Butlletí digital de Tavernes de la Valldigna


dijous, 7 de juny de 2018

El PPCV de Bonig ultima esmenes als PGE per almenys 100 milions d'euros


La líder del PP de la Comunitat Valenciana Isabel Bonig amb l'ex president Mariano Rajoy.
El PP que lidera Mariano Rajoy ha deixat clar que va a posar-se mans a l'obra en la seua acabada d'estrenar tasca d'oposició. Els populars, ferits en el seu orgull després de l'èxit assolit per la moció de censura presentada pel socialista Pedro Sánchez, han activat tota la seua capacitat política -que no és poca- per contraatacar després de la debacle esdevinguda al Congrés la setmana passada.

"Ni és una venjança, ni una rebequeria", van afirmar diversos diputats autonòmics i nacionals del PP a este diari per justificar la decisió de presentar esmenes als seus propis pressupostos generals de l'Estat (PGE) de 2018 al Senat, on disposen de majoria absoluta. Sobre això, els parlamentaris consultats van explicar que els seus comptes es van dissenyar fruit de diverses negociacions i acords que ara ja no existeixen, pel que poden "millorar" els PGE o, almenys, retocar segons el seu criteri sense la dependència d'altres forces que els van retirar el suport en el moment clau de la moció com van ser el Partit Nacionalista Basc (PNB), Nova Canàries -tots dos van donar suport a Sánchez-i Coalició Canària, que es va abstenir.

Fonts populars van confirmar a este diari que el grup parlamentari del PP a Les Corts ultima un paquet d'esmenes per almenys 100 milions d'euros als PGE que proposaran al Grup Popular al Senat. Prova de que els populars estan dissenyant este contraatac amb mim és l'ampliació del termini d'esmenes aprovada aquest dilluns fins al 11 de juny, donat així un temps extra perquè les diferents estructures autonòmiques preparin els seus escrits i siguin després organitzats a Madrid.

No obstant això, encara en la jornada d'este dilluns no s'havia definit encara si les esmenes serien en el seu conjunt genèriques o territorialitzades. Cal recordar que quan s'introdueix una variació pressupostària s'ha d'incloure una alta i una baixa: és a dir, cal especificar d'on es treu els diners que es pretén destinar a una altra qüestió. Per tant, encara no està concretat si en els textos en què se sol·liciten noves partides es treuen de qüestions generals o d'inversions en altres territoris com ara País Basc o Canàries per ser destinats a altres.


Ara bé, la intenció és esta. Almenys així ho afirmaven fonts populars consultades per Valencia Plaza en ser preguntades pel modus operandi en esta presentació d'esmenes. Una maniobra que pot complicar notablement la vida al flamant president Sánchez, que només compta amb 84 diputats al Congrés. Si, com s'espera, el PP tira endavant les seues esmenes al Senat gràcies a la seua majoria absoluta -fins i tot potser sumant els vots favorables de ciutadans-, estes modificacions anirien a parar al Congrés on hi hauria la possibilitat d'aprovar o rebutjar cada esmena, tornant a la seua situació inicial en cas de no tirar endavant.

Un maniobra que podria comportar un escenari de caos gens menyspreable al Congrés, atès que Sánchez va aconseguir 180 vots favorables a la seua moció de censura -la majoria absoluta és 176- però les diferents forces que li van donar suport poden tenir interessos molt dispars pel que fa a inversions pressupostàries que afecten cada un dels territoris. És a dir, si una esmena retira fons per a un projecte al País Basc i la partida es destina a una inversió en una altra autonomia com la Comunitat Valenciana o Catalunya, amb formacions al Congrés sense obediència estatal, l'equilibri parlamentari pot saltar pels aires .

La solució de mantenir el compromís de limitar-se a rebutjar totes les esmenes perquè surtin endavant els pressupostos inicials del PP també sembla complicada, ja que obligaria a determinats grups a potser votar en contra d'esmenes que ells mateixos haurien presentat, quan la promesa de no tocar els PGE va ser de Sánchez al PNB i a ella no estan lligats altres partits polítics. Per exemple, si una esmena del PP al Senat fixés un augment de la inversió en el Transport Metropolità de València (es va aprovar una esmena de 10 milions i PSPV, Compromís i Podem sol·licitaven 38 milions), seria molt difícil que esta no fòra recolzada pels diputats valencians encara que això significara retirar recursos, per exemple, al País Basc, tot i que el PNB haguera estat un aliat en la votació de la moció de censura.

Per començar, 70 milions del País Basc reasignables

En esta línia, fonts populars asseguren que estan disposats a suprimir del PGE inversions en "almenys 70 milions d'euros en què el PNB estava molt interessat". En concret, es tracta de partides que anava a executar l'Estat però que li correspondrien al Govern Basc, si bé l'Executiu de Rajoy havia acceptat assumir en el marc de l'acord de suport pressupostari. Així, segons el PP, es tractaria d'inversions que preveia rendibilitzar el PNB però que, ara, podrien ixir dels comptes públics estatals.

Per tant, d'entrada, 70 milions dels 540 que l'Executiu de Rajoy s'havia compromès a invertir a Euskadi fins al 2020 ja estarien en dubte. Esta xifra podria ser més alta, ja que el PP està recopilant totes i cadascuna d'estes inversions que hauria correspost fer a l'Executiu basc per treure-dels PGE a través de les esmentades esmenes al Senat. L'objectiu ara, segons fonts populars, és redistribuir estes partides en altres llocs que resulten "atractives als ciutadans" i "no es descarta el repartiment d'elles entre diverses comunitats autònomes".

FONT: Valencia Plaza

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escriu el teu comentari