Butlletí digital de Tavernes de la Valldigna


dilluns, 26 de febrer de 2018

Les obres de l'A-38 a Tavernes es topen amb una necròpolis islàmica



Els més de cent nínxols trobats revelen la gran quantitat de persones que vivia en aquesta zona - Els investigadors creuen que el cementeri va de l'època andalusí fins a l'expulsió morisca

Unes 130 tombes trobades fins ara al llarg de centenars de metres quadrats situats al voltant de l'ermita de Sant Llorenç de l'Alcudiola, al terme de Tavernes de la Valldigna, totes elles corresponents a persones que van viure a les poblacions de l'est de la Serra de Corbera al llarg de segles.

Així és la necròpolis islàmica amb la qual s'ha topat les obres de l'autovia A-38, molt a prop del nucli urbà de Favara, el que, en compliment de la llei, ha obligat a paralitzar els treballs ia iniciar una excavació, trasllat i estudi de les restes trobades.


Aquesta actuació, coordinada per l'arqueòloga Manuela Raga, es preveu que encara dure setmanes, i fins i tot mesos, perquè, segons ha pogut saber aquest diari, ni tan sols es coneix l'abast total de la necròpolis. A mesura que es va excavant seguixen apareixent restes òssies de persones de totes les edats enterrades sota el ritu musulmà, amb el cos en direcció a la ciutat santa de la Meca.

És aviat per avançar resultats, però molts aspectes ja estan més que clars. El cementiri es perllonga en el temps durant diversos segles. Tot apunta que les tombes corresponen a persones que van ser enterrades tant durant l'època andalusí, abans de l'arribada de Jaume I, al segle XIII, com posterior a aquest fet, quan els moriscos van viure en un règim de servitud respecte als senyors cristians fins que, l'any 1609, tots van ser expulsats dels regnes d'Espanya.

Tampoc sorprèn ni la ubicació ni la dimensió del cementiri que ara ha quedat al descobert. En el primer cas, fa anys que aquestes mateixes obres, que han romàs paralitzades molt de temps, van trobar les primeres tombes, de manera que s'esperava trobar més quan es reprengueren.

Pel que fa a la gran quantitat de persones trobades i l'extensió del cementiri, a pocs pot estranyar perquè se sap que aquesta va ser una zona densament poblada. Molt a prop d'allà hi havia, entre altres, els poblats d'Alfàndec, Favara, Alcudiola, Massalari, Alcalà, el Ràfol o Gebalcrobra. I, a més, en aquestes zones properes a les marjals, que segles enrere eren encara més extensos que en l'actualitat, es «van refugiar» dels moriscos a partir de la dominació cristiana, atès que aquests llocs eren més insalubres i els cristians, amb bon criteri, van optar per aixecar els seus pobles una mica més cap a l'interior.

Al costat d'un cementiri cristià

La «convivència» entre les persones d'una religió i l'altra també es demostra per la proximitat dels llocs escollits per enterrar els seus difunts. Molt a prop d'on ara s'excava la necròpolis islàmica hi ha el cementiri cristià que, fa uns anys, es va trobar al voltant de l'ermita de Sant Llorenç de l'Alcudiola, que segurament es va aixecar sobre les restes d'una de les moltes mesquites que hi havia a l'àrea del que després va rebre el nom de Valldigna. Una d'elles, la Xara, a Simat, encara seguix en peu i va estar activa a pocs metres del monumental monestir de Santa Maria.

Com és habitual en aquests casos, l'equip d'arqueòlegs que està treballant sobre el terreny recupera els esquelets i els trasllada a un centre d'investigació. Allà alguns d'ells seran sotmesos a anàlisi i, amb el temps, es podran saber molts aspectes de la seua vida, tant en el vessant personal com en la comunitària. Quan van viure, les malalties que van patir, l'esperança de vida en les seues comunitats, i fins i tot la dieta que seguien en l'alimentació.

Font: Levante-EMV

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escriu el teu comentari