Butlletí digital de Tavernes de la Valldigna


dimecres, 2 de novembre de 2016

Vull ser independent, però a Tavernes hi ha moltes barreres arquitectòniques

Hem vist a la premsa que Vicent Montagud fa fotos dels carrers de la Vall per denunciar els obstacles que li impedeixen desplaçar-se en cadira de rodes.

Vicent Montagud Martí és un veí de Tavernes de la Valldigna, que des de fa més de nou anys pateix una mobilitat reduïda i ha de desplaçar-se pel municipi en una cadira a motor. Als seus 54 anys, Vicent es mostra com un exemple de lluitador i per això s'ha proposat posar de manifest les múltiples barreres arquitectòniques que té la ciutat vallera. «No ho faig només per mi, ho faig pels meus veïns, especialment per la gent gran i els que tenen mobilitat reduïda», va assegurar. 

No és estrany veure-ho amb la seva cadira de rodes pels carrers de Tavernes: «Vull ser independent, però tal com està el poble és molt difícil. Vull servir per a alguna cosa. Les meves filles no volen que creue la carretera perquè tenen por, però jo sóc valent i vull sentir-me útil », va remarcar el veí ple de coratge. 

Amb una càmera fotografica en mà capta les barreres arquitectòniques que troba al seu pas. L'objectiu és que la gent i els polítics prenguen consciència de les dificultats a què s'enfronta la gent condemnada a anar en cadira de rodes i que es vagen solucionant. 

En aquesta particular croada, familiars, veïns i amics li donen suport. Montagud viu al carrer Buenos Aires, una de les vies més elevades del nucli urbà. Cada dia baixa amb la seva cadira motoritzada sortejant barreres que es converteixen en un perill per a la seva integritat física. Vol seguir endavant, anar a comprar i valer-se per si mateix, encara hi ha barreres que ho impedeixen. Agraeix l'esforç de les seves filles i afins però deixa clar que vol que «facen la seva vida i jo ser el més independent que puga». 

Amb molta voluntat, Vicent recorre els carrers de la Vall: «He fet fotos de mitja ciutat, em queda altra meitat, però és gairebé impossible accedir amb la cadira de rodes. Hi ha zones que no poden estar tan deteriorades com ho estan ». Comenta que li agrada el carrer La Barca perquè «té les voreres molt àmplies, però han tallat palmeres i deixat el buit. El mateix passa a la carretera o Els Sequers, que a les voreres han quedat buits en tallar els arbres ». 

Cada dia surt de casa i es desplaça fins a un centre de dia: «Sóc conscient que hi ha carrers molt estrets, però si les voreres no estan bé és un perill per als carros de nadons, gent gran o gent amb mobilitat reduïda». «Les voreres haurien d'estar en condicions per permetre el pas», afegeix. 

Moltes vegades s'arrisca a baixar de la vorera per una rampa de garatge i espera al fet que no passen vehicles per poder desplaçar-se. «El mal estat de les voreres, l'estretor» o la inconsciència de la gent a l'hora d'aparcar dificulten el pas de persones amb escassa mobilitat. Com a exemple posa la carretera, on hi ha desaigües en els quals les rodes de la cadira es queden encallades en les reixetes. 

Vicent sap el que és passar dificultats. Va estar un any a casa sense poder sortir esperant una cadira motoritzada: «Del llit al sofà i així tot el dia». Per Vicent anar a la platja resulta un suplici: «He de llogar un taxi adaptat i em costa 50 euros. Un dels autobusos no té operativa la rampa. Un cop va haver de venir la policia a ajudar-me a pujar. És un perill ». Ara demana sensibilització, i que es vagen eliminant les barreres que li impedeixen a ell i altres persones amb mobilitat reduïda poder gaudir de la seva ciutat plenament.

Font: las provincias

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escriu el teu comentari