està per confirmar. El que sí està clar és que no hi ha denúncies de desapareguts a la zona. Les proves forenses determinaran les causes de la mort, si aquesta es va produir de manera violenta o natural, i el temps que fa que es va produir la mateixa, ja que el trobar-se en una zona rural, la descomposició es podria haver accelerat per factors ambientals. 

El lloc en el qual es trobava el cos està a prop del polígon, així com d'un camp de taronges en plena producció. A més, aquestes parcel·les van ser ocupades per la zona d'acampada del Festivern a finals d'any. Tot i que la herba estava alta i impedia la visió d'un cos arran de terra, molta gent passeja amb els seus gossos o fa esport a escassos metres del lloc en el qual es va trobar sense que ningú s'adonés que pogués haver estat ahí. 

Les proves forenses llançaran més llum a una investigació que roman oberta. La Guàrdia Civil i Policia Local es va presentar al lloc per custodiar la zona fins que es va procedir a l'alçament del cadàver. 

Fa vuit anys ja es va trobar un altre esquelet en una caseta de camp situada a pocs metres del carrer Blasco Ibáñez de la platja. En aquesta ocasió, el cos pertanyia a un estranger que havia mort de mort natural.

Font: las provincias

La Unió xifra entre 4.000 i 5.000 les hectàrees afectades per les tempestes

Hem vist a la premsa que els termes de Tavernes, Cullera, Favara i Llaurí, són les zones agrícoles més perjudicades amb 6 milions d'euros en pèrdues. A la Ribera Baixa, la pedra va afectar a unes 628 hectàrees de cultiu de cítrics (614) i caqui (14).

La Unió i AVA-Asaja han xifrat entre 4.000 i 5.000 les hectàrees afectades amb danys de diversa importància per les tempestes de divendres passat. Aquesta última organització assegura que, segons una primera estimació, hi ha pèrdues globals de al voltant de 10 milions d'euros per als agricultors.

Tot i que les pluges han estat "molt beneficioses" en general per al camp després de la sequera que s'arrossega, hi ha zones on no ha plogut. Les precipitacions serviran per estalviar algun reg, recarregar els aqüífers, netejar els arbres de possibles plagues, augmentar el calibre del fruit i regenerar les pastures. Segons ha destacat La Unió en un comunicat, a la comarca d'Utiel-Requena ha unes 2.500 hectàrees danyades repartides per les localitats de Fuenterrobles, Venta del Moro (Jaraguas), Caudete de les Fonts, Utiel i Sinarcas. Les dues primeres poblacions són on més danys s'observen, amb especial incidència en vinya, ametller i olivera. En un radi de 500-600 hectàrees, els danys són del 90%, en un altre de la mateixa proporció hi ha danys del 50% i en un altre de 1.200-1.500 hectàrees són menors, d'entre un 10 a un 30%. En total es veuran afectats uns 12 milions de quilos, sobretot de raïm. 
A la Ribera Baixa, la pedra va afectar a unes 628 hectàrees de cultiu de cítrics (614) i caqui (14), centrat fonamentalment en una franja formada per les poblacions de Corbera, Llaurí i Favara. D'acord amb l'organització, s'han registrat parcel·les amb danys del 75%. 

Pel que fa a la Ribera Alta la incidència de la pedra es va situar principalment en els termes municipals de Càrcer, Cotes, Alcàntera i Beneixida, amb unes 576 hectàrees afectades (457 de cítrics i 119 de caqui). Hi ha camps amb danys que superen el 60%. En el cultiu de l'arròs, en plena sega, no es detecten danys ja que després de la pluja de divendres, dissabte i diumenge va fer sol de nou i va assecar al cultiu.

A la província de Castelló, els efectes de la pedra es van centrar en les comarques del Maestrat i els Ports. A la primera el principal focus se situa en la localitat de Sant Mateu i en menor mesura en els termes limítrofs de la Jana, Cervera o Xert. L'organització calcula que pot haver-hi unes 1.000 hectàrees afectades (850 d'oliveres i 150 d'ametllers), amb incidència de danys diferent segons les parcel.les, però una mitjana del 50%. període delicat AVA-Asaja assenyala, per la seva banda, que les produccions més afectades -cítrics, raïm, caqui i arròs- es troben en aquests moments en un "estat avançat de maduració", fins i tot en alguns casos en plena recol·lecció, de manera que els negatius efectes de la pedregada s'han produït en un període "especialment delicat i important per al bon desenvolupament de les campanyes". 

El triangle que conformen els termes de Tavernes de la Valldigna, Cullera, Favara i Llaurí ha estat una de les zones agrícoles més perjudicada, amb uns sis milions d'euros en pèrdues. Al voltant de 2.500 hectàrees van ser colpejades per la pedra, sobretot en explotacions de cítrics, on en les primeres visites de camp els tècnics han observat danys en la fusta, una forta defoliació i la caiguda de fruits a terra. El caqui, que té una pell més sensible i tendra, també ha patit desperfectes de consideració, mentre que l'arrossar ha vist com el temporal va tombar milers d'espigues, el que provocarà una minva de collita coincidint amb l'inici de la sega. 

A la Plana d'Utiel-Requena, segons l'organització, la mida de la pedra va arribar a aconseguir la dimensió d'una pilota de tennis a la franja compresa entre Fuenterrobles, Jaraguas i Caudete de les Fonts. Enmig de la verema, a falta de pocs dies per finalitzar la recol·lecció de raïm, AVA-ASAJA estima unes pèrdues de dos milions d'euros en una superfície propera a 800 hectàrees. El nivell mitjà d'afecció se situa al voltant del 70% de la collita, encara que algunes parcel·les han quedat arrasades per complet a la vista de la defoliació dels ceps i la destrossa dels raïms madurs. Altres conreus com l'ametller o l'olivera també s'han vist afectats, si bé en menor mesura que la vinya. Així mateix s'aprecien danys en infraestructures agràries, murs de maçoneria enderrocats i alguns camins que han quedat temporalment inutilitzats. L'àrea de caquis, sobretot, i cítrics que ha patit les conseqüències de la pedra a la Ribera ocupa una superfície de 800 hectàrees mentre que les pèrdues econòmiques derivades d'aquest sinistre pugen a dos milions. 

AVA-Asaja ha fet una crida a les administracions locals, autonòmiques i nacional perquè tinguen en compte aquestes inclemències climàtiques i posen en marxa "mesures que ajuden als agricultors i ramaders afectats a superar una situació cada vegada més crítica, ja que als coneguts i molt greus problemes motivats per la pertinaç sequera i la crisi de preus en els mercats se suma ara aquest episodi de pedra ". "O no plou o quan ho fa és a deshora i amb tempestes de calamarsa. Aquestes primeres pluges de la tardor no només es queden curtes per pal·liar l'extrema sequera sinó que, a sobre, han causat danys en plena recol·lecció", assegura el president d'AVA -ASAJA, Cristóbal Aguado. 

Entre les mesures que reclama l'associació es troben l'exempció de l'Impost de Béns Immobles (IBI) de naturalesa rústica, la reducció de mòduls per a la propera declaració de la renda i préstecs bonificats.

Font: el mundo




dilluns, 26 de setembre de 2016

Calendari escolar del curs 2016/2017

Vos adjuntem el calendari escolar per aquest curs 2016/2017. Què vos sembla? A primer colp d'ull observem que està fixada festa escolar el dia 9 de desembre (collins quin pont...) però per contra el 20 de març no és festa com altres vegades (després de sant josep, enguany els xiquets no cal que veguen les cremades de les falles). En la determinació de les festes què preval? L'interés dels menuts o dels majors? Jutgeu vosaltres mateix.

Altre malestar respecte als contenidors de fem

Hem rebut una queixa d'una veïna del carrer Divina Aurora. Es queixa dels contenidors de fem. La veïna ens explica que seria necessari que es posaren unes barres de ferro per tal d'immobilitzar els contenidors, perquè cada vegada se'l troben en un lloc diferent. Ens comenta que ja fa temps que han manifestat el seu malestar a l'empresa i a l'ajuntament, però encara no han rebut ni sol.lució ni respostes.

Des del Diari de Tavernes volem donar-vos les gràcies a tots els veïns que ens feu arribar les vostres preguntes, queixes i opinions. Estem a la vostra disposició al correu electrònic:



eldiaridetavernes@gmail.com

dijous, 22 de setembre de 2016

Sessió extraordinària de l'ajuntament en ple

Avuí dijous es celebrarà una sessió extraordinària de l'ajuntament en ple. Aquesta està convocada a les 20 hores al saló d'actes de l'ajuntament. 
Vos adjuntem els punts de l'ordre del dia: 




Els cavalls amb bolquers i els rucs (burros) no?






Ha entrat en vigor la polèmica ordenança de trànsit, circulació viària i seguretat viària dels de Compromís de Tavernes que obliga els cavalls a portar bolquers quan circulen pel nucli urbà del poble i de la platja.

El que no entenem és perquè Compromís ha decidit que només estiguen obligats a portar bolquers els cavalls però no obliga a portar bolquers a altres mamifers com els gossos, les gosses, burros, les burres, les egües, els camells, les camelles, els bous, les vaques, els elefants, les elefantes,.... tots els mamifers, menys els cavalls, podran circular tranquil·lament pels carrers de Tavernes sense arriscar-se a ser denunciats per la Policia Local de Tavernes de la Valldigna.

No embruten ni fan olor les caquetes d' estos animals? Només embruten i fan olor les caquetes dels cavalls o què? Doncs mira que són grans les caquetes dels elefants. Les caques dels elefants són molt més grans que les dels cavalls i només van a multar els cavalls que no porten bolquers. 

Només van a multar als cavall perquè així ho diu el punt 6 de l'article de la ordenança: "La circulació de cavalls i carruatges pel nucli urbà de població i platja requerirà que els cavalls estiguen dotats de bolquer" La ordenança no parla d'altres animals. Tampoc parla de les egües. Només obliguen a portar bolquers als cavalls.

A què es deu aquesta obsessió de Jordi Juan amb els cavalls?

Per què vol Jordi Juan, alcalde de Compromís de Tavernes, que els cavalls porten bolquers i no obliga que porten bolquers rucs, burres, egües, camells, camelles, bous, vaques, elefants, elefantes, .... ?

Senyor alcalde. Per què obliga voste al mascle (cavall) a portar bolquer i no obliga a la femella (egua) a portar bolquer? Els cavalls estan obligats a portar bolquer i les egües no?

dimecres, 21 de setembre de 2016

Mondúber trail a Tavernes



La III edició del Mondúber Trail es celebrarà a Tavernes el dissabte 24 i el diumenge 25 de setembre.

El Mondúber Trail consisteix en tres curses de muntanya: una ultra de 78 quilòmetres a les cinc del matí, que és Copa d’Espanya, una marató de 42 a les set del matí i un mitja marató de 21 quilòmetres a les sis de la vesprada.

Totes les proves estan homologades per la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada (FEDME) i la International Trail Running Association(ITRA). A més, són puntuables per al Montblanc.

500 corredors internacionals hi participaran, fins i tot de Finlàndia, i d’àmbit nacional, com per exemple la selecció andalusa, corredors de la talla de Mercedes Mila, Dani Amat i Víctor Bernard.

L’eixida i l’arribada de les curses seran des del carrer Metge Paco Valiente, en la plaça del poliesportiu municipal. Allí hi haurà activitats per als xiquets, animació amb música i locutors, i fira de productes.

Diumenge es farà una cursa de xiquets en el Clot de la Font a partir de les 11. Es tracta d’una activitat gratuïta en què tots els xiquets tindran un obsequi.

El Mondúber Trail compta amb la col·laboració dels ajuntaments de Tavernes, Xeraco i Xeresa, la Mancomunitat de la Valldigna, València Turisme i el suport del Club de Córrer Xeraco, Corresendes de Xeresa, La Llebre de Simat, Grup Muntanya Valldigna, Centre Excursionista La Valldigna, BTT la Valldigna i el SamTrail Alzira. A més, els patrocinadors són FruXeresa, Guillem Export, Delikia, Alé, Infsiport i Tuga.




Font: web ajuntament de Tavernes

No ens han agradat les festes



La resposta ha estat contundent: el 81’2% ha dit que NO li han agradat les festes organitzades per Compromís i per altra banda el 18,8% diu que SI els han agradat.

També vam preguntar per què votaven SI o NO i aquestes han estat algunes de les respostes:

- No, molt amuntegades.

- Si, perquè han estat diferentes sense tans dies.

- Si, sobretot per les vaquetes.

- No, massa curtes i poques coses a fer.

- No, unes festes mal organitzades, amb molt mala planificació i amb escassetat d'actes per als joves.

- No, les festes partides no m´agraden i moltes tradicions s´han perdut pel camí. Antigament eren millor.

- No, molt curtes i tots els actes junts (les xarangues després de la nit de paelles).

- No, perquè per a la gent major no és suficient un obra de teatre, falten activitats i espectacles. Falten les bandes i no en val que el concert siga el 9 d'Octubre, ja que eixe concert ja es feia abans. En les batucades, col·labora l'ajuntament, però no les organitza. Les paelles, disfresses, tot amuntegat i res nou per la seua part.

- No, perquè van posar el concert de grups de renom en dijous, quan quasi tot el món treballava el dia següent.

- No, massa curtes i tot amuntegat.

- No, molta desorganització, pocs atractius. No separació església. Bous en contra del que va aprovar el ple. Molt poca participació.

-No, perquè m´agrada tota la semana d´activitats, treballe en l'horta i es l´única setmana que puc fer festa, així que si sols fan festa divendres i dissabte digueu-me quines vacances tinc jo.

- No, molt curtes i massa intenses.

- No, si no fóra per la plaça de bous ( gràcies a la penya taurina de bous al carrer), aquest any no hauríem sabut que fer. Les festes partides crec que no a estat bona opció, la pujada del crist en diumenge fatal també.

- No, per al concert m'agradaria proposar per al següent any algun de flamenc o pop. Que tornaren les festes tradicionals com la plaça de bous i el tir i arrosegament. Els dies un desastre, partit en 2 caps de setmana en cuan sempre ha estat tota la setmana. La pujada del crist en diumenge, tampoc va ser bona idea. Sols em va agradar el dia de les disfresses que després vam poder anar al espai multiusos, de la resta fatal. Gràcies a la penya taurina per fer els bous al carrer, perquè vam poder gaudir de discomòbil i vaquetes en la plaça de bous sinó este any no hauríem fet res. Igual que no hi ha hagut massa cosa per als més menuts.

- No, perquè sols ha estat un cap de setmana i prou.

- Si, perquè hi havia per tots els públics.

- No, perquè moltes coses de sempre no les han fet, ni tir, ni viga ensabonada (que estava la foto al llibret de festes), les xaranges el mateix dia que les paelles. (per cert molt buides) sols la revetlla del passeig el dia de les disfresses va estar bé.

- No, molts esdeveniments en pocs dies. Caldria repartir-ho millor en dos caps de setmana.

- No, de quantes fulles dispose?

- No, tot molt concentrat en un cap de setmana, quan entre els dos cap de setmana es podria repartir els actes i inclós fer algun acte més que enguany es fan després de festes. Començar les festes el segon cap de setmana de setembre.

- No, per a què fer enquestes si vols bous o vaquetes?

- No, falta d´organització, etc... etc.

- No, massa cosa junta. Xarangues, paelles, disfresses. Poca participació en les disfresses. Caldrà promocionar-ho millor. Els bous millor al carrer. Fa més festa i la gent va més als bars.

-No, per què? perquè no.

- No, els horaris fatal i falten més coses per a poder animar, tant a la gent jove com als aduts.

- Si, per les xarangues.

- Si, hem tingut el de sempre, més un concert, encara que ha estat tot molt junt. Particularment em va agradar més l'any passat...

- Si, perquè si!

- No, perquè molt comprimides i poca varietat.

- No, perquè en la programació no he vist res atractiu per deixar la platja i baixar al poble.

- No, perquè millor en dos caps de setmana, un les paelles i l´altre xarangues i disfresses.

- No, perquè no han fet res.

- No, perquè mal organitzat.

- No, perquè no trobe just que estiguen tancats els carrers tota la semana. Si per al poble sols hi han en total 4 dies de festa, que els tanquen aquests 4 dies. No 9 dies. Jo treballe i per a mi ha suposat un problema.

- No, molt junts tots els actes.

- No, perquè tot en 24h. Paelles, xarangues i disfresses. No hi ha cos ni butxaca que ho puga aguantar tot.

-No, perquè no hi havia res, no pareixien festes.

- No, perquè han estat una KK. Les pitjors que recorde en diferència.

- No, perquè les han avançat una setmana abans, a més no han portat a cap cantant que van posar en la enquesta que van fer. Han portat al qui han volgut i els bous ja ni anomenar-ho...no res de bo en aquestes festes.

- No, un desastre partir-les, han desorientat a la gent. Per a la gent que treballa la puntuació és de zero. I el ball de disfresses sense comentaris. 

- No, fatals sense diversió per als joves i molt gelades.

- No, mala organització, molts actes en pocs dies

dimarts, 20 de setembre de 2016

Continuen les queixes del servei de neteja


Hem vist a les reds socials diverses queixes respecte al servei de neteja de l'ajuntament. Que si un animal mort al mig del carrer, que si els contenidors no es poden ni obrir de bruts que estan... La última que em vist és d'un veí que es queixa que no arrepleguen les bosses de fem en tot el cap de setmana i allí estan, tres dies al carrer! Cregueu que és necessari que tinga que cridar a l'ajuntament perquè vinguen a recollir-la? No és un servei que paguem sobradament? O a cas, a aquest veí li fan pagar menys impostos? Perquè el govern de Compromís no exigeix a l'empresa concessionària més serietat i responsabilitat? A saber...



El PP demana a Oltra que reprove públicament a l'alcalde de Tavernes

Hem vist a la premsa que la portaveu popular a la Diputació de València, Mari Carmen Contelles, ha reclamat a la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, que "per coherència amb el seu propi discurs" reprove públicament a l'alcalde de Tavernes de la Valldigna i diputat autonòmic de Compromís, Jordi Joan.

Segons un comunicat del partit, la reprovació de Joan és encara més important després de l'obertura de diligències de la Fiscalia Anticorrupció, per presumptes delictes de malversació, prevaricació i usurpació d'estat civil relacionats amb el viatge realitzat el passat estiu a la localitat d'Atapuerca. "Seguim esperant que, per coherència, Mónica Oltra es pronuncie públicament sobre si li sembla lletja o no l'actuació del diputat autonòmic Jordi Joan, ja que, seguint les seves pròpies paraules, la decència no la marquen els tribunals, la marca l'ètica pública" , ha manifestat Contelles. Segons la portaveu, "lamentablement, les línies de la decència i l'ètica, que tant li agrada subratllar la vicepresidenta del Consell, desapareixen quan els implicats són del seu propi partit". Així mateix, Contelles s'ha preguntat "en quin lloc queden l'alcalde, els regidors i l'assessor de la diputada provincial de turisme, tots membres de Compromís, que van participar en el viatge després de declarar Oltra que" les persones que no saben ponderar que els diners públic no està per al plaer personal no tenen lloc en la vida pública ' ". 

"Una vegada més, Mónica Oltra i Compromís, apliquen sense rubor la doble moral i la seva doble vara de mesurar. Critiquen i pontifiquen sobre les actuacions dels altres partits, mentre consenten, justifiquen i tapen les vergonyes dels seus companys de partit", ha criticat.

Els populars han recordat que va ser la denúncia presentada pel PP la que ha provocat que la Fiscalia Anticorrupció investigue el viatge de l'alcalde de Tavernes de la Valldigna, Jordi Juan, acompanyat per la seva família, dos regidors, l'esposa d'un d'ells i un assessor de la diputada provincial de turisme, Pilar Moncho, a la localitat burgalesa d'Atapuerca el passat mes de juliol. 

La Fiscalia investiga si tots ells van poder haver comès un delicte de malversació per haver utilitzat per a un viatge de caràcter oficial mitjans públics i privats, en aquest últim cas amb rescabalament de les despeses de quilometratge, per al desplaçament, al costat dels seus familiars, a un viatge suposadament oficial. 

La denúncia considera a més que el regidor d'Hisenda, Perfecto Benavent, va poder cometre un delicte d'usurpació d'estat civil a identificar-se a si mateix com el conductor d'un vehicle que ha comès una infracció de trànsit, sabent que el conductor era en realitat l'alcalde.

Font: las provincias

http://www.lasprovincias.es/agencias/valencia/201609/19/pide-oltra-repruebe-publicamente-773116.html