Butlletí digital de Tavernes de la Valldigna


dimarts, 4 de setembre de 2018

La Conselleria segueix privatitzant

(COMUNICAT CGT-FGV)

Tornem a convocar els mitjans de comunicació perquè es facin ressò de tots els moviments que a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) s'estan duent a terme i contribuir, amb això, a la tan esmentada transparència que el Govern del Botànic defensa i que des de CGT-FGV (Confederació General del Treball-FGV) volem fer arribar a l'opinió pública.

A l'abril, després d'una reunió amb el Sr. Carlos Domingo, ja vam dir que el tan esperat canvi no deixava de ser un miratge. Vam dir llavors que l'única accessibilitat i mobilitat que els interessava era la de la foto i la dels seus efímeres ambicions, que quan ens descuidásemos ells ja no estarien i els que en aquesta empresa treballem hauríem novament de començar a treure runa.

Han passat quatre mesos. El Sr. Francesc Romeu, nomenat director de Clients i Accessibilitat dimitir al juliol. Els seus motius els haurem d'endevinar, encara que arribant com va arribar no ens resultarà difícil. Ell ja no hi és, però ens ha deixat la joia de la corona: en nota de premsa de la Generalitat apareix la licitació d'un Centre Multicanal d'Atenció Al Client amb el qual es pretén donar un servei integral d'atenció que serveixi per Metrovalencia i el Tram d'Alacant i que abasti telèfon d'informació, Xarxes Socials, xats,

Aquest moviment ens va situar segons el ja desaparegut Sr. Romeu en el futur; FGV es converteix així en avançada d'empreses de transport. El pas cap a endavant ens deixa caure pel precipici de la privatització d'allò públic, seguint l'estela de RENFE-ADIF. Gran èxit dels governs progressistes: precaritzar el treball per mòdics preus (363.000 € el primer any i amb pròrroga d'un any més per després tornar a la casa no sabem si per la porta gran o per la de darrere).

Seguim denunciant que en aquesta empresa que, no ho oblidem, és pública i com a tal hauria de retre comptes de tota la seva gestió a la ciutadania i assumir les responsabilitats polítiques que corresponguin en el seu cas per no fer-ho degudament, ningú és capaç de tallar els problemes i reconstruir aquesta casa perquè no segueixi enfangándose en el descrèdit i la manca d'eficiència. Que han estat moltes les promeses de diàleg que s'han quedat en això, no s'han valorat altres alternatives.

La fugida cap endavant passa per treure un servei d'Atenció Al Client que unifiqui València i Alacant quan no som capaços de coordinar els tres Tallers de València tot i tenir un alt càrrec amb gran projecció política per a això. Donem resposta a la gran demanda d'entrar en el futur de la comunicació quan, de moment, no som capaços de coordinar accions molt petites del dia a dia en una atenció la manca principal és la de la manca de plantilla i la de la política de les màquines per davant de les persones (encara que en el seu dia la Sra. Consellera afirmés el contrari). Vam llançar campanyes publicitàries (pagar amb targeta bancària, per exemple) alhora que oferim pèssims serveis perquè siguin efectives. Realitzem obres a les instal·lacions amb les que diuen acabaran amb el frau i la inseguretat, però encaminades a necessitar cuantxs menys trabajadorxs millor (llegiu aquí el tancament de l'estació de Paiporta).

S'està deixant un cop més caure en picat EL PÚBLIC per a justificar la PRIVATITZACIÓ. No és res de nou; tampoc des de governs "progressistes". L'entrada d'Empreses alienes tampoc ho és. Serveis en conflicte com el de Senyalització, estan sent buidats de funcions perquè aquestes els ocupin contractes que, està demostrat, ni treballen més barat ni millor. Per no parlar de la tan portada i portada Seguretat Ferroviària que és alguna cosa més que un assumpte del descans de les persones directament implicades en la circulació de trens. Seguretat és que totes les instal·lacions estiguin en condicions. Seguretat és que comptem amb el personal necessari per atendre els viatgers, per ajudar els que no entren en l'espectre dels que es manegen amb les noves tecnologies, per facilitar el viatge quan els mitjans que oferim (i que hem de millorar) fallen un dia sí i un altre també, perquè se sentin acompanyats mentre viatgen en els nostres trens (cosa que sembla pertànyer ja a temps pretèrits). Seguretat és que els Tallers en els quals els trens es revisen pertanyin a l'Empresa i amb personal format des de dins. Seguretat és invertir en plantilla i fer-ho a llarg termini, no donar discursos cap a fora per guanyar eleccions.

I Seguretat és també que el personal que aquí treballa no retrocedeixi ni un pas en condicions laborals i que la gestió de les empreses públiques sigui exemple de respecte als drets de les persones treballadores. Però per això, evidentment, cal creure en els Drets Socials i demostrar, des de la política, que hi ha diferència entre una banda i altra del ventall ideològic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Escriu el teu comentari