Butlletí digital de Tavernes de la Valldigna


dimarts, 7 de novembre de 2017

Adéu Vicent Llinares, sagristà de la parroquia de Sant Pere de Tavernes de la Valldigna

Les nostres Parròquies estan tristes, ens ha deixat Vicent Llinares, fill predilecte de la Ciutat de Tavernes de la Valldigna i sagristà de la Parròquia de Sant Pere. Era fill de sagristà, ja que son pare també va ser el sacrista de Sant Josep i d’ahí li va nàixer la vocació.

Era una persona volguda i estimada per tots els veïns de Tavernes. Una persona bondadosa i caritativa, sempre disposada a ajudar als seus conveïns més necessitats. Tanta fou l’estima que sentia pels veïns de tavernes que l’any 2011 el ple de l’Ajuntament va decidir nomenar-lo fill predilecte de la Ciutat.

Els qui hem crescut en Tavernes, no podem concebre la història de les nostres parròquies mateixa sense la figura de Vicent. Ell sempre ha estat prestant els seus servicis en les parròquies, preparant les celebracions, ja siguen eucaristies, batejos, bodes, soterrars, processons... allí sempre estava ell amb la seua presència ajudant perquè tot estigués en el lloc que pertoca.

Em venen a la ment un sens fi de records on la seua presència sempre estava. Recorde amb molta emoció com després de cada matrimoni recollia l’arròs que llançaven als nuvis i el duia a una granja del poble per menjar dels animals, com ell sempre deia, el menjar no s’ha de tirar mai. Com, de vegades, portava menjar a cases on feia falta la seua ajuda i sempre ho feia amb eixe somriure que el caracteritzava.

Ha sigut una persona treballadora, però sobretot caritativa amb els més necessitats i impedits. Utilitzava les poques hores que li quedaven després de la feina per fer-se present a les cases on hi havia malalts i fer-se present allí portant l’eucaristia o consol del Jesús en els moments de major necessitat.

En la seua trajectòria en la parròquia, va ser un fidel col·laborador de Càrites en els seus primers anys. S’encarregava de recollir roba, calçat i mantes per aquelles persones més necessitades. No sols roba, sinó també menjar, ja que tant ell com la seua muller Isabel mai li han negat un plat de calent a aquells que li ho han demanat.

Hem vetllat el teu cos en la Capella de l’església de Sant Pere, sota l’atenta mirada de la Mare de Déu dels Desemparats, a la que tanta devoció hi has processat en aquesta vida. Fins que hem realitzat l’eucaristia del teu soterrar.

Vicent, has sigut una bona persona en la terra i Déu de segur que t’ho pagarà en el cel. Ara vés a trobar-te amb tots aquells que ja han exit d’ací cap a la casa del Pare. Que Sant Llorenç, al qui tantes vegades has arreglat en l’ermita, intercedisca per tu i el concedisca el descans etern, mentre que nosaltres en la terra ens consolarem recordant el testimoni tan valuós que ens has deixat amb la teua vida.

Descansa en pau Vicent

Font las provincias.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escriu el teu comentari