Butlletí digital de Tavernes de la Valldigna


dijous, 28 de setembre de 2017

Independentisme a València a colp de subvenció


"Entitats que reben ajudes de la Generalitat de Catalunya i els aliats d'Òmnium Cultural i l'ANC concentren un moviment minoritari entre la població.

Els defensors de les tesis independentistes a la Comunitat Valenciana tenen assumit que els seus postulats són minoritaris en una autonomia en la qual el 55 per cent dels habitants se senten tan espanyols com valencians i en què només un 1,5 per cent es considera únicament valencià. Així ho revela l' «Enquesta de Valors de la Comunitat Valenciana» encarregada per la Generalitat i presentada pel cap del Consell, Ximo Puig, el passat mes de juny.


No obstant això, a la calor del desafiament separatista del Govern català en els últims anys han aparegut grups que tracten de replicar el model del «dret a decidir» i que s'han sumat a entitats que des de fa dècades han defensat les tesis dels «països catalans ».

És el cas d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV). L'organització dirigida històricament per l'editor Eliseu Climent ha estat una de les principals beneficiàries de les subvencions dels successius governs de la Generalitat de Catalunya, des de Jordi Pujol a Carles Puigdemont, passant pel presidit pel socialista José Montilla i el d'Artur Mas.

En just quatre anys, des que es va anunciar el començament del procés separatista, ACPV ha percebut més de tres milions d'euros en subvencions del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, encarregat d'abonar mitjançant un conveni els prop de 700.000 euros que costa cada any la quota de la hipoteca de la sumptuosa seu de l'entitat al centre de València.

ACPV forma part, al costat de Òmnium Cultural i l'Obra Cultural Balear de la Federació Llull, que es defineix com «les persones que creiem en la llengua i la cultura catalanes, en la solidaritat, en la llibertat, en la participació i en un futur compartit per als paísos catalans ».

Referent a això, Eliseu Climent creu que de la mateixa manera que fa quinze anys les tesis separatistes eren minoritàries a Catalunya, a la Comunitat Valenciana es podrien revertir les enquestes que sostenen que més del 94 per cent de la població les rebutja de ple.

La Fundació Escola Valenciana és una altra de les entitats subvencionades per la Generalitat de Catalunya (120.000 euros l'any passat) que han mostrat el seu suport a les teories de tall soberanista. El passat mes de febrer, va subscriure un document en favor del procés «democràtic i soberanista» de Catalunya i contra «la judicialització que pretén imposar l'Estat Espanyol».

Mentre ACPV convoca concentracions davant la seu de l'Executiu central a la Comunitat Valenciana ha emprès una campanya a la UE per denunciar la «successió d'atacs a la democràcia del Govern espanyol a Catalunya», els independentistes han trobat nou aliats en l'anomenada Plataforma per el Dret a Decidir del País Valencià. Una associació aliada de l'Assemblea Nacional Catalana que té entre els seus integrants a dirigents de Compromís.

Amplis sectors del partit que governa la Generalitat Valenciana al costat del PSPV s'han erigit en defensors de les tesis del «dret a decidir» molt malgrat una dels seus líders i vicepresidenta de l'Executiu, Mónica Oltra, partidària d'esquivar un debat del qual no espera obtenir rèdits electorals.

Més allà de moviments estudiantils de tall radical, com el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans o el Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA), la resta dels agafadors independentistes a la Comunitat Valenciana es limita a la incipient presència de la CUP. A pesar dels esforços de la seu diputada Anna Gabriel per estendre els postulats secessionistes, la formació anticapitalista prou feines compta amb tres regidors a tota la Comunitat Valenciana, on disposa d'estructures en una desena de municipis.


Els partidaris de les tesis soberanistes tenen dos dates marcades en el seu calendari reivindicatiu. El 9 d'octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, i el 25 d'abril, aniversari de la Batalla d'Almansa. En els dos casos estos grups convergixen en els carrers de València en manifestacions en què s'exhibeixen banderes indepentistas i s'advoca per l'articulació dels «països catalans». Este any, la festivitat autonòmica arriba uit dies després de la data marcada pel Govern català per a la convocatòria de la consulta declarada il·legal pel Tribunal Constitucional.

FONT: ABC

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escriu el teu comentari